dissabte, 27 de febrer del 2021

Sentir-se acompanyat


Els dies que no vam tenir gens d’internet em vaig sentir estrany. Internet per a mi significa la comunicació amb el món d’on vinc. Aquest sentiment de pertinença és fort: és la meva terra, la meva gent, i jo sento que també soc vostre (això inclou els qui viviu a Catalunya, però també en altres països). 

Saber que a l’Àfrica disposaria d’internet va ser un punt important per a mi. I sentir-me incomunicat, i a més en un context delicat per al país com són les eleccions que tenen lloc cada cinc anys, no va ser agradable. 

Òbviament van ser dies interessants des d’una altra perspectiva, perquè els vaig aprofitar espiritualment per aprofundir altres aspectes. De tot se’n pot treure alguna cosa bona.

Us explicava això perquè em vaig adonar com és d’important el suport que em mostreu de tantes maneres. Un exemple són els missatges que rebo, i aquests darrers dies el suport als projectes d’Uganda. Un pas com el que vaig fer mesos enrere té inevitablement un component de solitud. Aquí m’han acollit molt i molt bé, però no deixo de ser un forani que ha anat tot sol a compartir amb persones d’una cultura molt diferent.

La força principal em ve de la fe. Però humanament em fa molt de bé també haver-me sentit acollit aquí, i el vostre suport que us agraeixo de tot cor.

Fa uns dies algú em preguntava: “estàs tan bé com es dedueix pel que escrius a La Font?”. Doncs sí, estic així de bé. I gràcies a factors diversos, com els que us he exposat. Però sobretot em sento privilegiat de poder ajudar en un lloc de tanta pobresa i precarietat, i en dono gràcies a Déu.

Dubtava una mica de si compartir-vos tot això, perquè al cap i a la fi són aspectes força personals. Però m’ha semblat que valia la pena vista l’estimació que em feu arribar.

I bé, animat per aquesta reacció tan positiva als projectes que us vaig presentar abans-d’ahir, ja he demanat un pressupost per saber què costaria tenir també gallines: així els estudiants també podran menjar ous algunes vegades.

Moltíssimes gràcies a tots!

La foto la vaig tirar al Llac Victòria. M’ha semblat que era una imatge poètica que reflecteix el que us he explicat avui.

13 comentaris:

  1. T'entenc molt. Per experiència pròpia de viure anys lluny de la meva gent,l' estar-hi connectat en la distància física va permetre mantenir les relacions i enfor-tir-les.

    ResponElimina
  2. Que important i bonic és el que dius. En aquests moments vitals, internet ens fa estar al costat de les persones que estimem; a Catalunya o a Àfrica. Gràcies per compartir-ho.

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies, Sergi per explicar això del compartir i de l'internet. Jo no et vaig conèixer a través de les xarxes, però sí que m'han servit per poder estar en contacte amb tu i per poder-nos fer un acompanyament mutu de les nostres vides. Ara que ets tan lluny encara més. Vaig "patir" al veure que passaven els dies i que no retornaves l'espai virtual, pensava en quin seria el teu patiment per al que sempre ens has mostrat el que és tot aquest món per tu.
    Que la Providència ens ajudi a que ens puguem seguir acompanyant, de la manera que sigui. En Comunió!!!

    ResponElimina
  4. Sergi, encara que no t'escrigui gaire, penso en tu en molts moments del dia: un Parenostre al matí i al vespre demanant que facis el que Déu espera de tu; la pregària de Sant Francesc i en tants altres moments del dia. Cuida't molt perquè puguis ajudar molt. T'estimo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Onamar! Agraeixo molt les pregàries. L'estimació transformada en pregària em fa molt de bé, em dóna força. Com deia un agnòstic: "estic convençut que no es perd ni una sola gota d'Amor en el món".

      Elimina
  5. Tenir Internet tant lluny de casa segur que t'ajuda a estar 'connectat' amb tota la gent que et coneix i t'estima. Estem contents de saber que estàs bé i que estàs treballant de valent per millor una mica la manera de viure de la comunitat on estàs. Ànims Sergi!

    ResponElimina
  6. Pare Sergi,bona tarda.He esperat la tarda per contestar-te amb calma. Saps que m' ha recordat la fotografía? M'ha recordat el Mar de Galilea,la barraqueta de Jesus amb els Apòstols,Cafarnaüm... SÍ!!,SABER QUE SOM IMPORTANTS PER ALGÚ, ÉS NECESARI...HO SÓM PER DÉU, ELL ENS HA DIT QUE NO ENS DEIXARÀ MAI..., i nosaltres així ho creiem...,peró, també és necesari pel nostre equilibri emocional saber que SÓM IMPORTANTS ELS UNS PELS ALTRES, que ens comuniquen bons sentiments...bons dessitjos...bons projectes...bones idees...bons projectes...i, parlant de projectes, ja ens diràs quan i com hem de fer l' aportació...ja m'imagino les vostres gallines i vaques, pasturant per la vostre gespa tant ben cuidada...Fins aquí tot...Felices Primeres Vespres !!! Esperem la teva propera comunicació AMB CANDELETES.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert que recorda fotos del llac de Galilea. Jo l'he posat perquè sento com si estigués a la barca, i veig el poble a l'altra banda de la riba. Estem lluny, però en comunió! Banyats per les mateixes aigües i amb la claror del mateix Sol.

      Elimina
  7. Uno puede sentirse muy solo en una muchedumbre y muy acompañado en un retiro, inmerso en la naturaleza. Mas es maravilloso confirmar la presencia de nuestros compañeros de sendero aun en la distancia, por internet, como ha sido la gran leccion de la pandemia COVID-19.

    ¡Feliz plenilunio este fin de semana! -Jose Becerra

    ResponElimina
  8. Que bé, Sergi. M'alegro que hagis "retornat" una mica a la teva terra. Està molt bé tot el que fas i celebro que estiguis bo i estalvi. Avui mateix t'he anomenat perquè he trucat a l'hostatgeria per si podia passar-hi dos nits i, clar, no has respost tu al telèfon...
    MOLTA SORT I BENEURANCES! Molt poètica la foto amb la barqueta solitària.... Marisa Olivera

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, ara no estic a l'hostatgeria. Però hi ha monjos molt acollidors i que fan una gran feina!

      Elimina
  9. Gràcies pel que comparteixes Sergi! Fa pocs dies parlaves d'Internet. Doncs aquest és segurament uns dels aspectes més importants de la xarxa: apropar persones! Tots necessitem sentir-nos arrelats i necessitem sentir que continuem formant part de les vides d'aquells que malgrat no són aprop físicament, ens recorden, ens estimen, preguen i empatitzen amb nosaltres des de la distància.
    És important sentir-nos recordats i només aquest contacte virtual, acompanya i transmet escalf. Així és, i ara saps que hi som i que continuarem aquí fent-te costat.

    ResponElimina
  10. Moltes gràcies per tots els comentaris!

    ResponElimina