Des de fa setmanes celebro les dues primeres Misses del diumenge en anglès: la de les 7 del matí i la de les 8.30 (perquè el rector està de vacances). I he anat notant que el to de la primera Missa és força més joiós i participat que el de la segona. És cert que hi sol haver més gent, però hi ha setmanes que no hi ha tanta diferència i tanmateix el to general és un altre.
I aquest diumenge vaig decidir comentar-ho amb simpatia al final de la segona Missa, on hi havia unes dues-centes persones: "No sé si és que esteu més tristos o què... però responeu més ensopits...". Ja vaig veure algunes cares rient. Just acabar de dir això, cloc la celebració:
- "El Senyor sigui amb vosaltres!"
I responen sense esma:
- "I amb el vostre esperit".
I aleshores, amb veu forta i animada repeteixo:
- "EL SENYOR SIGUI AMB VOSALTRES!".
Alço el braç encoratjant-los a respondre valents, i amb un clam general (molt millor que els de la primera Missa!) responen ben convençuts:
- "I AMB EL VOSTRE ESPERIT!"
- "QUE US BENEEIXI DÉU TOTPODERÓS PARE, FILL I ESPERIT SANT!!"
I responen amb un clam:
- "AMÉN!!".
Tothom ben content. I continuo:
- "ANEU-VOS-EN EN PAU!!", i alço la mà perquè també responguin decidits. I tothom, amb un clam:
- "AMÉN!!".
I els dic rient: "NO!". Estaven tan focalitzats amb la intensitat que erraren la resposta.
Repeteixo: "ANEU-VOS-EN EN PAU!!".
I tothom: "DONEM GRÀCIES A DÉU!!"
I vam acabar amb unes cares ben rialleres. Doncs que duri l'alegria!! (Veurem la setmana vinent)
Molt bo!!
ResponEliminaQue duris l'alegria!
La veritat és que aquí les misses acostumen a ser ensopides. La que vaig els diumenges si el capellà la pot fer en 25 minuts no la fa durar 28! A mi em fa llàstima. Recordo les misses d'anys enrere que de vegades inclús el capellà ens feia participar en les homilies demanant-nos respostes... Quan els meus fills eren petits, més d'una vegada, la meva filla s'havia assegut a la falda del capellà mentre feia l'homilia assegut, jejeje...
ResponEliminaHem perdut el sentit de festa que hauria de ser la missa, i no un ritual hem hem de complir per obligació.
Gràcies, Sergi, per parlar d'aquest tema que ens toca tan directament a tots els creients-practicants!!!
Molt bona tàctica!!🤣🤣🤣
ResponEliminaCom diu la Msrta, les misses acostumen a ser força ensopides fins i tot les solemnes. Tot molt formal i protocolari. Amb uns cants a vegades que no s'han renovat en dècades...Només a les Festes Majors, la participació dels balls populars a les Ofrenes, arranca alguns aplaudiments. Enveja sana de les misses participatives o les misses joves de fa anys i tambè del caracter celebratiu a molts indrets d'Àfrica i Llatinoamèrica. Em costa molt d'estar atenta quan hi vaig. Se me'n va el cap fàcilment. Falta d'interès, diria que no és, és una altra cosa que seria llarga d'explicar, començant per un llenguatge que clama per ser adaptat als temps que vivim
ResponEliminaPosar una mica d'alegria a les nostres celebracions: una assignatura pendent.
ResponEliminaPare Sergi d' Assis,
ResponEliminaNo m' atreveixo a pronuncisr-me sobre la teva
experiència, en la Missa Dominical , del dia 4.
Des d ' Europa , és difícil analitzar aquestes
intervencions, que potser és troben tant normals,
a l ' Àfrica,, peró que xocarien a Europa.
I, ho dic per una experiència
entre nosaltres, els joves del Concili Vaticà II
El primer Document que va sortir, va ser
sobre la SAGRADA LITURGIA.
En ell l' Esglesia, manifesta que no té cap desitjo,
de d' imposar una uniformitat rígida,
i que afavoreix les qualitats i dons dels pobles,
mentre s' avinguda a l' ESPERIT DE LA LITURGIA
AUTÈNTIC I VERITABLE.
Peró,
Aquesta porta oberta , va donar pas,
a un seguit d' afegits a la Missa, no tots ni sempre,,
PEDAGÓGICS, ni APROPIATS, a Litúrgia d' aquell moment.
Que va fer la gent ?
Els que es varen trobar en aquesta situació,
sense entendre, a que venia tot alló,
es varen repartir per altres Parròquies,
Capelles , etc...
Peró aquests, no va ser el final...
El final, va ser que , al cap de deu o quinze anys,
Aquells mateixos celebrants,
NO UN ALTRE GENERACIO, SINÓ ELLS MATEIXOS, VAREN DESISTIR, de fer dins la Missa, aquests
afegitons Catequetics, per tornar a la normalitat
del que demanava la normativa de l' Església ,
assenyalat a les RUBRIQUES.,
i solament ho varen fer, en ocasions molt especials i curtet...
Es a dir :
Aquests canvis catequetics, Didàctics, que no varen ser obra de la generació posterior, sinó,n d'ells mateixos, ,
no va durar.
I el que pot ajudar i ser una bona pedagogia a l' Àfrica,
pot desaparèixer en poquissims anys a Europa
precisament perquè no forma part de la seva cultura.
Com ens deia el Pare A.M..ROGUET,
" ..LA MISSA ES UNA REALITAT SENCILLA, RICA,
COMPLEXE...LA MISSA ES UN MISTERI ,
ES A DIR, UNA REALITST QUE ENS DEPASSA...
PERÓ, LA MISSA, TAMBÉ TÉ UNA PASTORAL:
LA HOMILIES , en que ESCOLTEM, ENS CATEQUITZEN
AMB LA PARSULA DELS PROFETES, DELS APOSTOLS, DE L' EVANGELI, QUE ES " PARAULA DE DÉU"
LA MISSA , NO ES, NO POT SER " ABORRIDA",
petó, també hi hem de posar de la nostre part...
LA LITUGIA PER INFANTS.
Sí em diguessin quina de les tres Educacions
Litúrgiques que hi ha a Europa, escultures, ,
jo diria una combinació de la Catolica i l' Ortidoxe,
Es a dir:
Una molt bona catequesi Depenent de l' Escola, si es Cristiana...O de la Parróquia Setmanal,
I, la Missa, l' Eucaristia, a L ESGLESIA AMB LA FAMILUA,
AMB LA GENT DEL POBLE...DEL BARRI, formant Comunitat,, I poc a poc, diumenge derrera diumenge,
van entenent....
Aixó és el que us desditjo cordialment .
PAX
M’has fet riure tot imaginant l'escena.
ResponEliminaA veure el pròxim diumenge com va!!!