M'ha resultat interessant llegir els comentaris públics o privats a partir de l'entrada "Comprendre la fragilitat". Molt diversos els uns dels altres.
D'una banda, hi ha els qui m'expressen que ho viuen de la mateixa manera o que, si més no, ho tenen com a ideal. Tanmateix, hi ha també els qui n'accepten l'aplicació en alguns casos, però no en tots. Els incomoda definir com a fragilitat accions malvades que tenen conseqüències terribles per a altres persones (se'm posen com a exemple alguns mandataris internacionals o alguns casos concrets on la violència és extrema). I ho entenc.
Ara bé, us he de confessar que jo no tinc els drets d'autor d'aquesta concepció de la persona humana o de com enfocar-la. La font és Jesús i el seu Evangeli. "Perdoneu-los, que no saben el que fan" diu dels qui havien provocat la seva mort planificada i dels qui l'executen. Sabien o no sabien el que feien? Segons com sí: era part d'una estratègia eliminar-lo, no va ser quelcom improvisat. Però Jesús creu que, si no saben estimar, són profundament ignorants perquè en l'estimació hi ha la Veritat i l'autèntica felicitat. I es compadeix del drama d'aquests violents.
S'ha parlat de l'escàndol de la Creu pel significat que tenia carregar-se Jesús amb tot el que representava. Però hi afegiria que l'escàndol també és que mor estimant. I demostra que l'Amor, sí!, pot tenir l'última paraula.
Fotos: Crist en una capella de Kampala, envoltat dels màrtirs d'Uganda.
Así interpreto las palabras de Jesús: "Perdónales porque no saben lo que hacen", perdónales porque no saben lo que es amar sin límites, pero una cosa es la interpretación y otra es el actuar, y más cuando la ofensa es personal; que el Señor nos dé fuerzas para actuar como Él.
ResponEliminaMolt bonica la imatge del Crist amb els màrtirs d'Uganda!!!
ResponEliminaQuan fas aquests comentaris m'evoques a la meva mare que sempre deia que tu eres més a prop de Déu i tenia tota la raó, tens el cor especialment obert a l'Amor!!!
Moltes gràcies, Sergi, per l'atri de la teva font!!!
L'escàndol de la Creu o aquest morir estimant de Jesús, perdonant els qui l'executen és realment sublim i reservat a persones d'una gran profunditat espiritual, de persones per a les quals la seva vida són les seves causes i per a les quals estan disposats a morir, com deia Pere Casaldàliga. Aquest escàndol de la Creu a mi em remet a la persona del missioner gironí Joan Alsina que va morir assassinat al Puente de Bulnes, a Santiago de Chile quan la dictadura militar de Pinochet i que no va voler que li tapessin els ulls abans d'afusellar-lo, per poder morir mirant de cara el seu botxí i perdonant-lo. Un fet que no va oblidar mai aquell jove soldat mentre va viure.
ResponEliminaL'Amor de Déu és infinit i és capaç de perdonar-nos una i altra vegada. El perdó de Jesús des de la creu és un exemple d'aquest Amor il·limitat. Per tots nosaltres arribar a aquest nivell d'Amor hauria de ser el motor de les notres vides.
ResponEliminaPare Sergi d' Assis:
ResponEliminaEstar davant la Creu, és estar davant
del GRAN MISTERI.
Aquest Misteri, per l'home,
comença a agafar comprensió del que significa,
a la MATINADA de PASQUA.
Crist Ressucitat, és la nostre esperança,
i el CAMÍ, QUE ENS PORTA CAP A DÉU.
Peró, al llarc d' aquest camí, hi ha certs manaments,
per part de Senyor, certes tasques a fer,
per part dels cristians:
Una d' elles el PERDÓ.
Hi ha perdó, que és facilíssim de donar,
simpàtic i tot.
Hi ha perdó, que costa més.
Comprenem que ho hem de fer,
peró, la nostre sensibilitat, el nostre mal interior,
sempre present, s' hi nega.
En aquest cas, PERDONEM també,
i no hi donem més voltes.
Deixem-ho en mans de Déu,
I Ell, acabarà de posar PAU al nostres cors,
d' aquella manera que nosaltres no hem pogut
fer-ho millor.
Jo, ho veig així
Salutacions !!
*
Sovint estimar incondicionalment ens resulta impossible i fer-ho, a més, en una situació difícil encara més. Però l’exemple de Jesús a la creu és molt clar, l’exercici de l’amor és l’objetiu. Aquesta limitació en l’estima ve de la nostra condició humana però Ell ens dona la clau per anar-hi més enllà.
ResponEliminaGràcies Pare Sergi per aquesta reflexió que també és un exercici d’amor.
Morir estimant i perdonant com ho va fer Jesús és molt gran perquè li anava la vida! En l'àmbit familiar em trobo havent de perdonar sovint perquè necessito refer la comunicació després d'una discussió amb els fills. Perdonant és com puc tornar a estar en pau i començar de nou amb confiança i alegria. A la feina també hi ha ocasions per al perdó perquè alguns alumnes no es comporten adequadament a la classe i passo una mala estona... Em sembla que és amb el perdó que puc afrontar la següent classe.
ResponEliminaGràcies pels vostres comentaris! N'he rebut un sense nom que no publico, però el responc: per mi, també hi ha moltes morts que són un autèntic misteri incomprensible per la meva ment
ResponElimina