Repoblament de Catalunya

Ara que estem a tocar de la Diada, deixeu-me fer una reflexió sobre el país. Potser no estareu d'acord amb el que us compartiré: no passa res. Totes les opinions expressades amb respecte són dignes de ser escoltades, per tant us escolto. 

Fa uns anys vaig passar uns dies a la Ribera d'Ebre, i enguany he estat a la Terra Alta. En ambdues comarques hi he trobat una realitat semblant: els joves originaris del lloc marxen per estudiar fora, i sovint no tornen per viure-hi sinó només de visita. L'atractiu de la ciutat i també la desproporció en les possibilitats que ofereix la vida urbana penso que són els motius principals. Però la conseqüència d'aquesta realitat és que la gent del lloc en marxen i persones d'altres provinences del món s'hi estableixen.

Això ens porta a imaginar un escenari d'aquí a unes dècades completament diferent de l'actual: tot de pobles i comarques interiors habitades majoritàriament per famílies d'altres cultures (perquè, a més, solen tenir una natalitat força més alta). Una persona d'aquests pobles em deia que probablement d'aquí anys hi haurà un alcalde musulmà o un partit municipal aprovant decrets de l'ajuntament que ara potser ens sobtarien. No pretenc sembrar jull, referint-me a un context que ara mateix no existeix. Però intento descodificar quin pot ser el futur veient la tendència actual.

Per a mi el tema no és la religió de l'alcalde (com si no en professa cap), ni tampoc de quin país van venir els seus pares. La meva reflexió és què passarà si hi ha masses de població immigrant (amb natalitat alta) que arriben amb pocs anys de diferència, repoblen territoris del país, i en lloc d'integrar-se en el país d'acollida reprodueixen exactament el seu país d'origen a Catalunya. 

Em sabria greu que la cultura catalana quedi relegada a quelcom testimonial. Perquè si no la practiquem a Catalunya, on pretenem que es pugui viure? Si el català no el parlem a Catalunya, on pretenem que es pugui parlar? 

En el tema del català cal un compromís dels parlants, una acció decidida en favor de la llengua. Però, tant pel que fa a la llengua com en el tema del despoblament de Catalunya, penso que també calen polítiques que incrementin l’ús social de la llengua i que afavoreixin que la gent no deixi tant la zona rural.

Penso que no es tracta de fer tesis populistes, però tampoc discursos bonistes com si tot anés bé. Acollir és meravellós, però això no hauria de significar posar en risc la identitat del país. I no em sembla un tema per d'aquí 20 anys: és ara que cal ja parlar-ne, afrontar-lo, i evitar una situació sociològica com la que es dona per exemple a França. 

Bona Diada a tothom!!!