Aquesta setmana estic convivint amb els dos candidats. Abans d'ahir i ahir vam anar al "Saint Benedict Children Centre" que acull nens del carrer als slums de Nairobi. La intenció no és copiar cap projecte, sinó que els candidats s'adonin que hi ha molt de camí per recórrer i que no fem massa cas dels qui diuen que no es pot fer res. Sí que es pot fer feina, i aquest projecte n'és una bona mostra. Després, veurem en quina àrea apliquem aquestes energies. Pas a pas.
Va ser molt inspirador tornar a escoltar el director d'aquest centre, i en aquest cas em va interessar molt tot el que va dir de la relació que tenen amb la gent dels slums. És un tema que l'han anat cuidant, i això els ha donat molts beneficis especialment en situacions difícils. Han aconseguit que la gent del voltant sentin el centre per als nens del carrer com un projecte col·lectiu de la zona, i això no és fàcil!
Aquesta tasca de teixir confiança l'haurem d'intentar dur a terme en tres indrets diferents: al voltant de la casa on viurem, en la subparròquia on col·laborarem, i en els mateixos slums. Aquest darrer penso que serà el més complex, i segurament començarem anant a visitar el LC1 (que és com un president del poblat) per donar-nos a conèixer.
Que Déu hi faci més que nosaltres!
Imatges: els vam portar pantalonets del Barça, que els van fer la mar de contents! Ens van convidar a jugar amb ells, a veure com ballen i com fan teatre.
Molt content de veure les primeres passes del nou projecte als slums. Preguem a Déu que us hi ajudi!
ResponEliminaQue bé, Sergi!!! Moltes felicitats!!!
ResponEliminaEl to amb el que parles em sona a la il·lusió d'un nuvi que comença una nova vida i vol compartir el seu entusiasme amb les persones del seu costat perquè la veu meravellosa. Que així continui, com sempre us encomanem a Déu!!!
Molt xulo el vídeo del ball, com es mouen!!!
Moltes gràcies per tot!!!
Estimat Sergi, estic segura que tindras la Seva ajuda.
ResponEliminaMolts de nosaltres pregem perque això es faci una realitat.Sabem de com fas la feina ...pas a pas,si cal poca poc per arribar a la fita.Estem amb tu des de la llunyania !! Gracies per compartir els teus anhels !!!
Quina al.legria es veu amb la seva manera de ballar.
Una abraçada forta.
"... NO FER MASSA CAS DELS QUI DIUEN
ResponEliminaQUE NO ES POT FER RES."
Pare Sergi d' Assis, el que has dit,
ES IMPORTANTISSIM !!
Els qui als 20 anys, varem començar a tenir
responsabilitats Pastorals, ,
sencilles, en l ' escala Jeràrquica,
peró molt importants, objectivament parlant,
perquè, el nostre servei , ANAVA DIRIGIT
a la primera formació, d' infants I adolescents,
no solament varem tenir dificultats,
davant d' aquell "RELATIVISME IMPERANT",
que és va imposar ràpidament per tot arreu,
d' una manera ferotge,
sinó que també, varem tenir dificultats,
per part de gent de la Pastoral, molt pròxims
al RELATIVISME, ja sigui per ignorància,
ja sigui perque estaven al costat del MODERNISME,
ja sigui per pressió, o per por a no fer el ridícul , etc...etc..
Tota aquesta gent, amiguissims, I estimadisssims,
ens deien :
- AIXÓ, NO CAL QUE ELS HI DIGUEU, NO US FARAN CAS....
- ALLÓ, NO HO FEU, NO US VINDRÀ NINGÚ....
etc..etc..etc...
Peró, nosaltres varem creure,
per formació HUMANISTA I CRISTIANA,
que la VERITAT ÉS " UNA".
i, que les seves solucions, no tenien cap arrel sòlida .
Ara deien una cosa, ara en deien una altre que es contradiu amb la primera.
La nostre actitut va ser:
Preferir, " PATIR UNA MICA"
Peró ser fidels a la Formació que varem rebre:
: JERUSALEM, GRECIA, ROMA.
I, si algún d' aquell nois, no entén el que els varem explicar, fins el dia de la seva mort,
ja estarem molt contents.
La persona es un Misteri
que solament Déu coneix.
L ' Important és que en algun moment o altre, de la vida reconeguin, que van tenir uns educadors que el varen portar cap a la VERITAT !!
Per tant, estic plenament amb tu.
" ...NO FER CAS, DELS QUI DIUEN QUE NO ES POT FER RES !!
Fins a la propera.
Bon Diumenge !!
Quan un té una Il·lusió, pot ser que el que costi més sigui, escoltar el cap que ens diu que s’ha d’anar pas a pas.
ResponEliminaA distància, el pas a pas, el convertim en pregària rere pregària.
Una abraçada!!
Creure en el projecte és essencial. Ser conscient de les dificultats, també. Al costat d'això, la confiança i l'anar fent poc a poc, pas a pas, com bé dius Sergi. Déu farà a través vostre, és la relectura que faig del "Déu hi faci més que nosaltres" Ànims i endavant! Una abraçada
ResponElimina