Un projecte engrescador

(continua)

Quan la Rose Mukasa va acabar d'explicar per què havia hagut d'aturar la distribució de menjar a 200 infants i joves, li vaig dir:

- Què et semblaria si treballéssim plegats en aquest projecte?

De seguida va dir que sí, i va afegir:

- Aquesta és la resposta a les meves pregàries.

Li vaig dir que ella podria posar el menjar com ja feia, i que hauríem de buscar un lloc enmig dels slums per poder fer la distribució. Ells portarien el menjar amb els seus vehicles, i nosaltres ens implicaríem a l'hora de servir-lo. La presència de religiosos (anem amb el mig hàbit blanc) faria allunyar sospites que la gent podria tenir envers ella, perquè a nosaltres ja se'ns suposa que només volem ajudar. També li vaig proposar que hauríem de visitar la resposnable de la Small Christian Community d'aquella zona dels slums, a continuació la LC1 (el càrrec civil d'aquella àrea, a qui ja coneixem del treball de camp que vam fer i sabem que és una persona maca), i la policia perquè ens autoritzessin per tirar-ho endavant.

El primer bon resultat és que com a mínim 200 infants i joves podrien menjar cada dia. Però hi ha un altre element interessantíssim: això ens permetrà (si Déu vol) entrar en contacte amb joves que no tenen ningú. Fins ara, els nens i nenes que bequem tenen com a mínim algú a casa que se'n fa responsable. Però sabem que n'hi ha d'altres que són "nens del carrer" que no tenen ningú, només els companys del carrer. I probablement alguns s'acostin pel menjar. És una oportunitat molt valuosa.

Hem quedat que ho deixarem reposar dos mesos, i que en tornarem a parlar a l'agost per començar a posar fil a l'agulla i veure si és viable. És una mica una bogeria, perquè no és que ens falti feina i això suposaria un compromís regular. Però és engrescador.

Vam acabar aquella trobada amb la Rose Mukasa amb una pregària, i tots ben contents. Era el dia de St. Felip Neri.