Serps i coloms

La Marta, en un comentari, preguntava quin pot ser el camí davant de perills tan greus. És clar que jo no tinc la solució màgica de res, però m'ha evocat un fragment de l'Evangeli que trobo molt suggerent: "Sigueu cautelosos com les serps i senzills com els coloms".

Penso que és aplicable a situacions molt diverses. Jesús crida els qui l'escolten a utilitzar la intel·ligència i tot el coneixement del qual disposen. Però a fer-ho amb senzillesa, amb bondat. M'agrada aquesta frase perquè penso que a vegades s'ha associat ser un bon cristià a ser tonto. I penso que no és la crida que fa Jesús.

Fins i tot quan el van agafar per jutjar-lo i condemnar-lo a mort, no va ser per mala sort o per pura casualitat. Ell era molt conscient del que podia passar. I va fer una opció per continuar endavant. Ningú no li va prendre la vida, va ser ell qui la va donar lliurement.

Davant del Mal, amb totes les seves formes (tan variades) penso que hem de ser senzills, bons. I al mateix temps, utilitzar la intel·ligència per conèixer aquestes estratègies del Mal i poder-les combatre amb la bondat.

Pot sonar un ideal inabastable. Però si mirem la història de la humanitat, trobarem moltes persones que han viscut així. És un ideal, però cap al qual podem caminar en molts àmbits.

En un dia gris

En un dia com avui, malgrat la blavor del cel, sembla que tot convida a la grisor. S'han assassinat un munt de persones de manera absurda. Gent del carrer com tu i com jo. I per tant, d'alguna manera nosaltres hauríem pogut ser un d'ells. I ha passat relativament a prop.

Són moments bons, és clar, per mostrar solidaritat amb les víctimes, rebuig a la violència, suport de maneres diverses. Però no en tinc prou.

En situacions així, les anàlisis superficials no em convencen. Són massa fàcils, no creieu? Ràpidament dividim el món entre bons i dolents, i ja està. És evident que tota aquella gent que estaven tranquil·lament gaudint del cap de setmana no tenien cap culpa de res. I per tant, ells no eren pas dolents.

Però... qui finança aquest moviments violents? Quins països? Qui hi ha darrere tot l'armament que és subministrat als qui fan la violència arreu del món? Quins interessos econòmics i/o polítics hi ha?

Tinc la sensació que som tots plegats una colla d'innocents, i que no veiem prou tots aquests interessos tan tristos que hi ha al darrere de molts conflictes mundials. Els intuïm, però poca cosa més en sabem.

No n'hi haurà prou amb reforçar la seguretat, les fronteres, etc etc etc. Cal anar més a l'arrel. Quins interessos hi ha al darrere de molts conflictes, i qui els finança? Qui fa que puguin mantenir-se i fins i tot créixer?

I finalment, qui va desestabilitzar tota aquella zona de l'Orient Mitjà, creant les condicions de possibilitat per al creixement d'aquests moviments?

Sento vergonya.

Necessitem ONGs que parlin clar i ens obrin els ulls. Els moviments violents s'han globalitzat. Cal que el món de la solidaritat i la defensa de la Pau també es globalitzi. Només respostes globals podran afrontar desafiaments globals.

Tenir en compte els altres

Estic al tren. Un noi està posant vídeos humorístics de la tele a tot volum en el seu mòbil. Sento vergonya aliena.

Alguns simplement pensen en passar-ho bé ells.
Altres pensen en no molestar els altres.

Alguns, quan l'ascensor del metro és ple, no miren si s'acosta algú més.
Altres premen el botó d'espera perquè les portes no es tanquin fins que hi siguem tots.

Alguns, davant del més mínim contratemps al bus, es queixen i donen la culpa a algú.
Altres tenen paciència.

Alguns demanen perdó quan han fet un cop involuntari algú.
Altres no se sap ni si se n'han adonat, de tan ocupats que estan en les seves coses.

Alguns (jo diria que molts) cedeixen els seients a les persones grans.
Altres no les veuen.

I tots, penso, som tant els "alguns" com els "altres". Depèn de les vegades.
I val la pena tenir-ho present. Perquè cada dia tinguem més en compte els qui ens envolten.
Per més anònims que siguin.

Les Germanes Oblates

El món de la prostitució està ple de tòpics, i també de frivolitat quan sents que la gent en parla. Potser com que és un tema que queda aparentment lluny, se'n pot parlar de qualsevol manera. Com si les dones que ho viuen no fossin éssers humans. I potser oblidem que si n'hi ha tantes és perquè hi ha molts clients (perdoneu la claredat, però és així). I per tant, potser convindria preguntar-se també què fa que existeixin persones que es dediquin a la prostitució, i tan a prop nostre. Les respostes serien variades, perquè la realitat és complexa. Però potser val la pena aturar-s'hi.

Fa anys que conec la feina de les Germanes Oblates, unes religioses impressionants que es dediquen a ajudar amb una ment molt oberta i amb un cor molt gran les dones que es troben en aquest món de la prostitució. No es queden en els tòpics, i s'ocupen de les persones. Cada persona amb la seva història, amb les seves aspiracions, amb els seus projectes frustrats, amb el seu desig legítim de felicitat.

No em sembla just quan es posa tota l'Església al mateix sac, perquè hi ha gent molt compromesa. Persones que han cregut l'Evangeli de Jesús i el porten a la pràctica. Sense fer soroll. Amb paciència i decisió.

Fa pocs dies les vaig visitar amb un grup de joves, i vaig saber que han fet un nou projecte: Dona Kolors. És "una marca de complements de moda i de la llar fets a mà a Barcelona per dones en situació d’exclusió social". Una bona manera d'ajudar és comprant aquests productes tan alegres. La vida lluita per tirar endavant, la llum contra la foscor, l'alegria contra la desesperança. Això és el que em transmeten aquestes robes tan acolorides.

És bonic veure com l'Aina Clotet apareix en fotos amb roba de Dona Kolors, donant suport al projecte. Tots podem ajudar, i és un estímul veure que persones de camps tan diferents s'ho creuen i ho porten a la pràctica.

Felicitats i endavant!

Caramelets

Va ser la meva mestra quan tenia 6 i 7 anys. Fa dies vaig veure, amb sorpresa, que m'havia començat a seguir a Twitter. Em va fer il·lusió! Feia molts anys que no en sabia res.
Jo, evidentment, també la vaig començar a seguir. I m'envia un missatge agraint-me que la segueixi.
Li contesto que sóc jo qui li dóna les gràcies! Fa gràcia que una "senyoreta" (així els dèiem) es recordi de tu.
I no me'n vaig poder estar: "Tens algun record de mi? Em pica la curiositat! Fa il·lusió parlar amb una professora de quan era tan petit!".
I em contesta: "A 1r i 2n recordo que cantaves molt bé el baró del bidet de la trinca. Eres molt carinyós amb mi".
Ooooh!! A vegades a la vida hi ha caramelets, sovint n'hi ha. I és per assaborir-los, i donar-ne gràcies!

Tinc bon record dels mestres de quan era ben petit. No en recordo quasi res concret, però els recordo com bones persones. La M. Gràcia, la Mercè, l'Enriqueta, la Carmen, la señorita Mercedes, el maestro Paco, l'Esperança de català (que va detectar que el català m'agradava molt als 8 anys, els quaderns d'ortografia, i El Zoo d'en Pitus!!). Tinc bon record del Chanel, l'escola on vaig anar de petit. Bona gent.

Fa també molt pocs dies m'escriu (quina casualitat!) una companya d'aquella escola dient que fan un sopar de retrobament dels de la classe. No hi podré anar, però ha estat una oportunitat per parlar d'algun record amb ella i, sobretot, de què estem fent ara.

Avui, com no pot ser d'altra manera, us deixo amb "El baró de Bidet"... m'he quedat ben sorprès del comentari de la mestra, i em vénen ganes de riure quan m'imagino ben petit cantant-li la cançó. Sobretot pensant que ara, més aviat, canto salms... jajajaja!

Hospitalitat i sentit de propietat

La paraula "exigent"