Uganda està consternada. Dijous a la nit hi va haver un accident on van morir més de 20 nens. Divendres casualment vam passar pel lloc de l'accident sense saber-ne res (prop de Sipi Falls, a Kapchorwa), i ja vam veure l'autocar bolcat i amb tot de gent al voltant.
A Uganda hi ha molts accidents de trànsit, moltíssims. Hi ha diverses raons: mal estat de moltes carreteres, absència d'il·luminació a la nit, vehicles que no estan en condicions, i conductors temeraris al volant. Això fa un còctel explosiu que cada dos per tres provoca accidents seriosos.
L'any passat el govern va fixar unes directrius per a les sortides escolars, i això incloïa la prohibició de viatjar més tard de les 6 de la tarda (quan es fa fosc) o la possibilitat de fer viatges amb nens de pàrvuls. Algunes escoles han vist en aquestes sortides la possibilitat de generar ingressos per a l'escola (i algunes clarament se n'aprofiten).
A causa d'aquest accident tan mortífer (l'accident va tenir lloc més tard de l'hora autoritzada i amb infants més joves del que és permès), el ministeri ha cancel·lat de manera indefinida totes les sortides escolars i ha anunciat una revisió de les directrius presentades l'any passat.
Nosaltres hem organitzat sortides a l'escola on estic, respectant totes les directrius del govern, i han anat molt bé. Ho hem fet amb les visites que han vingut de Catalunya, i per tant sense cap cost per a les famílies (que, recordem-ho, viuen majoritàriament als slums). Veurem què estableixen a partir d'ara, i com ens hi podem adaptar.
És probable que no sentíssiu res de l'accident. Els mitjans catalans i espanyols penso que no n'han dit res. Sí que se n'han fet ressò mitjans internacionals que solen seguir més les notícies que ocorren a l'Àfrica.
Foto: Reuters
Efectivament en mitjants catalans o espanyols no he sentit res sobre l'accident que menciones. Es curiós com un mateix accident pot marcar la vida de moltes famílies mentres que per la resta "no ha passat res". I sobre les causes de l'accident és una llàstima que a Uganda (com en altres països del món) no hi hagi carreteres amb millors condicions, vehicles revisats, o conductors més responsables. Una forta abraçada. Preguem per tots els nens i nenes que van perdre la vida i per les seves famílies.
ResponEliminaQuina tragèdia, que trist. I quina ràbia que als mitjans de comunicació principals no els interessi fer-ne ressò ni a Europa ni a Nova York, segurament pel lloc del món on és. Pregàries per les famílies afectades, i per tots els qui esteu ajudant tot i les dificultats infinites
ResponEliminaColpidor aquest accident a Uganda, Sergi. No sé quin criteri segueixen els mitjans per fer saber de tragèdies com aquesta en diferents indrets del mon. A vegades n'hem sabut d'indrets com l'Índia, la Xina, Llatinoamèrica...a banda dels que es produeixen a països europeus. Serà potser perquè l'Àfrica és encara un continent força oblidat...Imagino com us ha impressionat i el dolor que us ha produït. La precarietat posa en perill la vida, a tots nivells. Molts ànims!
ResponEliminaQue trist, Sergi, l'accident i la falta d'interès per on ha passat, sembla allò que es diu: ells s'ho busquen!!!
ResponEliminaPreguem perquè les coses vagin millorant encara que sigui a base de patacades 🙏🏼
Hola. No n'han dit res, crec. Quin greu! Us acompanyo en el sentiment.
ResponEliminaDes de la mort del meu fill petit, en Pau, ja fa onze anys en un sinistre semblant (sortida de la via del vehicle on ell anava de passatger), aquests esdeveniments em segueixen commocionant com el primer dia. No ho supero mai, en tot cas ho afronto cada dia. I poc a poc, elaborant el dol, passo de preguntar-me obsessivament “per què, per què?” a sentir dintre meu un xiuxiueig, com l’oreig del captard a l’Horeb, que em diu dolçament: “per a que...”. Primer és tan suau, i el dolor tan gran, que no la sento, la veu. Però poc a poc, a l’anar prenent consciència de la meva materialitat i finitud, s’obre l’horitzó lluminós. I, gairebé com una conseqüència natural, sorgeix en el meu interior l’energia per posar el meu gra de sorra per què aquestes situacions es minimitzin i arribin a desaparèixer. “Víctimes zero” haureu sentit dir a les campanyes de trànsit que, aquí Europa, miren l’horitzó 2050. La sinistralitat és evitable en un 95% dels que ocorren. I depèn de nosaltres, sí de nosaltres! víctimes i no víctimes, el fer-ho possible. Aquesta és la millor pregària que podem fer per ells: mobilitzar-nos en la mesura de les nostres forces i circumstàncies per treballar vers una mobilitat la centralitat de la qual passi del vehicle a la persona humana. No tenim excusa, tot i que és difícil, doncs la “lluita” és contra un símbol (ídol) molt potent del capitalisme: tenir un vehicle de propietat de propietat que, molt sovint és per imatge que no com eina de servei. Si això esdevé a Europa, que no passa a l’Africa? Hi ha molt camí a recórrer.
ResponEliminaPare Sergi d' Assis :
ResponEliminaPrimer que tot, el meu condol
per aquestes famílies,
que han perdut els fill,
I també un adult,
en aquest dramàtic, desestroç,
i NEGLIGENT ACCIDENT.
Quan vaig llegir les teves notícies,
vaig conectar amb l' informació
extrangera.
Pel que vaig entendre,
el conductor-propietari de l' autocar,
va estar avisat , amb detall,
del nefast estat en què es trobava aquest !
Tot i aquest informe, el seu propietari,
no en va fer cap cas !!
Solament aquesta actitut seva, hauria estat suficient,
per posar-li una denúncia
I prohibir-li, l' excursió.
Sí, a aquesta GRAVÍSSIMA NEGLIGENCIA,
li sumes, el MAL ESTAT DE CAMINS I CARRETERES,
no és d' extranyar, DOLOROSA I INJUSTAMENT,
el nombre d,' accidents que poden continuar,
i el patiment que sempre més tindran aquestes
famílies.
Els encomenem des d'aquí