He deixat passar uns dies abans d'escriure sobre la Viqui. Algunes de les coses que he llegit aquests dies, sobretot en l'àgora dels mitjans, em semblava que feien més referència a la Viqui com a personatge o com a activista que a la Viqui que vaig conèixer. És una percepció personal, òbviament discutible.
La Viqui va estar totalment entregada als exclosos. Desitjava una Església senzilla i compromesa. Estimava el nostre país. Era una gran comunicadora. I culer fins a l'exageració haha! Propera sense hipocresies.
He triat aquesta foto a consciència (foto: Mireia Rourera). La vegada que vaig anar a Santa Anna i hi havien posat l'estàtua del Jesús sense sostre, em va proposar fer-me una foto amb aquest Jesús. Ella valorava tot el que aquesta estàtua significava.
Explicar qui era la Viqui sense posar el focus en la font de tot plegat és deixar de banda el més essencial per a ella. Certament, les seves obres parlaven i eren molt explícites. Però val la pena que ens diguem d'on sortia tot això.
Tot i conèixer-la en la meva etapa a l'Escolania (crec que ens vam conèixer quan vam anar a fer un concert al Raval per la Fundació Arrels, tot i que potser ja abans), ens vam fer més quan posteriorment jo era l'hostatger a Montserrat. Ella valorava molt poder fer exercicis espirituals. He repassat els whatsapps que ens havíem enviat, i amb motiu d'uns exercicis espirituals diu: "Per a mi Montserrat és dels millors llocs per pregar". I al final dels exercicis: "He estat a la glòria!!!!".
Però el centre era, sempre, Jesús. Davant les dificultats, m'escriu en un altre whatsapp: "M'agrada dir-li a Jesús: passi el que passi, que em passi amb Tu... i així em conforto".
Alguns n'han parlat com la "monja dels pobres". A mi m'agradaria més anomenar-la "la monja dels exclosos" o "dels marginats". Ella deia: "els pobres fan pena, però els marginats fan nosa". Viqui, amb la teva vida vas demostrar que els marginats no et feien nosa, al contrari. Els abraçaves, els portaves al cor, els estimaves. Servies Jesús en ells, aquell primer amor que mai no et va deixar i que ara, ben segur, t'ha acollit. Descansa en Pau i amb Joia!!!
PD: Per als lectors habituals de La Font de Greccio, potser recordareu que ella havia escrit algun comentari en alguna ocasió. Em consta que hi havia entrat bastantes vegades. Moltes gràcies Viqui!
Moltes gràcies, Sergi!!! La veritat és que esperava que en diguessis alguna cosa, és molt bonic!!!
ResponEliminaJo no la coneixia directament, tret d'un recés de Quaresma a l'hostatgeria que va ser molt interessant.
Com dius descansa en Pau i amb Joia!!!
Molt ben dit Sergi! El seu testimoni és més eloqüent que cap discurs! Només la fe pot sostenir una dedicació com la seua. Veritablement això és viure santament! Gràcies.
ResponElimina
ResponEliminaGracias Sergi ¡Qué bonito todo lo que dices de la Viqui!; quiero destacar lo que a mí ha llegado con más intensidad
--La fotografía ¡impresionante!
--Su centro era siempre Jesús
-- Me gustaría decir a Jesús: “Pase lo que pase, que me pase contigo…y así me reconforto"
La última muy bien matizada:
-- “Los pobres dan pena, pero los marginados molestan”
¡Qué gran mujer! ¡Cómo me gustaría parecerme un poco a ella!
Gracias Viqui por tu gran testimonio
Una vida de donació total fins al final, la de la Viqui. Gràcies per compartir els teus records d'ella, Sergi. Com diu en Peio, la llum de la Viqui no s'apaga. En recollim la torxa encesa! La seva Fundació seguirà treballant pels seus, pels nostres -deia, ella, pels exclosos, en paraules teves, Sergi. Segur que té ja un bon cel!
ResponEliminaGracias, Sergi. Así era Victoria. ¿Sabías que su nombre en la Compañía de Santa Teresa era VICTORIA DE JESÚS?
ResponEliminaPare Sergi d'Assis, bona nit.
ResponEliminaVaig entrar a la Parróquia Santa Anna,
un dia d' estiu, d' aquells que la calor es tant humide.
Una part, per fer la Visita al Santíssin...
unaltre part per descansar uns moments...
I unaltre part, per coneixer el servei de menjadors que fa la Parróquia.
El que vaig veure, em va impactar !!
No pels pobres i pels deseretats, que aixó ja sabem
i coneixem.
El que em va impadtar, va ser la taula...
Plena de molles de pa, unes llesques per aquí, unes llesques per allà, un café amb llet a mig prendre.
uns tovallons, usats més enllà...
Es a dir, un desastre !!
Em vaig quedar observant el panorama,
i no podia creure que ningú, d' aquest equip ,
o bé de la Parróquiia, no hagues plantejat de que
no solament, cal alimentar el cos, sinó que tambe
s' ha d' educar l ' espetit, les bones maneres...
Tot de gent sentats al voltant, sense fer res,
i la taula feta un desastre, feia hores !!
Que costa després d' esmorzar, netejar la taula,
I posar-hi una planta d' un euro ?
Res !!
I aquest ambient visual, pot animar l ' espetit sense cap mena de dubte.
Potser seria per aquelles persones l ' unic lloc,
que els recodava, una casa recollida.
Em vaig preguntar, si les persones que col.laboren
a aquest servei, tenen una mica de sentit pedagogic,
del bé que poden fer el TREBALL DELS BONS HÀBITS.
EL Convenciment de que ELS BONS HÀBITS, L ' ORDRE,
els pot començar a donar una mica de PAU A L ' ESPERIT, encara que no en siguin conscients.
Mentres, em feia aquesta reflexió, va entrar la Germana Vivtoria Molins, també, tota acalorada.
La vaig saludar , em vaig presenrar, i allà,
al primer reco de la Parróquia , ens varem sentar, i li vaig exposar el meu impacte i opinió .
RESPOSTA DE LA GERMANA VICTORiA:
SÍ, AIXÓ, UNES ALTRES PERSONES TAMBÉ ENS HO HAN COMENTAT !!
VAIG RESPIRAR !!
Ho tindrem que plantejar, dificil, pero ho hem de parlar!!
Jo li vaig dir:
Victoria, de dificil res !!
Comenceu, per molt poc, peró cada dia !!
Aquest és el secret de millorar o adquirir un hàbit
Proposeu-vos, amb aquest equip que teniu , de senyores o senyors,
netejar la taula i posar-hi , la planteta d' 1 euto
Segur que al cap d' un anys, haureu millorat,
i ells hi participaran, pero cal tenir coviccio,
paciencia, constancia...
Al despedir-me, li vaig dir que d' aqui un o dos messos la tornaria a saludar.
En mig anys, vaig entrar un parell de vegades pero
no vaig coincidir amb ella.
Agraeixo a Déu, el testimoni de la Germana Victoria,
i també de TANTES I TANTES " VICTORIES" DOMES I DONES QUE HI HA PEL MON, SACERDOTS, MONJOS,
LAICS .QUE TREBALLEN EN BENEFUCI DELS MES NECESITSTD, PERÓ QUE NO CONEIXEM , NI CONEIXEREM.
I , recordem :
DONAR L ' ALUMENT DEL COS, SÍ !!
TREBALLAR ELS BONS HÀBITS, TAMBE !!
Pere Sergi, et deixo !!
D' aquí a unes hores a MONTSERRAT !!
Feliç descans a tots !!
.
Recordó el dia que vaig acompanyar.te per fer una visita a la Viki i alguna vegada a Montserrat. La seva manera de ser era una mostra del seu amor cap als altres.Gracies Victoria per tant i descansa en Pau .
ResponEliminaSergi les teves paraules son tambe una mostrá de l'estima que tenies envers ella I la seva feina.Gracies per compartir.les .
Moltes gràcies Sergi per les teves paraules sobre la Viqui. Ella ens ha deixat un exemple de com estar al costat dels marginats en la societat actual. Que des del cel ens ajudi a tots a ser conscients de les persones excloses que tenim al nostre voltant i ajudar-les en tot allò que puguem.
ResponEliminaMoltes gràcies pels vostres comentaris! És especialment emotiu rebre'n un de la Pilar Rodríguez Briz, amb qui la Viqui ha compartit tants anys com a germana de comunitat al Raval!! Gràcies Pilar!! Tu la coneixies com cap de nosaltres, i l'has estimat molt. Una abraçada!
ResponElimina