L'altre dia, quan reflexionava sobre la responsabilitat de cadascú de nosaltres en allò que voldríem que canviés, no pensava només en relació als pobres. Encara que lògicament això és el que em toca més de prop, tenia present tot d'altres situacions que ens poden portar a desitjar un canvi en el qual ens podem implicar activament o no.
Aquí dalt us he posat un acudit que em fa riure. La compradora diu "em pots donar una bossa de plàstic?", i la peixatera li contesta "ja és dins!". Una bona resposta per significar el desastre del plàstic llençat per tot arreu: aquí Uganda és terrible, però també en els oceans.
Em va impactar una frase del Secretari General de les Nacions Unides, António Guterres: "En el tema del clima, no som els dinosaures. Som el meteorit. No només estem en perill, sinó que som el perill. Però som també la solució".
I sí, com sempre se'ns diu, estic d’acord que ens cal individualment fer accions en favor del planeta. Però aquests gestos penso que no són suficients: cal pressionar els qui tenen més poder de decidir i també d'embrutar el planeta perquè deixin de fer-ho.
Celebro l'aposta ecològica del Papa Francesc, tan entroncada en l'espiritualitat cristiana. I m'agradaria que m'anés impregnant, perquè em sembla que encara em falta molta més consciència.
Sí, Sergi, som nosaltres els que malmetem la vida de la terra. Pel tema del plàstic ho trobo molt difícil de canviar, jo ja no agafo mai bosses quan vaig al súper o a qualsevol altre lloc però hi ha tan plàstic que t'arriba sense haver-lo demanat... penso que aquí hi ha un tema polític que no està resolt ni molt menys.
ResponEliminaA Uganda com a país com teniu el tema?
Moltes gràcies Sergi!!!
Quin tema toques, Sergi ¡¡¡¡¡¡. Totalment d'acord. Estem destruint el planeta i amb ell ens estem destruint tots nosaltres. Com diu el Papa Francesc: "si prenem la temperatura al planeta ens dirà que la Terra te febre i nosaltres, escoltem aquest dolor?, escoltem el dolor dels milions de victimes de les catastrofes ambientals? Els que més pateixen les conseqüencies d'aquests desastres són els pobres, els que es veuen forçats a deixar casa seva per inundacions, onades de calor o sequeres. Hem de comprometre'ns en la lluita contra la pobresa i la protecció de la natura canviant els nostres hàbils personals i els de la nostra comunitat." Jo sincerament, només em veig capaç d'anar canviant els meus hàbits i els de la meva familia, que ja ho estem intentant, tot i que ens queda molt per fer, i participo en pregàries, demà precisament Justicia i Pau n'organitza una a Barcelona i a la Parròquia de Sant Ildefons, també, en la línia que demana el Papa. Però presionar, com dius tu, no se com.
ResponEliminaPare Sergi d' Assis, bon vespre:
ResponEliminaEL PROCÉS, SEMPRE ÉS EL MATEIX:
1. Es crea un NEGOCI FABULÓS,
del que es té la certesa, que durarà anys i més anys,
i produirà INMENSOS BENEFICIS, PER A UNS POCS:
. ALCOHOL,
. TABAC,
. PETROLI I DERIVATS, ...
2.A partir d' aquí, s' ORGANITZA, UNA CAMPANYA PUBLUCITARIA, per crear la NECESITAT CORRESPONENT, en el CIUTADÀ, fent-ho a través
del ANUNCIS a les vies públIques , de la Radio,
el Cinema, la Televisió, etc.etc.
És a dir, CREANT UNA PRESSIÓ SOCIAL.
3. Aquestes CAMPANYES, han de ser persistens,
de LLARGA DURADA, en el temps.
De 70, 80, 90 anys, per poder cumplir els següents objectius..
. QUEDAR FIXAT, en l ' ànima del ciutadà.
. CREAR-LI un HÀBIT.
. ARRIBAR a tots els CONTINENTS.
4. No en va, SORTIRAN VEUS CRÍTIQUES,
davant d,' aquesta situació, que seran ignorades
o silenciades.
5. Fins que, arriba un moment, en que ES PERMET,,
RECONEIXER PUBLICAMENT, els estralls que fa
l ' ALCOHOL amb la SIRROSIS, ...
el TABAC amb la FIBROSIS PULMONAR, ..
la CONTAMINACIO de L 'ATMÓSFERA,
amb els FUMS i els PLÀSTICS...
6. Llavors, s' AIXEQUEN " VEUS AUTORITZADES"
dient-nos , que NO SOM RESPONSABLES NI DE LA NOSTRE SALUT, NI LA SALUT DEL NOSTRE PLANETE.
7. LA PREGUNTA QUE EM FAIG, ÉS MOLT SENCILLA:
QUÍ HA INDUÏT LA SOCIETAT, a CONSUMIR ALCOHOL, desmesuradament, especialment, els finals de setmana fins altes hores de la matinada ?
QUI HA INDUÏT A FUMAR, FENT VEURE QUE ERE MOLT ELEGANT, FUMAR TAL MARCA, O TAL ALTRE,
SENSE AVISAR DE QUE ESTAVES EN PERILL DE PATIR ,
UNA FIBROSIS PULMONAR ?
QUÍ, en els anys 1950... ENS VA AVISAR MAI de que,
els FUMS de les GRANS COMPANYIES, i els PLASTICS
PERJUDICARIEN TANT EL CLIMA I ELS OCEANS ?
I, cal dir-ho també, ens varen " IMPOSAR" en totes les botigues.
Jo no sé, fins a quin punt, la societat ha estat la responsable de tot aixó.
Honrradament, penso que el cent per cent,
LA SOCIETAT NO HA ESTAT "EL METEORIT"
LA NOSTRE RESPONSABILITAT:
Allà, on estiguem, amb les " eines" que tinguem,
GUIEM ALS INFANT, ALS ADOLESCENTS
ALS JOVES, cap a la VERITAT, cap el BÉ,
cap a la CULTURA, sense por,
Aquests expemples, aquestes converses,
els ajudarà a cresr UN BON CRITERI.
BON DESCANS !!
Gràcies pels vostres comentaris! Bé, Pilar, la teva reflexió fa pensar
ResponElimina