Fa poques setmanes vaig rebre un donatiu curiós, i no pas a través d'El gra de mostassa. Una senyora m'enviava diners perquè els gastés com em semblés, però sense ser per als projectes. I em va dir: "si vols convidar gent...". Com anell al dit! Entre altres coses, vaig pensar que seria un comiat especial poder convidar el personal de l'escola a dinar, i així va ser!
Vam fer la reunió de final de trimestre en una sala de conferències d'un restaurant als afores de Tororo (pel que s'acostuma a Uganda, la sala estava molt bé). No ens carregaven res si ens quedàvem després a dinar. Els preus eren barats segons el paràmetre europeu, però amb un bon dinar. Al final vaig encarregar cinc pastissos amb les sigles de l'escola: BVTPC. I vam fer el que aquí és tradicional (i que a Catalunya només se sol veure en els casaments): el moment de tallar el pastís. Ho vam fer amb el director de l'escola, el monjo que hi treballa i la comptable. Hi havia un ambient molt especial.
Després, en el grup de whatsapp de professors, una professora va dir que aquell dia havia estat un dels millors moments de la seva vida. Em va fer impressió, perquè em vaig adonar que per a molt d'ells allò havia significat un dia inoblidable.
En els parlaments, durant la reunió, alguns van dir coses molt boniques sobre el meu pas per l'escola aquests anys. No només pel que havia fet a l'escola, sinó deien que en les seves vides. Crec que majoritàriament pensaven en el Programa Social, que els ha permès tenir un futur amb esperança per a les seves famílies. Els vaig dir que el principal objectiu era donar-los eines perquè ells mateixos construissin el seu futur, i vaig remarcar que els donants valoreu molt que tots aquests projectes no s'aturin. Estan més que contents de saber que hi haurà continuïtat!
Com he viscut tot això? Amb un gran agraïment a Déu. Ells han viscut el meu pas per l'escola com un regal de Déu, però certament jo també! Ha estat un regal de Déu poder-los ajudar durant aquests anys. Una ajuda col·lectiva, perquè sense vosaltres això no hauria estat possible.
Els vaig parlar del món dels slums, i aleshores van poder entendre que hi ha persones en una situació encara pitjor que la d'ells. Penso que el regust d'aquesta experiència em serà vitamina per a la nova etapa a Kampala.
Des que et conec ja hi ha uns quants llocs on has estat i hi has deixat una emprenta important, alguns iniciats de zero i d'altres de continuïtat però que el teu pas els ha marcat seguint la majoria de les teves propostes.
ResponEliminaEntenc perfectament el que expliques, tot i que penso que ara és diferent perquè inicies un projecte de vida nou.
Preguem perquè les coses et vagin com tu desitges, res es torci i puguis acomplir tot el que et proposis!!!
Molt xules les fotos i el vídeo fantàstic com un nuvi el dia del casament, tot i que ara em sembla que això del pastís ja no es fa tant a les bodes, que ja és demodé!!! jejejeje...
Al veure el video em semblava que era una boda (és broma). Molt feliç de veure que la gent de Tororo està molt agraïda amb tots vosaltres. Sens dubte heu deixat una petja molt important. Segur que recordaran durant molt de temps el muzungu que va venir a Catalunya a donar-los-hi eïnes per poder viure millor. També m'agrada molt el que dius "ha estat un regal de Déu poder-los ajudar durant aquests anys". Doncs sí, poder ajudar als altres és un regal de Déu. I ara toca passar pàgina i començar un altre projecte (tant o més ambiciós que l'anterior). Esperem que Déu us hi ajudi.
ResponEliminaQuin comiat més bonic i gratificant, Sergi! Quanta feina que has fet en aquest racó de mon! I el millor, que pugui tenir continuïtat per l'empoderamet d'ells i pel seguiment i acompanyament qué seguiràs fent a distància. Un do de Déu que ha donat fruits abundosos. Una gran satisfacció per a tu que et carrega d'energia per a la nova missió a Kampala. Enhorabona i endavant les atxes, que diem aquí. Una abraçada, Sergi!
ResponEliminaUNA TAULA I UN DINAR QUE CONGREGA
ResponEliminaUNES PERSONES DETERMINADES,
PERÓ MULTITUT DE RECIRDS I SENTIMENTS.
Demostrar gratitut i, amistat, etc.etc.
a través de la preparació d' àpat,
on s' ha parat la taula el millor possible,
On es diuen unes paraules d' agraïment,
per part de tots els que ho organitzem,
com també, per part dels que d' alguna menera, diguem-ho així, són homenatjats
no solament es un acte habitual,
en totes les civilitzacions, ja des de la llunyania del temps, sinó que és també una especial mostre
de reconeixement, valoració, I estima,
cap a la persona i persones que han portat a bon terme,
una millora en benefici de la Comunitat en concret..
Un dinar i una taula que CONGREGA, ALUMNES, PROFESSORS, COL.LABORADORS, etc...etc...
com la que ens mostres a la fotografia i ens expliques,
de ben segur que no quedarà solament en els arxius
de l ' escola, sinó que quedarà present ,
molt vivament, en la vostre memória, I en el vostre cor !!
Moltes felicitats , per aquest passat tant fructífer !!
I, els meus millors desitjos per aquest present,
que és prepara davant teu i col.laboradors !!
En comunió en la Pregària Litúrgica