Tornada de Corea a Uganda

Ja torno a ser a Uganda, i ben content de tornar-hi! Els dies a Corea han estat profitosos, i la feina de traductor va anar bé. En aquesta ocasió vaig poder participar en dos grups de reflexió: la reunió dels qui treballàvem en el Capítol General per dialogar sobre el present i futur de la congregació, i en dues reunions de la regió africana. També vaig gaudir especialment amb dues converses llargues amb un abat alemany i un abat de Tanzània. I em vaig impressionar amb la feinada que han fet en una nova comunitat de Moçambic en només dos anys: radicals islamistes els van destruir el monestir al nord del país, i n’han començat un altre al sud (i per cert, es parla poc als mitjans dels seriosos conflictes sociopolítics que ha patit Moçambic darrerament). Aquest nou monestir té molts projectes per ajudar la gent de la zona.

Sobre Corea no en puc dir gaire més, perquè vam estar molt centrats en la feina i fent vida al monestir. Però almenys viatjant amunt i avall del país, esperava veure paisatges rurals i urbans més bonics. És un país amb un gran benestar econòmic, un alt desenvolupament tecnològic… i amb una natalitat baixíssima i diuen que amb una xifra alta de suïcidis de joves. Fa pensar, i no només sobre els coreans sinó sobre tota l’anomenada “societat del benestar”. La gent del carrer no parla massa l’anglès, i en contrast amb Uganda tot estava molt net i ordenat. 

Quan em van ensenyar un dels instituts de secundària del monestir, em va fer molta il·lusió que el monjo mestre que va fer de guia, en saber que era de Montserrat va recordar que hi havia estat fa anys en una trobada internacional d’estudiants d’escoles benedictines i que en tenien tan bon record! Aleshores li vaig dir que jo era qui ho organitzava des de Montserrat. I durant la visita vam veure la foto de la trobada a les places de Montserrat penjada a l’institut, on apareixíem tant ell com jo. Una cosa ben simpàtica que ens va alegrar a tots dos!