Els tresors de l'Església

El mes d'agost de l'any 258, seguint l'ordre de persecució dels cristians per part de l'emperador Valerià, va ser assassinat el Papa Sixt II. I diuen que aleshores el Prefecte de Roma va demanar al diaca Llorenç que li aplegués tots els tresors de l'Església. I després de repartir tots els béns materials als pobres, al cap de tres dies es va presentar davant el Prefecte acompanyat d'un munt de pobres i li digué: "Aquí tens el tresor de l'Església". Lògicament el van matar.

Aquesta frase no és un acudit, és molt profunda i ens hauria d'interpel·lar. Crec que algunes crítiques que es fan a l'Església no són massa raonades o fonamentades. Però aquesta frase de Sant Llorenç ens hauria de sotraguejar. On tenim el tresor com a Església? I hauríem de recordar que Ell es fa sempre present en els pobres. I que això té conseqüències en la nostra manera de viure com a Església. Tot el que sigui contrari a això, sobra. 

És clar que els rics també mereixen atenció i cura. Però quan, amb aquesta excusa, l'Església s'ha aliat amb els rics i els poderosos, l'Evangeli de la radicalitat ha quedat en segon terme. Certament que fora de l'Església també podem trobar actituds ambigües o poc solidàries. Però els cristians no tenim excusa, perquè seguim Jesús. Això em fa respecte, i fins m'incomoda. Però també m'estimula a intentar millorar.

Foto: Sant Llorenç distribuint els béns de l'Església entre els pobres, quadre de Bernardo Strozzi (s.XVII).

Microcrèdits per als estudiants!

Els estudiants ja han acabat el curs escolar (aquí s’acaba a principi de desembre). I ara estan fent l’Industrial Training (les pràctiques dels seus estudis) en indrets molt diferents. 

Les darreres setmanes de curs he aprofitat per fer entrevistes als estudiants finalistes que volen obtenir un microcrèdit. No recordo haver-ne parlat aquí, però era un projecte que feia temps que em rondava pel cap. Quan acaben els estudis, la majoria no tenen res: ni diners per continuar estudiant, ni feina, ni diners per començar res. Amb un microcrèdit, poden començar un projecte que els porti ingressos i així al cap de temps ampliar estudis (o bé ja continuar en el mercat laboral). 

Alguns ugandesos ens han dit que els estudiants fugirien amb els diners. Però estem fent selecció, cosa imprescindible. Cal que siguin estudiants amb bones notes i que hagin estat implicats a la granja de l’escola de la qual tots mengen (a tots els demanem que hi vagin dues estonetes a la setmana). D’aquesta manera, fomentem una certa seriositat en els qui reben aquest capital. La prioritat serà per a aquests, i tindrem els resultats dels exàmens finals dels estudis pel mes de març. Aleshores, amb el mateix equip que avaluem els microcrèdits dels mestres, donarem els dels alumnes. 

Les entrevistes han estat un moment especial, amb alguns ens assèiem a parlar sobre la seva vida per primer cop. Alguns tenen somnis ben bonics! Serà tan fabulós poder-los ajudar a fer-los possible!

Una rata

Acabo d’entrar a l’habitació després que una rata s’hagi decidit a marxar de davant de la meva porta. Ha costat. L’he vista des de mig passadís. I rata, rata, no ratolí. Anava fent rondes davant de la meva habitació que està al fons del passadís. Com que per ella allò era un cul-de-sac, m’hi he anat acostant per una banda perquè m’esquivés i fugís per l’altra banda. Corria molt, segurament nerviosa per la meva presència. I en lloc de fer el que era lògic, el seu cervellet en primer lloc li ha indicat que es posés entre les bambes que tinc a l’entrada de l’habitació (anar-les fregant pel mig). I a continuació, ha corregut sota el meu hàbit!! Terror. Sabia que la tenia a sota, però amb l’hàbit no la podia veure i no sabia si moure’m per no trepitjar-la. Buf! Al final ha corregut en la direcció “correcta” i ha pujat per una escala. Però sense saber que aquella escala no té sortida, per tant haurà de baixar. Ara hauria d’anar a la pregària de Completes, però ni boig. Imagina’t que obro la porta i s’escola a l’habitació, i després no la puc fer marxar. Així no podria dormir, que ara ja és de nit… Bé, espero que hàgiu rigut una estona. Jo també ric, però tremolo per si demà a les 6h del matí m’entra a l’habitació quan obri la porta. 

Ho sento, sant Francesc. No t’arribo a la sola de la sandàlia. No li desitjo cap mal a la pobra bèstia. Però no em fa gràcia que m’entri a l’habitació…

Actualització del dia 14: la rata no va tornar a aparèixer i, per tant, ha quedat en anècdota (esperem que sigui així!). Ara us afegeixo una foto que la fa més entranyable i tot.

El llibre dels Nombres i la benedicció

Aquí Uganda sovint hi ha persones que et demanen una benedicció, o bé sobre objectes o sobre persones. Quan vaig arribar no hi estava avesat, i ara hi estic molt acostumat. Solc fer servir les paraules d'aquella benedicció preciosa que apareix al llibre bíblic dels Nombres (Nm 6, 24-26), i que en el futur sant Francesc d'Assís faria seva en la benedicció a fra Lleó (de fet, és un dels únics textos que tenim autògrafs de sant Francesc):

"Que el Senyor

et beneeixi i et guardi.

Que et faci veure

la claror de la seva mirada

i s'apiadi de tu.

Que fixi damunt teu

la seva mirada 

i et doni la pau".

Em sembla meravellós que fa milers d'anys algú escrivís una benedicció tan bonica com senzilla.

Però sobta que es trobi en un llibre on apareixen nombroses escenes de sang i fetge. En una ocasió, se'ns parla de tota la casuística segons la qual algú ha de ser condemnat a mort o no.

Entenc que en el seu moment tot això devia ajudar també per regular la societat, però no deixa de ser un contrast amb algunes paraules de Jesús. En llegir aquests textos de l'Antic Testament, és interessant constatar amb quina saviesa Jesús va saber prendre'n el més genuí però també dir una paraula nova a partir del que havien escrit els antics. Vaja, que era un crac.

La mort de la cantant de "Fama"

M'ha fet impacte la mort d'Irene Cara, la cantant de la pel·lícula "Fame" dels anys 80. Anys després va donar lloc a la sèrie amb el mateix nom que recordo haver vist de petit. Tot de joves plens d'energia entregant-se de ple a la seva passió per les arts. 

Quina veu més bonica i quina cançó més dinàmica! La lletra que interpreta diu repetidament, entre altres coses, "I'm gonna live for ever" ("Viuré per sempre"). I afegeix: "I'm gonna learn how to fly" ("Aprendré a volar"). Aquells joves semblava que s'havien de menjar el món, i somniaven amb intensitat.

I penso: on és ara aquesta veu meravellosa que deia que viuria per sempre? Criant malves. I em fa pensar en l'efímer que és la vida, però ensems amb aquell vers de Maragall apel·lant a "l'ombra del temps que passa, i la il·lusió del lluny i de l'aprop, i el compte de lo molt, i el poc, i el massa, enganyador...".

L'ésser humà té desig d'eternitat, però topa amb la finitud per un cantó i per un altre. 

Hi ha sortida? Sí!! L'Amor de veritat no mor. Aquesta és la meva fe.

El Jardí dels Arbres - 3

 

Ara fa dos anys vam iniciar aquest espai anomenat “El Jardí dels Arbres” per compartir en directe. El primer any va ser en petits grups, a partir d’una reflexió meva inicial sobre un passatge de la vida de Sant Francesc d’Assís. Aquest any passat ha estat en un sol grup per escoltar i dialogar sobre els ensenyaments de la biblista M. Claustre Solé, que ens ha endinsat meravellosament en el món de l’Antic Testament.

I ara us anuncio la tercera etapa per aquest any vinent. En aquesta ocasió, presentaré algun tema sobre com viu la gent a l’Àfrica, i a partir d’aquí iniciarem el diàleg sobre com el vivim cada un de nosaltres. Dies previs hauré plantejat alguna pregunta per reflexionar. Seran temes de caire molt divers sobre la vida. Aquesta edició serà en grups petits, perquè es tracta que la gent pugui expressar-se amb confiança.

Els qui em coneixeu ja sabeu que no pretenc ser un gran número de gent. Però sí de gent que en tingui ganes. Ens trobarem un dissabte al mes durant una hora, 10 dissabtes.

Com les altres edicions, té un caire solidari. I per això els participants aportaran 15 euros per sessió que aniran a parar als projectes d’Uganda. D’aquesta manera, una trobada enriquidora per als qui hi participen estendrà el seu bé més enllà, arribant a persones necessitades d’Uganda.

En el futur, quan ja tinguem en marxa l’associació “El Gra de Mostassa”, si ja en sou socis no caldrà que feu cap aportació afegida per “El Jardí dels Arbres”.

Els qui hi esteu interessats, us agrairé que m’ho digueu el més aviat possible. Si algú té dubtes, també m’ho pot dir i honestament li diré com ho veig. 

PD: Agraeixo a Romà Alonso el permís per utilitzar la seva música “El jardí dels arbres blaus” que m'agrada tant!

Per visionar bé el vídeo de presentació amb les lletres, poseu-lo amb més qualitat d’imatge aquí (un cop dins, heu de seleccionar més qualitat d'imatge).

Neix l'associació "El Gra de Mostassa"

Doncs sí!!! L’associació ja té nom: “El Gra de Mostassa”!!! Com sabeu els qui aneu passejant per aquest espai, va ser la idea que vau proposar que va generar més adhesió i alegria.

Va passar una cosa curiosa. L’endemà d’escriure l’entrada demanant-vos un nom, ben d’hora al matí (abans de la primera pregària a les 6h) em van venir clarament dos noms: “Llavors”, o bé “El gra de mostassa”! 

Quan vaig rebre el comentari de la Lucy poques hores després em vaig alegrar molt i sorprendre! I l’alegria va anar creixent quan vaig anar veient els comentaris dels altres donant-hi suport, sense que jo hagués dit res d’aquest nom!

Per què “gra” i no “llavor”? Perquè el gra és una llavor petita. I així remarquem que d’una petitíssima llavor (tot allò que la gent aporti a l’associació) intentarem poder millorar la vida de moltes persones! Un exemple ben clar de com el bé es pot multiplicar és el programa de microcrèdits: els mateixos diners poden servir una vegada rere l’altra per ajudar persones diferents!

De moment només tenim el nom registrat. Ara estem formalitzant-ho tot: tema econòmic, ens haurem de posar amb la web de l’associació… En tenim per mesos. Però anem avançant. 

Aquesta és l’entrada 500 a La Font de Greccio. I m’ha agradat fer-ho coincidir amb l’anunci de l’associació “El Gra de Mostassa”. Que Déu beneeixi tots els grans de mostassa (que sereu vosaltres i tots els qui hi vulguin ser!) perquè arribin a ser arbres on fins i tot vinguin els ocells del cel a fer niu a les seves branques (Mt 13,32).