(continua)
Probablement no estareu d'acord amb alguna de les meves impressions, però no passa res: us vull compartir com ho veig, i m'agradarà llegir com ho veieu vosaltres. A mi em sembla que molts (conscientment o no) tenim el desig de Papes que siguin perfectes en tot allò que diguin i facin. I no ens enganyem: crec que en aquest desig de perfecció s'hi inclou un desig que els Papes siguin de la nostra corda, de la nostra línia ideològica. I això ho dic tant pels qui volen més canvis com pels qui posen l'accent en la tradició o pels qui "el que sigui" (afegiu-hi el que vulgueu).
Crec que a vegades mirem els Papes com gent a qui se suposa una perfecció. I oblidem que són persones com tu i com jo: nascuts en un país, en una generació, amb una formació determinada, amb una personalitat concreta, etc. També ells, encara que ens pesi, estan sotmesos a l'ambigüitat humana. Com tu i com jo.
Aquestes setmanes, mirant els biòpics dels Papes, ho pensava: l'encíclica Humanae Vitae de Pau VI, la relació de Joan Pau II amb la teologia de l'alliberament i com va viure tot el procés de l'arquebisbe Óscar Romero, i alguns aspectes del Papa actual. Intento comprendre en quin moment han viscut, quins reptes s'han trobat a la vida, què ha fet que pensin allò que pensen. No per justificar-ho (perquè es poden equivocar) però almenys per entendre-ho.
No puc pretendre que, tot i ser cristians ambdós, el Papa de 87 anys hagi de pensar de tot el mateix que jo. És normal que en alguns temes pensem diferent.
La pregunta que em faig és: puc aprendre alguna cosa del seu testimoniatge o del seu ensenyament? I sempre se'n poden aprendre coses. I, si ho miro amb sinceritat, crec que no arribo a la sola de la sabata de cap d'ells.
(continuarà)
Bon dia! Per evitar qualsevol papolatria o qualsevol crítica acèrrima només cal anar a les fonts: a Simó Pere.
ResponEliminaI tant!
EliminaTotalment d'acord amb tu! Crec que sempre busquem algú que en el fons encarni les nostres idees i desigs. Sempre estem desenganyats i arribem a la conclusió del salm " no confieu en els homes poderosos, homes que són terra, incapaços de salvar..." Només Déul pot omplir els nostres cors
ResponElimina"Ô toi l'au-delà de tout..."
Em permeto no estar d'acord amb la teva última frase..."crec que no arribo a la sola de la sabata de cap d'ells".
Penso que, almenys al meu temps d'infància i juventut, vam ser educats en què el Papa era un exemple de perfecció com a representant directe de Déu a la terra i d'aquí la defensa de la seva infal.libilitat. Estic d'acord que el Papa, com qualsevol de nosaltres, és fruit d'una educació concreta rebuda i d'unes circumstàncies històriques viscudes. Dit això, a mi personalment em revolta que un Papa que, entre d'altres coses, va afavorir l'Opus Dei, va amonestar públicament Ernesto Cardenal, quan va viatjar a Nicaragua, va sancionar Leonardo Boff i que va tenir actituds molt dures amb el bsbe Pere Casaldàliga, doncs aquest Papa, un cop mort, en un pim pam com qui diu hagi passat a formar part del Santoral...
ResponEliminaHola Ma. Àngels, responent el teu comentari (i també un anònim que em pregunta per la infal·libilitat papal), us ofereixo aquest enllaç que aclareix el tema de la infal·libitat: https://ca.wikipedia.org/wiki/Infal%C2%B7libilitat_pontifical
EliminaGràcies,Sergi !!!!! D,una manera i altre sempre aprenc.una abraçada
EliminaLa meva opinió, dins del meu ambient cristià,
ResponEliminai de " TAULADES EN AVALL ".
Quan un Cardenal, entra al Conclave,
sap molt bé, on entra,
I penso que potser, " intueix" i tot,
que el seu nom, pot sortir repetidament,
en el recomte de vot.
Entre ells, el Cardenals, es coneixem molt bé.
Per tant, del Cardenal que ha sortit Papa,
en coneixen , les seves virtuts i limitacions,
així com també, les seves aptituts,
per anar guiant l' Esglesia de Jesucrits,
ja sigui " d' aquesta" o bé d' aquella altre "tendéncia".
Sempre, podràn apareixer esdeveniments inesperats,
com va ser: J.B. Roncalli, o bé,L. Alberoni.
Par tant, ni cal sorprendre'ns, ni patir per aixó !!
Cap Papa, dels que hem conegut fins ars,
ha estat al gust de tot hom.
Per uns, han estat molt estimats i valorats
Per uns altres han estat detestats i desprestigiats.
I, totes aquestes valoracions s' han fet
per persones que confesaven el mateix CREDO i confesaven la mateixa FE.
Els mateixos Papes, saben que aixo passa,
i ho accepten com part del seu Ministeri.
Ells han de prendrer les últimes decisions,
davant de Déu i la seva consciencia ,
despres, d' haber Escoltat, demanar Concell,
i Reflexionat...
Peró, i els Laics, que podem, davant de tot aixó ?
Penso, que el primer que tot, és , encomenar-los a Déu .
I, tot seguit PROCURAR-NOS UNA FORMACIÓ,
EL MES COMPLERTA QUE PUGUEM:
Hi han Laics, amb possibilutats de formar-se,
que encara ara, seixante anys, després del Concili,
no coneixen , no saben distingir el contingut de l ' Escriptura, del contingut d' un llibre de Teologia Fonamental, .
El contingut d'un Libre de Historia de l ' Esglesia,
D' un Libre de Antropologia Teológica, etc...etc...
Aixó sí, així, que poden, ens parlen de la Teologia de l ' Alliberament, sense saber-ne, ni la seva raó d' existir etc...etc..
O bé, de les " Dones al Sacerdoci" , sense saber ,
que vol dir, i que implica, aquesta vovació.
HOME, NO ENS PASSEM !!
No ens emfadem, amb aquest grup d' amics cristians,
perque, ens coneixem massa, son unes bones persones, peró, "tot i parlar molt i situar-se ells mateixos, des de els anys 60...al costat dels PROGRES,
que diuen ells, en el fons, el seu coneixement sobre
l ' Esglesia de Jesucrist, es a nivell de
"HISTORIA SAGRADA" de 2on Curs de Primaria.
I, davant nostre, nó, peró davant de segons qui parlen, siguin, altres amics, no creients, siguin nets seus, etc etc. , d' una manera involuntària, d' una manera ignorant , condueixen als joves, als adolescents, cap a l 'Error.
I, el més greu, és que aquests cristians , podrien tenir una bona formació de la seva fe, almenys ,
del Concili Vaticà ll , tant sols, dedicant estones, a una bona lectura, pausada, reflexiva, sobre els temes que hem dit.
Una bona lectura també, es llegir LES BIOGRAFIES, dels Papes, que hem conegut fins ara, escrites per Autors de prestigi i plena confiança.
Aixó, es el que crec, d' una part de l' embient cristià en que em moc: COL.LABORAR AMB L ' ESGLESIA, SÍ,
PERÓ FORMACIÓ, TAMBÉ !!
Salutaçions !!
Estic d'acord amb el que dius, Sergi! La veritat és que no m'agrada parlar dels papes, em sona una mica com parlar dels reis. Sí que com a cristians catòlics estem sota la seva autoritat, però no sé què dir-te, m'agrada més parlar amb els capellans que tinc a prop, el papa és tan inabastable que ni m'interessa ;-(
ResponEliminaI pel que dius de no arribar-los a la sola de la sabata, jo diria que no és així, a tu t'entenem a ells sovint no, així que per mi no hi ha res com la proximitat.
"crec que no arribo a la sola de la sabata de cap d'ells."
ResponEliminaDepèn de com t'ho miris. Està clar que a l'hora de fer escrits teològics, sobre doctrina o sobre qualsevol altre tema, possiblement estem tots lluny dels escrits del Papa (o de la/les persones que l'ajuden a fer aquests escrits). Però en quan a servei tangible a altres persones, en el teu cas, crec que tu estàs al seu nivell o fins i tot (m'atreveixo a dir) una mica més.
Penso que, la valoració d' una vida,
ResponEliminai el seu paper, en aquest mon,
sigui molt destacat, sigui molt anónim,
sigui la nostre propia vida, sigui la del próxim ,
solament la pot jutja Déu.
Repassem l' Escriptura ...
Repassem la Historia de l'Església ...
Repassem la História dels Fets Humans...
Repassem persones del nostre voltant,
que d' una manera discreta, han donat la vida,
dia a dia, pels grans ideals ...
Qui gosaria, dir des de fora, que aquestes persones
han estat o són més o menys importants,
pel de que han estat o són , més o menys públiques ?
Penso, que davant d'aquest tipus de valoració,
la persona, no hi ha d' entrar.
Deixem-ho per a Déu.
Ell ho sab tot !!
"... Déu sap les coses, i per damunt de tot, coneix el cor i les intencions de l ' home."
ResponEliminaGràcies pels vostres comentaris
ResponElimina