A Uganda he après a valorar molt la dieta mediterrània per com és d'equilibrada. Però aquests dies a Corea m'ha sorprès molt positivament el menjar que ens han donat. Em consta que han fet alguns extres perquè hi érem nosaltres.
Bastants comentàvem com eren de saludables els àpats. Hi havia verdures que ni conec, però feien unes combinacions molt bones. I uns maduixots boníssims, i uns raïms gegants deliciosos! I unes gambes! Pel que fa a la carn, la feien molt suau i ben preparada (sobretot en contrast amb Uganda).
Segurament el lloc més típic coreà era el restaurant on ens van portar l'últim dia (i que podeu veure en les dues fotos): posen menjar variat al mig de la taula, i la gent va fent una mena de cucurutxos amb les fulles d'enciam i similars que s'omplen amb carn i el que prefereixis. Hi ha coses força picants, però sempre pots triar opcions no picants.
És un menjar d'estètica xinesa (també utilitzen els bastonets). Però l'opinió majoritària era que semblava una alimentació més saludable que la xinesa.
Un coreà em va comentar que encara es menja gos (una classe de gos) a Corea, però que les noves generacions van deixant-ho probablement per influència d'altres cultures. No ens en van donar, no.
Pare Sergi d' Assis, bona tarde per a tu:
ResponEliminaTot i que aquí a Europa, ja comença
a ser hora d' esmorçar, pel que ens expliques,
m' estar entrant més gana de dinar, que altre cosa !!
Des d' aquí, sentola bona olor dels teus àpats !!
Jo, ja sé, que CADA TERRA FA SA GUERRA,
peró, referent a les especies, sempre he pensat que,
si tot ho fant tant pucant, es deixen perdre,
els diferents sabors naturals que té cada aliment,
i em pregunto, quina gracia té aixó ?
A mi, el sabor picant, ni el sabor salat, no magrada, quan és un condiment afegit, i que al mateix temps,
l ' abús d' aquests , és tant nociu per la salut.
Penso que ni hi ha res, com les nostres herbetes
Mediterràneas:
Romaní, farigola, llorer, alfabrega, julibert, menta....
i tantes d' altres, que essent tant sencilles,
Poden donar un gran sabor a plats que, per si dols, no tenen cap complicació. i per finalitzar, un raget del nostre oli d' oliva del Mediterrani !!
Per cert amb que cuinen a Corea, amb mantega, o bé amb alguna classe d' oli ?
Et deixo, entro a la cuina a preparar el meu esmorzar :
Pa amb tomaquet, truita, una pesa de fruita i el cafe amb llet, peró abans:
Les Laudes amb Montserrat.
Alimentar el cos i l esperit.
Que tingueu una bona tarda i salutacions !!
Que bé Sergi!!! Finalment parles del menjar, fantàstic!!!
ResponEliminaA mi em costa menjar sense saber què menjo... si són vegetals, verdures i fruites fins i tot em faria gràcia probar-ho, però el tema de la carn i el peix no sé si podria... aquí no sóc capaç de menjar conill, doncs imaginar que em puguessin colar gos n puc ni imaginar-m'ho.
Moltes gràcies per l'explicació i les fotos tan suculentes que ens has posat!!!
Per com escrius, suposo que ja ets a Uganda, oi?
Gràcies Marta i Pilar pels vostres comentaris!
ResponElimina