Fa uns dies vaig rebre dos comentaris referint-se al tema dels immigrants que jo havia exposat. Eren d’en Ramon i la Maite, i en una línia semblant: es preguntaven què feien ells per facilitar que els immigrants no hagin de marxar dels seus països, i també què fem per acollir-los quan arriben. Ho plantejaven en primera persona, i això em va agradar (tot i que això no es justifica en el seu cas, perquè ambdós han col·laborat amb “El gra de mostassa” i és una manera ben bonica d’ajudar els africans perquè puguin progressar en el seu país!).
Però lloo aquesta actitud d’en Ramon i la Maite de reflexionar-ho en primera persona. L’acudit que us poso com a imatge és ben explícit: un orador pregunta “qui vol el canvi?” i tothom alça el braç ben decidit. A continuació pregunta “qui vol canviar?”, i ni una sola persona. Una cosa és la teoria, i una altra la pràctica. Una cosa són els bons desitjos, i l’altra les accions. Fins i tot ens podríem aventurar a afirmar que una cosa és el postureig, i l’altra el compromís de veritat.
Crec que un dels autoenganys a l’hora de comprometre’s és que allò no va amb tu, que et sap greu però que (el que sigui) tampoc no és culpa teva. O que tu sol no tens la capacitat de canviar-ho tot. O encara pitjor, criticar els qui almenys fan alguna cosa.
Ets dels qui voldries que en el món algunes coses canviessin? Ets dels qui fas quelcom per afavorir aquest canvi, ni que sigui en petita mesura?
Interessant el que expliques Sergi!
ResponEliminaPer les preguntes que fas està clar que sí que vull que al món canviin moltes coses, ara, pensar què faig jo personalment per aquest canvi, doncs no ho tinc molt clar, potser es tant petit que ni s'hi nota segurament.
Una posició radical com la teva és molt difícil de fer, trobo bonic que ens esperonis a tots a seguir-te a través d'aquest bloc i sobretot amb el gra de mostassa!!!
Preguntes bones per a fer la revisió de la nostra vida, moltes gràcies, Sergi!!!
Pare Sergi d ' Assis, bona nit.
ResponEliminaAvui, m' he fixat més, he reflexionat més, en la história del Ninotaire i les seves Vinyetes, que en la teva comunicació.
Aquesta história em sembla una mica dura,
una mica injusta.
Per matizar, per centrar-la més, en la vida real del laic,
Jo hi posaria, una vinyeta al principi,
I una vinyeta al final.
Ia. VINYETA:
L ' ORADOR
Davant els Països Colonitzadors :
- Que vareu fer, que esteu fent, de les terres, les fustes,
l' or, la plata , que és d'ells ?
- Amb quin permís, vareu arrencar del pais
3 M d' Africans, per obligar-los a treballar com esclaus,
a terres llunyanes ?
2. VINYETA
L' ORADOR:
- Qui vol el canvi ?
Tots, a mà alçada.
3. VINYETA
L' ORADOR:
- Qui vol canviar ?
Tots amb el cap cot
4. VINYETA
L ' ORADOR:
- Qui ajuda a canviar , en el que pot ?
- Qui ajuda a canviar en les époques de la vida,
en que disposa de més temps , per no tenir tantes
OBLIGACIONS DEL PROPI ESTAT, etc.etc...
Jo cret que aquesta 4. VINYETA ,
si l' hagués dibuixat el NINOTAIRE, estaria plena
de persones que a mà alçada, ens estarien dient,
que en un moment o altre de la vida, han ajudat el próxim. ja sigui de casa, ja sigui inmigrant.
Aixó, és el que m' hagues agradat comentar-li
A AQUEST NINOTAIRE, TOT PRENENT UN TALLAT !!
Pare Sergi d' Assis, a tu i Comunitat,
us dessitjo PAU I BE.i un reparador descans.
M'emociona Sergi, a la vegada que em fa feliç que t'hagi servit per la reflexió el comentari de l'amic Ramon i el meu. Certament des de la nostra còmoda posició és molt fàcil lamentar-se de què vinguin tants immigrants i fins i tot acusar-los dels nostres mals. Escoltava ara a la radio, que a Barcelona han trobat en les aigües residuals rastres del virus de la polio i de qui és la culpa?: "dels immigrants que venen sense vacunar", és clar, per si no en tenien prou, ara ens porten la polio¡¡¡¡ Però d'ajudar-los, de intentar millorar la seva vida als seus països ningú en parla. Jo penso, amb aquest tema dels immigrants i amb tot que la meva responsabilitat i del que jo he de donar comptes és del que he fet o no he fet jo i, per això la meva reflexió parteix de la pregunta que em faig sobre la meva actuació. Jo he de posar el meu "gra de mostassa", ajudant, escoltant, col·laborant econòmicament, com sigui, però si no faig jo no puc exigir als altres. Gràcies Sergi, tu si que poses molts grans de mostassa.
ResponElimina100% d'acord Maite amb el teu comentari.
EliminaAvui parlaré en primera persona també. En general jo intento no criticar el que fa un altre quan jo sé que no ho puc fer millor que ell, tot i que sàpiga que el que fa ell/ella està malament. I amb el canvi intento mantenir la mateixa coherència; no puc demanar canviar una cosa quan jo no faig res per intentar-la canviar. Gràcies Sergi per aquestes reflexions.
ResponEliminaGràcies pels vostres comentaris!
ResponElimina