Aquestes tres setmanes hem tingut onze aspirants a monjo convivint amb nosaltres. Nois d'entre 23 i 34 anys que es plantejaven si haurien d'optar per la vida monàstica. Em van demanar si podia organitzar algunes activitats amb ells, i ha estat una experiència interessant per observar com respiren joves ugandesos. Temes com la família de provinença, els estudis i/o treball, la valoració positiva que fan del que han viscut aquí i els reptes que s'imaginen si entressin al monestir...
Alguns amb vocació de prevere se senten decebuts quan veuen que, en el monestir, no tries tu si t'ordenen sacerdot sinó que t'és proposat (o no). Alguns des de la infància somnien en ser ordenats sacerdots, és un marc mental molt diferent del nostre. En general han valorat molt el caliu comunitari, la germanor i l'acollida.
He posat una foto que potser no és ben representativa d'aquests dies (a part de moguda, perquè no paraven quiets). I és que han estat molt seriosos en les pregàries i sempre que ha convingut. Però sí que em sembla significatiu que, al final del sopar que vam fer de comiat amb els monjos que hi havíem intervingut, van començar a ballar espontàniament amb la música que sonava i hi va haver una animació remarcable. Em va semblar que la combinació de serietat en certs moments i de joia en altres era ben encertada!
Quina bona notícia !! A partir d'ara els tindré presents en la Litúrgia diaria, perque siguin uns bons cristians i sí és que està en la voluntat de Déu, que també un dia, siguin uns bons monjos i donin molt de fruit al seu país. FELICITATS !!
ResponEliminaDivertit Sergi! Ja t'imagino quan se't van posar a ballar, jejejeje...
ResponEliminaUna pregunta, la diferent valoració del fet de ser monjo o prevere amb la que es té aquí a casa nostra, no podria ser perquè són en un lloc molt pobre i això els suposa una sortida estable a les seves vides? Com passava anys enrere aquí.
Bona la foto, Sergi!!! Moltes gràcies!!!
Penso que els factors són diversos. Però el més important és que és una societat molt religiosa, i per tant, és més comprensible que les persones es plantegin una vocació religiosa
EliminaÉs bo saber combinar la pregària amb moments d'alegria. Se'ls veuen molt contents i feliços.
ResponEliminaLlegint el "Onze aspirants" d'avui, el contrastava amb el "Fer Totxos" de la setmana passada i amb el ressò de l'evangeli d'avui, el Cep veritable. En els tres cassos observo el punt comú de Qui pren la iniciativa: El Monjo / El Terrisser / El Vinyater. I també en comú, l'objecte del seu treball: Acollir aspirants a la vida monàstica / Treballar fang per ser modelat / Tenir cura del erment per que doni fruit. Imatges senzilles, però molt directes i entenidores.
ResponEliminaSergi, escriviu pàgines vives d'evangeli: la vostra missió silenciosa, petita i generosa és treball gegantí i lluminós per construïr el Regne en aquest raconet d'Uganda. Gràcies per compartir-nos-ho, per poder-ho pregar i fer-nos'en sentir propers. Tu de nosaltres, nosaltres de tu.
Moltes gràcies pels vostres comentaris
ResponElimina