Com si...a Eritrea

Diumenge vam anar a visitar una comunitat que viu a prop nostre. Són les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, una congregació dedicada als més necessitats. Les tres monges eritrees que han començat aquesta experiència van arribar quasi al mateix temps que nosaltres.

Com sol passar quan visites comunitats de religioses, l'acollida va ser magnífica en molts sentits i ens van oferir menjar fins que vam haver de dir prou perquè ja no teníem més espai a l'estómac: pizza feta per elles, un pa eritreu immens i altres menjars ben variats. Van fer la cerimònia del cafè com es fa a Eritrea, un cafè boníssim que requereix tot un ritual. 

Els nois van quedar meravellats dels trets en comú que tenen amb la nostra vida. Elles van admirar el treball de camp que vam realitzar els primers mesos en els slums, i ens van demanar si les podem introduir en aquest món dels suburbis. Hem quedat que un dia hi anirem junts i després vindran a dinar a casa.

Penso que serà un enriquiment mutu anar compartint els diferents projectes de servei als més necessitats que tant elles com nosaltres duguem a terme. 

Va ser una ocasió per acostar-nos a una realitat per a mi ben desconeguda: Eritrea. La seva situació social, religiosa, els refugiats eritreus a Uganda a qui elles assisteixen...