No pretenia parlar més de l'accident, però és que ahir vaig rebre una visita que em sembla digna de compartir. Vaig trucar el bodaboda (motorista) amb qui havia tingut l'accident per si em podia venir a veure. Ens vam conèixer a l'agost en tornar a Uganda. Com que ell era tan curós en portar-me amb moto (em calia després de l'operació d'uretra), vaig acceptar el seu oferiment de portar-me sovint. Ens vam fer fàcilment amics.
Ahir, en entrar al despatx, es va posar a plorar com una criatura dient que li sabia tant de greu i que el perdonés, repetint-ho fins a la sacietat, agenollant-se... Se sentia molt culpable. Li vaig fer notar que no el culpava, i que ell no havia fet res intencionadament: era un accident. Es va espantar molt quan amb la caiguda vaig perdre la consciència dues vegades i vaig estar semiconscient una estona.
Després em va explicar que va venir amb por que jo no el fes arrestar ara! (són coses que a vegades passen per aquí). També fa dies que no s'atreveix a portar la moto pel poble, per por que la gent que m'aprecia el fessin arrestar per haver-me fet mal. Li vaig dir que ningú no se m'havia queixat d'ell, i que si el molestaven me'ls enviés (no crec que passi).
Sovint feia olor de colònia, i en canvi ahir l'olor era força diferent. "Has begut?". Efectivament, l'estrès de l'accident l'ha portat a beure. "Has de parar de beure alcohol des d'ara mateix. Tu no ets bevedor, fes-ho pels teus fills". M'ho ha promès.
En la conversa, m'ha ensenyat les fotos de la seva dona, els seus quatre fills, la seva casa de fang que va caure, la nova també de fang que ara té una esquerda, el camp que cuida a casa... molta pobresa però també molta dignitat als seus 36 anys.
Jo l'havia cridat per oferir-li alguna altra feineta ja que no podem fer els viatges amb moto, perquè el veig honest. De moment, ha de pair que aquell qui ell pensava que l'arrestaria continuï confiant en ell.