He parlat altres vegades de la importància del discerniment (per exemple, aquí des d'un punt de vista etimològic). En el cas de l'admissió de candidats per a la nova comunita és cabdal.
Sovint dic que no busco el número, i ho expresso així perquè aquí Uganda seria molt fàcil aconseguir una xifra considerable de joves que es vulguin ajuntar al nou projecte. Però això no significa que tinguin vocació, i podrien estar moguts per altres motivacions: la impressió que amb un "muzungu" viurien millor, una sortida a una situació vital precària...
Per això cal un bon discerniment. Això implica conviure-hi unes setmanes, perquè fins que la gent no viu junta hi ha coses més difícils de captar. I també inclou conèixer la família per poder comprendre la provinença d'aquesta persona, i ensems per facilitar que la família entengui l'opció que vol emprendre el fill.
No em cauran els anells per dir-li a algú (amablement, és clar) que no és el seu lloc. Altrament, estaríem fent comèdia i no val la pena. Necessito joves que sentin la vocació monàstica i de servei als pobres. Tinc diversos candidats amb els quals anem parlant, però no tinc pressa i vull fer-ho bé.
En el cas nostre, doncs, penso que valorar si l'experiència és reeixida en funció d'una xifra seria un error. Penso que estem més cridats a ser un signe enmig dels slums. No més que un signe, però tampoc menys.
Tant de bó l'encertis tot el que puguis. Gran part de l'èxit del projecte dependrà de qui t'acompanyi en aquest viatge.
ResponEliminaPregarem perquè els acompanyants siguin bons.
Gràcies a Déu compto amb un monjo savi que m'assessora en tots aquests aspectes i els anem parlant. Però la decisió final és meva, i n'assumeixo la responsabilitat. Tanmateix, en molts temes penso que el dia a dia mostrarà les motivacions que els joves tenen: els diners? El desig de pregària? El desig d'una vida fàcil, en la qual el servei no sigui prioritari? Penso que la vida de cada dia anirà parlant de moltes maneres. I el més important: comptem amb la gràcia de Déu, sense el qual no em veuria capaç de res.
EliminaDiscernir. Es el dia a dia. I fins ara ho has fet al mar de be. Clar que ara potser es un punt d’inflació important. I s’ha de vigila mes, i potser hi haurà errors. Pero segur que es farà un equip potent. Una abraçada.
ResponEliminaSergi, rezo por este buen discernimiento, y por la persona que te ayuda, pero también que la voluntad de Dios se te haga siempre muy presente y te acompañen los medios para poder conseguir los objetivos.
ResponElimina"... L' ÀDMISSIÓ DE CANDIDATS
ResponEliminaPER LA NOVA COMUNITAT , ÉS CABDAL."
Pare Sergi d" Assis :
Quin període tant delicat,
quin període tant solemne !
Delicat i solemne, per vosaltres els responsables,
Delicat i solemne, pels que demanen entrar-hi.
A les vostres mans, I a les d' ells,
quedarà la possibilitat de crear un ambient adequat,
per viurà una vida Monàstica, en el sentit,
més complert del que aixó significa,
per vosaltres, que formareu la Comunitat,
i pels qui, des de fora, hi participaran
de diverses maneres.
Des de el primer moment de llegir-te,
he pensat en L' Esperit Sant.
A tots us encomano a Ell.
Als seus Dons,
als seus Fruits,
als seus Carismes.
Ell perfeccionarà les vostres Virtuts Cardinals.
Ell perfeccionarà, els vostres coneixements científics,
sobre la manera de ser de l ' home
De l' home com a persona,
de la persona com a ser social.
Quedem en comunió
PAX !!
Que Déu us ajudi a escollir els cantidats que tinguin la vocació clara i que estiguin ben motivats per començar aquest viatge amb les dificultats que us anireu trobant pel camí*. Molts ànims!
ResponElimina*M'he inspirat amb la foto que ens has passat.
Ja suposo que no ha de ser fàcil de saber com de clar ho té la persona que t'ho demana.
ResponEliminaPenso en els postulants, monjos professats i fins i tot preveres a Montserrat que al final han decidit que ja en tenien prou o se'ls ha convidat a pensar-s'ho millor... I estic parlant de Montserrat on segur que hi ha una gran experiència i tradició a l'hora de fer la tria... Ja m'imagino com de complicat ho tens fent-ho sol en un lloc tan diferent al nostre i tan necessitat. Preguem que Déu t'hi ajudi!!!
Discernir, que dificil quan es tracte d'entendre a les persones, les diferencies entre el què es pensa, el que es diu, el que es vol dir, el que es vol entendre, el que s'enten,... Molt be dedicar temps, conviure,... Què be tenir el recolzament d'aquest germà savi i sobre tot, l'Esperit de Deu. Bon camí Sergi!
ResponElimina