Una imprudència

Ahir, mentre celebrava la Missa i cantaven el Glòria, vaig notar uns cops al turmell. Em giro i veig un dels escolans de la parròquia amb convulsions per terra. Se'l van endur i, en veure que al cap de ben poc arribava a Missa un metge (aquell del qual vaig parlar fa uns dies), vaig demanar al catequista que l'avisés perquè pogués visitar el nen. 

Al final de Missa, el doctor em va dir el diagnòstic que un servidor també havia imaginat: epilèpsia. És una malaltia més freqüent en els nens africans per les condicions en què viuen. A través de la seva germana, vam saber que en un altre episodi havien anat a l'hospital i els havien dit que no tenia res.

Em va semblar urgent visitar la família i començar a posar fil a l'agulla perquè anés a un bon metge i fes totes les proves necessàries. Com que en Thomas era a casa per ajudar un altre noi, vaig anar-hi amb un altre escolà de 12 anys perquè em fes de traductor amb la mare. Ens va venir a recollir al mercat la germana adolescent del nen malalt (escolana també), i vam endinsar-nos en els slums. En un carreró força principal, se'm va acudir fer una foto general (sempre em va bé tenir material gràfic per quan penjo escrits). Un home jove es va sentir fotografiat, i es va acostar amb actitud força violenta cap a mi junt amb un altre. Em van fer esborrar la foto, i em van dir de males maneres que me'n tornés a Amèrica. No hauria hagut d'anar per aquelles zones amb dos joves que no em podien protegir de cap manera. Una imprudència, i espero haver après la lliçó. 

De tornada, vaig anar amb el pare que ja havia arribat a casa i vam passar per un altre camí. Als slums no es pot badar ni ser ingenu.

La família em va explicar que fa quatre mesos que aquest nen d'onze anys té aquests atacs, amb una mitjana de dos cops per setmana. D'acord amb el primer metge que el va atendre a la parròquia, els vaig dir que no pensessin que això tenia res a veure amb mals esperits, sinó que és una malaltia i és tractable. El metge ens posarà en contacte amb una pediatra especialista de la Makerere University, i vaig dir a la família que no es preocupessin pel cost de la visita i de les proves (perquè certament no tenen recursos). Això es pot pagar amb el fons del programa que tenim a El gra de mostassa per ajuda mèdica.