dijous, 21 d’octubre de 2021

Companys d'escola


Una casualitat em va portar a trobar-me el perfil en una xarxa social de la germana d'una noia que havia anat amb mi a col·legi de petit. Vaig pensar: "què se'n deu haver fet de la noia que anava amb mi?". I la vaig trobar ràpidament. Estirant el fil, van anar apareixent altres companys d'escola de fins als 9 anys, perquè després vaig entrar a l'Escolania. 

Molts d'ells apareixien en fotografies amb els seus nens petits (o ja no tan petits). Ja sabem que les xarxes poden enganyar i mostrar només la part bonica, és clar que tothom haurà passat les seves dificultats. Però molts d'ells es veien ben contents amb els seus fills. 

Va ser una experiència molt gratificant. I em va agradar sentir-me bé contemplant la seva felicitat. Vaig pensar: "jo no he tingut fills, però he fet una altra opció que també m'ha fet ben feliç i en la qual he trobat molt de sentit". I em va semblar que era bonic alegrar-se de la felicitat dels altres.

PD: No tinc aquí l'Àfrica la foto dels companys d'escola, tot i que en recordo una de quan fèiem maternals molt divertida! Però he trobat aquesta on surto amb la meva estimada tieta Dolors.

12 comentaris:

  1. OOOHHH !!!

    QUINA FOTOGRAGIA TANT MACA !!!
    QUIN NEN TANT MACO !!!
    QUINA TIETA TANT MACA !!!

    Ara no puc continuar, ho faré més tard,
    peró vagi per endavant la meva felicitació,
    que no me n' he pogut estar...

    Fins d' aquí una estona !!

    ResponElimina
  2. Vols dir que no és en Carles Puigdemont?

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és el primer cop que em pregunten per la semblança. De fet, una vegada em van preguntar seriosament si érem parents :)

      Elimina
  3. Avui, exposes un dels temes més importants
    I apassionants dels que es poden parlar:

    LA VIDA DE LA PERSONA,
    EN ELS PRIMERS ANYS DE LA SEVA EXISTÉNCIA.

    La finalitat de l' Educació,
    no és ni la família, ni l' ambient,
    ni la Llar d'Infants, ni el Parvulari,
    ni la Primària...

    LA finalitat de l' Educació,
    és ACOMPANYAR EL NEN PERQUE ESDEVINGUI UN ADULT.

    I, ara sí,
    en aquest acompanyament,
    hi tenen un paper insubstituïble,
    tant amb el seu exemple com en la seva paraula,
    LA família, l' escola, etc.etc.

    Ells seran els responsables directes
    d' anar perfeccionant l'envient corresponent
    a cada edat i circunstàncias,
    i el nen, a la vegada, anirà perfeccionant
    la seva PERSONALITAT.

    Cal vigilar les seves necessitats materials,
    peró, sense que li causi dispersio.

    Una certa austeritat en el seu punt,
    un ordre exterior, dóna un ordre interior..
    una educació del silenci exterior,
    facilita el silenci interio...
    i, el silenci, en la seva mida,
    ens ajuda a la reflexió i a la conversa.

    Penso que, els nens que en la seva família i en la seva escola, practiquen aquests valors i virtuts,
    són uns nens i educadors feliços.

    Xenofont, parlant de l' educació dels nens,
    ens comenta:

    "...els nens van a l' escola,
    primer que tot, per APRENDRE JUSTÍCIA,
    i tot seguit,
    CONDUCTES I NORMES DE POLIDESA..."

    Després, venien les altres disciplines...

    Quan Xenofont, parla de JUSTÍCIA, és refereix
    a les QUATRE VIRTUTS CARDINALS.

    FEM EL QUE POGUEM !!

    Que tingueu un bon dia !!

    ResponElimina
  4. Té la seva gràcia això de retrobar gent amb la que no hi has tingut contacte en molts anys pot ser més o menys gratificant...
    Recordo el dia que vaig anar a un sopar de les de la classe d'EGB i no sé, no puc dir que en sortís molt satisfeta. La primera cosa és que amb les que no ens havíem tornat a veure no les reconeixia... L'altra és que amb la meva millor amiga d'aquell moment, vaig veure que no ho tornaríem a ser perquè no coincidíem pràcticament en res. A mi em queda clar que la vida ens recoloca cadascú al seu lloc i que les xarxes socials ajuden a encontres bonics com el que tu expliques i a d'altres que no donen cap tipus de fruit.
    Molt bonica la foto amb la teva tieta. Moltes gràcies, Sergi, pel que ens expliques!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, jo només he parlat de veure'ls a les xarxes socials. Res més que això. Entenc el que vols dir

      Elimina
  5. Hola SErgi,encara conserves el teu mig somriure. Bonica la foto i la tendresa que es palpa .
    Gràcies per compartir-ho.
    Cuida,t molt .

    ResponElimina
  6. Com deia Antoine de Saint-Exupéry: "Som de la nostra infantesa com som d'un país".

    ResponElimina
  7. Sergi, no em puc estar de preguntar-t'ho, el de darrera és el teu pare? ;-)

    ResponElimina
  8. Inconfusible, aquest nen ja se'l veu aixerit i no es pot negar que ets tu. A mi m'ha fet una il·lusió especial veure la fotografia perquè precisament la vaig veure ahir, estant a Montserrat i parlant de tu -be, eh, no t'espantis- amb bons amics.

    ResponElimina