Fa uns dies, en un acompanyament espiritual per internet, una persona em plantejava si un verset evangèlic concret tenia un significat simbòlic. Li vaig respondre que probablement hi havia una traça històrica, però que a mi em semblava especialment potent per la interpretació simbòlica. I li vaig afegir que "simbòlic" no volia dir de menor importància o no real, sinó al contrari: podia ser ben real i tenir molta força!
Penso que a vegades hem descartat textos pel fet de ser simbòlics, nosaltres occidentals que ho volem tot literal i exacte. Hem marcat distàncies amb la poesia, el relat i tot allò que no sigui immediat.
Tanmateix, aquest mot d'origen grec (σύμβολον) pot significar una mediació molt potent, i ens permet referir-nos a una realitat que a vegades és molt profunda. I hi ha símbols pertot arreu i de moltes menes. Per exemple, símbols nacionals: en el nostre cas, una senyera, Els Segadors, o tants altres.
Ens fa mal quan algú es mofa d'un símbol per a nosaltres important. Per exemple, símbols religiosos. I soc conscient que alguns no ho fan amb mala fe, però escarneixen aspectes molt sagrats de la persona. I segons el meu entendre, a més de la llibertat d'expressió, és important tenir present el respecte pels símbols dels altres.
Dóna molt a pensar. Com sempre. Gràcies
ResponEliminaLa veritat és que sí Sergi, és molt fàcil ofendre sense voler.
ResponEliminaMoltes gràcies per aquestes paraules útils que ens expliques, ara feia dies que no n'hi havia...
Per als lectors de "La Font de Greccio" que no sàpiguen de què va: la Marta es refereix a un dels indrets d'aquest espai, anomenat "Paraules útils"
EliminaBon dia! Això m'ha fet recordar una definició de "mite", que em sap greu no recordar de qui és: "No va passar, però és veritat". Es pot aplicar als textos simbòlics.
ResponEliminaPare Sergi d' Assis, bon vespre .
ResponElimina'...SENYAL, SIGNE, SÍMBOL, SIMBÓLIC..."
Amb dotze i tretze anys, ens fèiem un bon embolic
amb el significat d' aquestes paraules .
Un dia peró, un Professor ens va donar aquesta
explicació:
SENYAL: Avis, que dóna una indicació
utilitzant , cartell, un gest,
una campana, la veu, etc....
SiGNE: Ens informe, a través d' ell,
d'una realitat, important,
peró concreta, que no veiem,
peró, que representa;
Les flors, els cants...en una Eucaristia.
EL SIMBOL: Tambe ens informa d' una realitat
peró, a diferència de l ' anterior,
aquesta cota, una realitat profunda,
com podria ser una realitat BÍBLICA,
TEOLOGICA, pot ser:
La CREU, AMB LA FIGURA DE
JESUCRIST CRUCIFICAt...
EL BON PASTOR , en l' Església
Primitiva, etc.etc...
EL
SIMBOLISME: Era el mateix significat, peró mantingut
en el temps.
Uns cursos després, a punt de sortir de l ,' Escola,
ens varen parlar, del significat d' una paraula que mai habiem sentit : "HERMENEUTICA"
Venien temps del CONCILI VATICÀ II
Aquesta paraula, se'n va fer familiar, inclús simpàtica,
amb ella comprendriem millor l ' Escriptura !!
Peró llavors, varem descubrir una cosa.
L' HERMENEUTICA, NO ERA UNA CIENCIA EXACTE ,
I DE PASTORS, QUE CUIDAVEN ELS REMATS
D ' OVELLES, N' HI HABIEN DE MOLTS TARANNARS @!
NO ENS HI VAREM LLENÇAR ALS BRAÇOS...
VAREM ANAR AMB MOLTA PRUDÈNCIA,
per l edat que teníem, almenys el meu grup,.
Varem sortir de l ' escola amb una formació filosófica litúrgica, I una mica Escripturistica, que ens va salvar de grans exageracions !!
Us desitjo un bon descans !!
PAX.
..
El valor i la importància dels símbols depèn de la cultura, de la formació i fins i tot de l'edat. A nivell cultural està clar: cada cultura té els seus símbols i els valora d'una manera o una altra. Però fins i tot nosaltres mateixes valorem els símbols de forma diferent quan som nens o quan som adults o avis. Gràcies per compartir-ho Sergi.
ResponEliminaLa importància dels símbols es indiscutible, aquí deixo una ressenya bibliogràfica molt breu, per si algú té interès.
ResponEliminaPsicològicament: Jung és l'autor clau per entendre com els símbols operen a nivell de l'inconscient individual i col·lectiu, ajudant a integrar aspectes de la psique i a transcendir conflictes interns.
Antropològicament: Mircea Eliade, proporciona una comprensió profunda de com els símbols són construccions culturals, vehiculen significats compartits, organitzen la societat i els grups, i es manifesten en mites, rituals i creences.
Altres autors com Émile Durkheim i Víctor Turner són excel·lents per veure com els símbols poden fonamentar la identitat grupal i la solidaritat, o com poden ser utilitzats en rituals per dissoldre temporalment les estructures socials i després reconstruir-les.
Tots aquests autors, d'una manera o d'una altra, subratllen que la cultura és impensable sense els símbols. Des dels arquetips junguians subjacents a les narratives culturals fins als sistemes simbòlics de Clifford Geertz que donen forma a les visions del món, els símbols són la bastida sobre la qual es construeix la cultura.
Uau! Moltes gràcies Polpez!
EliminaBenvolgut Joan:
ResponEliminaEstic d' acord amb tu, de que cada cultura té
els seus signes, símbols...etc. que cada persona,
pot valorar o nó,
Em sembla peró, que aquí, no és la valoració
que fem , de les senyals, els signes, els símbols,
sinó simplement, alló que signifiquen.
Si jo vaig amb bicicleta, per un camí de poble,
i davant meu veig una barrera atravessada,
I unes pitades acústiques, aquestes senyals,
m' estan avisant, d' un perill eminent,
per la meva vida física...
Si, el dia de Sant Jordi veig penjada amb tota Solemnitat la Senyera, al Palau de la Generalitat
de Catalunya, aquests "drap " penjat, m' està parlant
de l ' existència, de la historia, etc.etc. del meu país.
Peró, si jo vaig a l ' altre part de mon, I a l ' entrada d" un bosc, veig la senyal de prohibit fer foc, o no tiri papers a terra, o bé en arribar a la seva Plaça Major veig la seva bandera, pot ser que jo no m ' mocions, peró sí que aquestes senyals, aquests símbols, em parlen
d' un significat.
Per tant, sota el meu punt de vista ,
les senyals, els signes, els símbols,
són independents de les nostres valoracions
que puguem fer al llarc de la nostre vida.
Salutacions.
Gràcies per aquest text, que fa reflexionar sobre moltes coses. Els símbols a la Bíblia o a l’art en general (poesia, música, etc) requereixen l’esforç de la interpretació, mirar cap a dins, i sovint qüestionar coses generalment a un nivell més personal i profund del que el dia a dia de la societat demana o promou. Sovint, fins i tot pot fer certa por pensar, no per l’esforç sinó pel que es pot trobar a l’altra banda, i el més fàcil és rebutjar-ho o ignorar-ho. A la vegada, el que ens poden ensenyar és absolutament meravellós, i possiblement sense ells no hi hauria cultura!
ResponElimina