Bastants recordareu que, poc després d'arribar a Uganda, em van demanar de beneir una noia que havia trencat aigües. I que aleshores van dir que, si era un nen, portaria el meu nom. Doncs bé, el petit Sergi està a punt de fer cinc anys!
El qui va deixar embarassada la mare va desaparèixer crec que ja abans que nasqués ell. I ara la mare viu amb un altre home, i ha tingut una altra criatura.
Fa uns mesos un soci d'El gra de mostassa em va proposar d'apadrinar un nen ben petit, perquè ell venia de dedicar-se a l'Educació Infantil. I vaig pensar en el petit Sergi, perquè en alguna visita m'havia adonat que eren una família pobríssima. Doncs bé, això ja és una realitat!
Ara està al que aquí anomenen "Baby Class", que seria una mena de segon de maternals (pels qui sou de la meva generació). És molt positiu que comenci a aprendre coses de mica en mica. La foto i vídeo són presos a l'escola on va, ja podeu adonar-vos també de la precarietat de l'escola. En el vídeo, en Sergi és el de la camisa blava.
Quina precarietat tan gran! Assistir a una escola com aquesta no està a l'abast de tots? Si les instal·lacions no haurien de poder-se anomenar aula, ni molt menys escola. Quina desigualtat tan gran entre els fills d'un mateix Pare.
ResponEliminaDoncs és així, Vicent, no tothom pot anar a escola.
EliminaQuina il·lusió de veure el petit Sergi!!! Que gran ja, a vegades hi he pensat, que no en deies res... Molt guapo!!!
ResponEliminaMoltes gràcies, Sergi, per explicar-nos coses tan boniques!!!
Amb les criatures es nota com passen els anys.Que gran està el petit Sergi. M'ha entristit veure el que anomenen escola,no obstant suposo que hi han alguns nens que no tenen al seu abast el poder anar.hi.
ResponEliminaGracies Sergi per fer.nos arribar aquestes realitats .
Una abraçada i el meu cuida,t molt.
L'escola sens dubte serà molt precària materialment (sense ni tan sols portes ni vidres a les finestres), però heu comptat quants alumnes tenia al davant aquesta professora? Si no m'he descomptat eren vuit.
ResponEliminaLes escoles solen tenir molts alumnes per classe, molts!, aquesta escola penso que era una mica singular
EliminaL'altra cosa que m'ha cridat l'atenció és la utilització desimbolta de l'anglès com a llengua d'aprenentatge, i alguns d'ells semblen molt jovenets.
ResponEliminaEL PETIT SERGI,
ResponEliminaI LA DIGNITAT DE LA SEVA ESCOLA .
1. LA CONSTRUCCIÓ :
L' observació, de l ' Escola del petit Sergi,
tant precària, no necesita comentari.
En donaran compte, tart o d' hora
els seus responsables.
2. L ' ESPAI INTERIOR :
Peró , no ens equivoquem.
Aquesta construcció tant precària,
conté una GRAN DIGNITAT, pel servei
que hi realitza.
En ella els nens hi aprenen a ser PERSONA..
S' hi aprèn CULTURA ...
S'hi aprèn a ser CIVILITZAT...
3. EL CAMÍ, CAP A L ' ESCOLA :
El camí, que en Sergi, fa cap a l ' Escola,
ja ha de formar part d' aquesta dignitat.
En Sergi , no va al futbol...
En Sergi, no va a jugar al carrer...
Va a l ' Escola amb la seva mare,
i la conversa, pot esdevenir molt interesant...
4. EL PRIMER MATERIAL, ÉS INMATERIAL.
Es la FORMACIÓ del mestre/a
El nen, porta la llavor...
El mestre, ha de proporcionar-li el BON TERRENY, ETC...
EL mestre, és farà el càrrec de l ' EDUCACIÓ COMPLERTA...
dels BONS HÀBITS, diaris, ...
de les QUATRE VIRTUTS CARDINALS,
a través dels esdeveniments diaris, que passen
en una classe, etc...etc...
5. FINALMENT, ELS CONTINGUTS
DE LA PROGRAMACIO OFICIAL
Curiosament, els pedagogs del SEGLE XVII, XVIII , I XIX,
es varen fer ells mateixos els materials de classe..
Em pregunto :
Podrà aquesta bona mestre/a,
portar, endavant, tota sola aquesta responsabilitat,
tant engrescadora, a la vegada que compromesa?
Ho desitjo de tot cor, !!
Esperem noticies de l' Escola del Petit Sergi !!
Salutacions.
Com es nota que ets del ram!
EliminaMoltes gràcies Sergi per compartir la situació del petit Sergi, de la seva família i l'entorn on viu. Donem gràcies a Déu per tenir persones disposades a apadrinar aquests infants; ells ho necessiten. I moltes gràcies pel video. Hem de ser conscients que al món moltes persones viuen en aquestes condicions, o pitjors (no vull ni pensar en els infants que viuen en països amb guerres).
ResponEliminaGràcies pels vostres comentaris!
ResponEliminaPare Sergi d' Assis
ResponEliminaMentres ho estava llegint i escribint,
em veia al lloc d' aquesta noia !!
Una escola mai serà precària ,
de la mateixa manera que,
una esglesiola romànica ,
abandonada al mig del Pirineu,
mai perdera, per segles que passin ,
la seva sacralitat .
Salutacions i un petó al petit Sergi.
Que recordi tota la vida,
que va anar a una escola
plena de dignitat.
Allà va aprendre a ser persona,
com els pastors del Pirineu,
aprenien a ser cristians
en aquelles capelletes romàniques .