El nen amb epilèpsia

Us actualitzo com ha anat tot des del dia que el nen va tenir la crisi epilèptica. Hem anat 4 dies amb metges, i finalment ha començat el tractament. 

El metge que va assistir a aquella Missa (que és professor universitari, i entenc que no té consulta pròpia) ens va recomanar un altre metge per fer la carta de derivació, i d'allà vam anar a fer un electroencefalograma. El resultat és pitjor del que esperàvem: és una epilèpsia generalitzada, amb absències i convulsions. El metge parroquià ens va posar en contacte amb una neuròloga molt especialitzada en aquesta malaltia, i em va fer molt bona impressió. 

Hem quedat que d'aquí dues setmanes ens ajudarà a fer tot el procés perquè se l'inscrigui en el principal hospital públic d'Uganda, on aniran seguint tot el seu cas i proporcionant-li medicació gratuïta. Li vaig demanar si podíem començar el tractament ja, encara que haguéssim de pagar dues setmanes de medicació, i així ho hem fet. 

La mare va entendre molt bé les conseqüències del diagnòstic, perquè a partir d'ara hi ha coses que el seu fill no podrà fer per si li agafa una crisi en un context perillós. Vaig fer moltes preguntes a la doctora, i més tard les vam anar repassant amb la mare i el fill perquè ho tinguem tots ben clar (durant la visita, la doctora va anar alternant l'anglès i el luganda perquè la mare no parla l'anglès i jo no parlo el luganda). Com que continuarà fent d'escolà a la parròquia, mirarem que hi hagi sempre algú que sàpiga com actuar en una situació com la de l'altre dia (perquè jo ara ho tinc clar, però millor que no deixi la Missa penjada en aquell moment). 

Des d'El gra de mostassa, els hem pagat el transport amunt i avall d'aquests dies (la gasolina està ben cara també aquí!), els medicaments per aquestes dues setmanes, i el dinar després de cada visita. Quan ja tinguin molt après què cal fer per adquirir els medicaments hi aniran sols. Però amb en Pep a Tororo ja havíem vist que hi ha famílies que necessiten molt acompanyament en les visites a hospitals perquè s'hi perden. I segons la resposta que reben en un lloc determinat, queden encallats i no saben com continuar. 

La família està molt agraïda per aquesta ajuda, i el nen regala un somriure d'orella a orella. El darrer dia, malgrat les males notícies, en va rebre una de bona: podrà continuar jugant a futbol! 

Donem gràcies que se l'ha pogut diagnosticar bé, que pot rebre tractament i que almenys la virulència de la malaltia d'ara es reduirà esperem que substancialment.