Alguns recordareu que, des del primer any d'estar a Uganda, vaig organitzar un torneig anual entre els alumnes de primer i els de segon curs de l'escola d'oficis. La raó era que sovint jugaven partits de futbol d'una tribu contra una altra, i això a vegades generava a l'escola un ambient tòxic innecessari. Aquest torneig ja s'ha convertit en tradició. Però només el primer any havíem aconseguit que les noies també juguessin (en el cas d'elles, a netbol).
Doncs bé, aquest cinquè any sí que han volgut tornar a jugar, i va ser un dia ben bonic. Però tant a en Pep com a mi ens va sorprendre un detall que ens va semblar prou significatiu: a l'hora de l'escalfament previ al partit, totes les noies es van posar a escalfar juntes! En lloc de separar-se en dos equips amb mentalitat de competició, espontàniament els va sortir de fer-ho totes juntes.
Òbviament cada equip volia guanyar (a més, hi havia una samarreta per a cada una de les jugadores guanyadores). Però fins i tot al final, l'actitud de les perdedores va ser molt més edificant que les actituds que a vegades tenen els nois quan no saben perdre.
No puc generalitzar en com juguen els nois i com juguen les noies perquè no tinc prou dades per comparar-ho. Però aquell dia va anar així, i va estar molt bé!
És que sovint les dones donen actituds més positives que els homes. Ara que està de moda el futbol femení m'agrada veure que normalment no imiten els nois en la manera fer, espero que continui així.
ResponEliminaMoltes felicitats pel que expliques, segur que et trobaran molt a faltar!!!
Doncs està clar que els nois (nosaltres) hauríem d'aprendre de les noies i tenir aquest comportament tant exemplar. Es cert que en general els partits dels homes són més viscerals (per dir-ho finament).
ResponEliminaPersonalment gaudeixo molt veure jugar a les noies....no fan tantes faltes i el joc es .es net...be al menys a mi m ho sembla.
ResponEliminaL,actitud que expliques es per admirar.Com diu la Marta ,i tant que et trobaran a faltar!!
Pare Sergi d' Assis, bona nit.
ResponEliminaPlantejo el tema, una mica més general.
" EN LLOC DE SEPARAR-SE...ELS VA SORTIR DE FER-HO TOTES JUNTES "
Per què les dones ens juntem més sovint a fer coses
que no pas els homes ?
Des de Europa i a partir de la meva experiencia :
1. Penso que EL CLIMA, condiciona el temperament
Un país nòrdic, sempre és més reservat,
un clima mediterràni és més comunicatiu.
2. L' EDAT, els infants, Adolescents i primera joventut
és quan es fan els grans lligans d' amistat,
cada dia els has de veure, i explicar-se les coses...
3. LA CULTURA., la cultura fa que no s' estigui tant pendent de les " reunions " d' amics, etc...
Aquestes no són tant freqüents,
Peró adquireixen més sentit,
SÍ, PERÓ, PER QUÉ LES DONES ES JUNTEN MÉS,
QUE NO PAS ELS HOMES ?
Dons jo penso què, almenys fins ara,
les dones, es necessitaven recolzar
les unes amb les altres ,
per buscar tota mena de solucions.
per sortir endavant, potser també en l ' esport.
Els homes, sempre han tingut més contacte
fora del cercle reduït , de la llar, etc...etc...
i per tant més recursos, més solucions...
Quan més cultura, menys necesari és la reunió,
Peró, les necessàries,
són més enriquidores !!
Potser aquestes noies, d' aquí un temps, faran el mateix que l' equip dels nois ??
Salutacions.
Jo diria que l'esportivitat flueix de manera més natural en les dones. La rivalitat en la competició no fa perdre les bones maneres que tot sovint veiem que es perden en els equips masculins. Endavant noies de l'escola d'oficis de Tororo!
ResponElimina