Em van fer arribar a l'escola de Saint Henry's una invitació per assistir a la graduació dels alumnes del "Luigi Giussani Institute of Higher Education", on formen els futurs mestres. Em va semblar que podia ser interessant conèixer aquesta escola, i hi vaig assistir. Després he entès que era una escola fundada pel moviment internacional catòlic Comunione e Liberazione (CL).
Em va sorprendre que la invitació constés amb el meu nom perfectament escrit (no és habitual). Ho va moure un metge que viu a la parròquia on estic. Quan presentaven alguns convidats especials, ell va dir que m'havia conegut per les meves homilies (em va afalagar, la veritat) i que ens dedicàvem als més necessitats de la zona on hi ha la nostra parròquia.
Era la primera graduació on assistia. El metge va intentar que em donessin un vestit d'aquests que es posen per aquestes cerimònies, però afortunadament no n'hi havia per a tots i me'n vaig deslliurar.
Tot i que no en vaig poder visitar les instal·lacions, em va fer l'efecte que deu ser una bona escola i que tenen bones connexions pels convidats que hi van assistir (el principal era el comissionat per a l'educació infantil i primària del govern ugandès).
El moment surrealista va arribar al final de l'acte. L'alcalde d'aquella zona, Nakawa, va fer un breu discurs quan ja s'havia tallat el pastís i tot, perquè havia arribat tard. I en acabar el seu parlament formal, va fer un senyal al DJ i ens va sorprendre així:
Quan vaig ensenyar el vídeo als nois de casa, em van dir que aquest alcalde és un cantant molt famós que es va posar en política, amic del cap de l'oposició.

Això ni els millors moments dels actors de Hollywood que s'han dedicat a la política!!! jejejeje...
ResponEliminaSurrealista es queda curt: tot un espectacle!! Això ho fa algun alcalde d'aquí i surt per la TV segur. Moltes gràcies per compartir aquests actes tan simpàtics.
ResponElimina"... PERÓ AFORTUNADA MENT,
ResponEliminaNO N' HI HAVIEN PER A TOTS
I ME' N VAIG DESLLIURAR ."
A L' enfonsament de l' IMPERI ROMÀ,
el seus estudiants laics,
varen passar a les ESCOLES MONÀSTIQUES,
ESCOLES PALATINES, ESCOLES CATEDRALICIES.
Amb els segles, I amb l' arribada del Renaixement,
tot l' ambient cultural d' Estudis Superios,
s' independentista:
Independència d' Autoritat.
Llibertat de Pensament, d' Exposició
Investigació Científica...
Bolonya, no dependrà de ningú.
Paris, és deslliga de Notre DAME.
Oxford , prohibirà estudiar a París.
PERÓ:
Junt amb aquesta independència,
hi haurà, una costum que permaneixerà:
LA VESTIMENTA.
En els Monestirs, en les Escoles Palatines,
en les Escoles Catedralicies, al ser edificis de pedra ,
hi feia molt fred i la gent que hi vivia,
hi anava ben abrigada, amb túniques, capes , capells.
A Bolonia, a París, a Oxford, passava el mateix
I mica a mica, aquella indumentària que varen traslladar dels Monestirs, Escoles Palatines, Escoles Catedralicies, que solament tenia la funció d' abrigar,
s' hi varen anar afegint, modificant, formes, colors , etc..
per distingir, Facultats, Doctors, Professors, Alumnes...
Es a dir, tot va adquirir un sentit, una història, res és va posar per caprici...
Tot va estar Regulat per decret de Governans, Reis...
PERÓ, QUE VA PASSAR A ÀFRICA...
( i altres parts del món ? )
A Àfrica, la Toga, etc...etc...no són altre cosa
que el record de quatre segles de COLONIALUSME.
Quin sentit d' ÀRRELS AFRICANES TÉ PER UN ESTUDIANT, que finalitza els seus, estudis, la seva carrera, que un Professor, natiu, li entregui el Premi,
el Títol, amb TOGA I BIRRET?
Jo diria que CAP !!!
En cambi, si aquest Premi, aquest títol, el reculls d' un PROFESOR, d' un DOCTOR, fill del teu país,
amb túnica llarga, I amb aquells estampats que els caracteritzen, aixó, fa pensar amb el teu poble...
HI HA COPIES I COPIES...
Quin sentit té, COPIAR LES TORRES BESSONES
DE NIVA YORK I PLANTAR-LES AL MIG
DEL MEDITERRANI ?
CAP !!!
QUIN SENTIT TÉ ESPONJAR UNA CIUTAT ETAPAIDA
D' EDIFICIS, I CRAR, PETITS BOSQUETS, QUE SEVEIXIN
DE PLUMÓ ALS CIUTADANS...TOT !!!
NO ÉS EL MATEUX COPIAR VESTIMENTES,
QUE COPIAR EL PRIGRES , EN BENEFICI DE LA HUMSNITAT .
Salutacions.
PAX
Una mostra més d'una cultura que és del tot celebrativa! Malgrat les dificultats, sempre el somriure, l'acollida, l'agraïment i la festa. Son feliços, malgrat tot. I n'hem d'aprendre d'ells. Gràcies per compartir, Sergi.
ResponEliminaPare Sergi d' Assis :
ResponEliminaM' he oblidat:
SÍ , AFORTUNADAMENT,
NO HI HABIA VESTIMENTA PER A TÚ,
COSA QUE RECORDA SEGLES DE COLONIALISME.
PERÓ, SI UN DIA T' OFEREIXEN DE POSAR,-TE
LES SEVES TUNIQUES LLARGUES,
AMB AQUELLS ESTSMPATS
NO EN DUPTIS...
SÓN DIGNÍFIQUES !!!
Em va fer gràcia el títol "una graduació ugandesa" perquè em sembla més una graduació americana!
ResponEliminaSí en els vestits, però les formes eren força ugandeses
EliminaPare Sergi d' Assis,
ResponEliminaImportantíssim aquest aclariment,
per nosaltres que tot ho estem jutjant
amb la dificultat de qui no hi està present...
Hi ha un filòsof que diiu :
" ENTENDRE , ÉS VEURE,
I VEURE, ES ESTAR-HI PRESENT..."
PRESENT AMB COS, ÀNIMA, ESPERIT.
No recordo, en aquest moment l' autor,
potser Xenofont...
potser Herodot ?
Ara em caldria una revisada d' autors,
cosa que no puc per estar a la cuina...
Peró , aquesta teva distinció, ens pot anar molt bé
per situar-nos , millor
Moltes gràcies!!!