Aquests dies he estat convidat a participar en una trobada amb joves universitaris i postuniversitaris a Anglaterra. Ho organitzava un moviment de laics benedictins xilens amb molta experiència. En primer lloc, caldria dir: “Salvant totes les distàncies...”. I és que el món anglès és molt diferent del nostre a nivell religiós. Aquí hi ha molts joves actius, i els serveis d’atenció religiosa a les universitats tenen desenes de joves que hi participen i s’hi impliquen. Per tant, no es tracta d’aplicar directament allò que viuen ells, però sí d’escoltar, d’agafar idees, de tenir material per a la reflexió.
Dit això, hi ha temes que són plantejables a tot arreu. I un dels que es plantegen ells i a mi també m’interessa és el de fer grup online. Hem compartit avantatges i desavantatges. Evidentment sempre és millor una trobada presencial. Però la mobilitat de la gent (i els estudis!) a vegades ho fan difícil. Com fer que persones que viuen en diferents països puguin continuar compartint la fe i la vida de tant en tant? Fa uns anys vaig fer alguna prova per Skype, i no en vaig quedar descontent. Però van ser coses molt puntuals.
Ara, després de la reflexió d’aquest cap de setmana, estic decidit a fer algun intent més endavant. Perquè joves que no es podrien trobar presencialment quasi mai, i es coneixen i tenen molt per compartir, puguin continuar fent camí i creixent junts.
En la meva presència a internet, de tant en tant em trobo amb persones que m’escriuen compartint coses d’ells sense conèixer-me personalment. A vegades no és fàcil saber com respondre de manera encertada sense conèixer la persona. Però és bonic que la gent et pugui contactar amb facilitat. Ara bé, en el cas de persones que ja es coneixen, l’avantatge de les noves tecnologies és claríssim i no el podem desaprofitar.
PD: Les fotos les vaig tirar ahir. Un paisatge esplèndid de la zona de Yorkshire.
Benvolgut P. Sergi d'Assis, s'et troba a faltar a Laudes i Vespres i m'alegra molt que sigui per un viatge tan profitós i no per malaltia. Les fotografies son magnífiques. Salutacions.
ResponEliminaGràcies pel comentari daquesta nit, però no publico anònims. Si me l'envies amb un nom, aleshores sí
ResponEliminaI give many, many thanks for the Internet and all it makes possible.
ResponEliminaTé el seu què tot el món online. Ja fa temps que van aparèixer les confessions online, ho venien en que si estaves on fos i senties la necessitat de la confessió ho podies fer de manera virtual, no sé què dir... Jo necessito el cara a cara.
ResponEliminaEstic amb tu en tot el que dius però penso que hi ha extrems que ratllen el ridícul com a mínim!
Espero que hagi anat bé la trobada! Al matí et veiem a la tele fent un debat sobre les jornades amb els agnòstics i a la tarda a Anglaterra, a veure si resulta que tot són hologrames!!! Ja se sap, el món virtual ;)
Hola Sergi, una abraçada.
ResponEliminaMi historia nace gracias al mundo online.
Nunca he sido una persona de fe fuerte, he pasado años alejada de Dios y de la Iglesia, hasta que un día encontré una pag para mi feísima y movida por la curiosidad entre en ella y descubrí que era de una persona Consagrada.
En el blog había todo tipo de información sobre Dios, María ... empece a leer pero sin ningún interés en particular. Un día por motivos personales me puse en contacto con la persona Consagrada y a partir de este momento empezamos hablarnos, y poco a poco le fui cogiendo absoluta confianza. Él me permitía preguntar dudas, hablarle de todo, hablarle de la vida misma, me permitió expresarme tal como soy, incluso me permitió hacerle bromas.
Al cabo de 1 año aproximadamente esta persona Consagrada falleció. Q.p.d. Tengo que contaros que él me marco un antes y después en mi vida y que lo recuerdo con muchísimo cariño y afecto, y doy gracias a Dios por cruzarlo en mi camino. Hoy en día sus palabras viven en mi y me ayudan a crecer en mi día a día en mi fe y como persona, pero no obstante aún echo a faltar sus consejos, sus palabras. Q.d.p. Con Dios y Maria sus dos amores.
El mundo onlaine si se sabe utilizar puede hacer mucho bien.
Sergí que vaya muy bien esta experiencia pastoral.
Una abraçada
xesca.
Moltes gràcies a tots els comentaris!
ResponEliminaSempre es interesant poder coneixer noves maneres de fer i poder comparar.les amb les nostres.Aixo no vol dir que siguen mes adients,cada lloc te la seva manera de fer.Gracies Sergi per compartir.ho
ResponEliminaConèixer altres maneres de fer sempre és un enriquiment, sens dubte. Celebro que n'hagis tret idees, a Anglaterra.
ResponEliminaI, sí, el món virtual permet apropar persones físicament molt distants. Segurament aquesta pàgina web n'és un exemple: ens hi apropem persones que potser no ens coneixem entre nosaltres, però que compartim reflexions i idees, i és bonic.