dimecres, 27 d’octubre de 2021

“Verbs”: un poema


Avui us comparteixo un poema de Marisa Olivera que m’agrada molt. Em faria gràcia saber com us ressona a vosaltres i què us suggereix. Quan alguns hàgiu opinat, jo també en diré algunes coses en els comentaris.

VERBS

Vas viure amb mi,
i no et vaig viure.
Vaig tenir-te
i no et sentia.
Em miraves 
i no et veia.
Em parlaves
i no et coneixia...

Ara ets lluny
i a prop.
Sense veure’t
et visc.
Sense tenir-te
et sento.
Sense mirar-te
et veig.
Sense parlar-te
et conec.

Estimar és l’únic verb.
I el conjugo en tots els temps.

Marisa Olivera

26 comentaris:

  1. Sí que és cert que a mesura que vas llegint veus que hi ha hagut un canvi, però a mi em produeix tristesa.
    No tant per qui ho escriu i ho viu si no per l'altre que no va rebre l'estima que potser podia esperar i que no era corresposta de manera clara.

    ResponElimina
  2. Bonic el poema i clar, Sergi!!!
    No conec l'autora, i no sé si és creient o no. Així que aquesta tercera persona pot ser qualsevol cosa, per un creient Déu, per un enamorat l'estimada o estimat, per un exiliat el país, per un missioner la casa deixada... etc. etc...
    A mi m'ha fet pensar en una cançó de la Hermana Glenda, que sembla molt negativa però tots sabem que el sentit per ella és Déu. Poso l'enllaç per si algú la vol escoltar
    https://www.youtube.com/watch?v=e6rTtQVcnTY&list=PLiV4YpMw3ykQDaxXNPI6XsM1JOr7xyBHB&index=23
    Moltes gràcies, Sergi, per invitar-nos a iniciar el dia d'una manera tan bonica!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que aquest enllaç funciona? A mi no me l'ha deixat obrir

      Elimina
    2. Funciona! Jo hi he accedit i m'he passat la tarda escoltant i cantant. :-)
      Gràcies Marta! No coneixia a la cantant.

      Elimina
    3. Crec que deu ser un problema d'Uganda, des d'un altre dispositiu tampoc no m'ha deixat

      Elimina
    4. Em sap greu, Sergi perquè és bonica i el poema m'hi ha fet pensar...

      Elimina
    5. Busca a Google: todo es viento hermana glenda

      Elimina
  3. La primera part, m'ha portat a relacionar-lo
    amb els APOSTOLS, CAMÍ D' EMAÚS.
    Estan davant el Senyor, peró no el reconeixen.

    La segona part, m'ha recordat, ELS CAPÍTOLS DE L' EVANGELI DE SANT JOAN:
    JESUS S' ESTÀ DESPEDINT DELS DEIXEPLES...
    El que en diem, " EL SERMÓ DE LA CENA" .

    ResponElimina
  4. La palabra amor puede tener varias lecturas, yo me refiero al primero que me ha sugerido esta poesía. El verdadero amor, el no posesivo, el entregado, nunca muere, pero su presencia no siempre es “visible” ni “sensible”; sí, el verdadero Amor está en la raíz de la creación, “vio que todo era Bueno” por lo tanto, está en lo más profundo de nosotros y de todo lo creado, pero requiere cuidarlo y regarlo cada día

    ResponElimina
  5. A mi m'ha fet pensar amb el meu pare.

    ResponElimina
  6. A mi em fa pensar en l'estimació/amor per una persona que ja no tenim entre nosaltres: quan hi era no li donavem importància, no vèiem l'amor que ell/ella ens tenia i ara que no el tenim és quan valorem el que en el seu dia havia estat ocult al nostre cor. En fi, bonica reflexió la d'avui a través d'aquest poema, breu però intens i dens.

    ResponElimina
  7. A mi em fa pensar que Déu és amor perquè estimar és el verb absolut: "amor" significa, literalment, 'allò que mai no mor'.

    ResponElimina
  8. La primera part em produeix tristor, com si no valoressim el que tenim. I la segona part dona un canvi radical de valorar i estimar molt intensament sense la necessitat de tenir res concret.

    ResponElimina
  9. No sé si m'explicaré, però ho intento...
    Quan tens algú qui t'estima a prop, en silenci, no te n'adones, però l'amor hi és. Quan ets conscient d'aquest amor, encara que físicament no estigui aprop, et sents estimat igualment.
    M'ha provocat un sentiment de confort, dolçor, amor...

    ResponElimina
  10. Llegint el poema m'han vingut al cap les paraules de Jean Cocteau:
    Estimar és un verb de difícil conjugació. El seu passat no és perfecte, el present només és indicatiu i el seu futur sempre és condicional.

    ResponElimina
  11. Me l'he llegit vàries vegades ja que és realment preciós!
    De primeres sembla expressar una estimació, un amor, que no has sabut reconèixer o veure quan l'has tingut a prop i era fàcil fer-ho. I quan te n'adones ho fas amb un punt de nostàlgia.
    Però després expressa com conscientment el vius i el tens present després, tot i en l'absència, quan és més complicat, i que ho fas amb agraïment. No necessites de cap proba per saber que hi és!
    Una bonica manera de fer palès la força de l'amor.

    ResponElimina
  12. És molt bonic veure els diferents ressons que té el poema. Jo penso que juga amb els conceptes d'una presència que era absent en el passat, i una absència que és present ara. Sembla contradictori, però a vegades la vida té coses d'aquestes. I per això m'ha agradat que a alguns us fes pensar amb l'experiència d'algun ésser estimat que ja no hi és... però que hi és!
    A mi m'agraden especialment les dues frases conclusives, sense les quals penso que no es pot copsar del tot el poema. Després de tota la reflexió sobre l'absència i la presència, la poetessa afirma que estimar és l'únic verb, és l'únic essencial. I m'agrada especialment quan diu que aquest verb es conjuga en tots els temps. D'alguna manera, en el present et pots reconciliar amb el passat. Crec que és de fàcil aplicació en el cas d'un difunt. Ja sé que algú dirà que no, que quan un no hi és ja no és possible. Però la gràcia "transgressora" del poema és que et diu que sí, que és possible! Que l'Amor és més fort que tot, inclosa la mort o el pas del temps.
    La foto que he posat és una via per la qual penso que això és possible: la meditació, la vida interior. Un pot recórrer les entranyes pròpies, i avançar en aquest camí de reconciliació personal que ha de fer tot ésser humà al llarg de la vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estimat Pare Sergi: no sé con expressar l'emoció que m'has fet reviure publicant aquest poema de fa uns anys. QUINA SORPRESA TAN CORPRENENT! M'alegra que t'hagi agradat, com l'has entès i com has relacionat el final amb la preciosa foto! Moltíssimes gràcies a tu per la iniciativa i a tots els qui l'heu comentat.
      Estic emocionada doncs ara passo per uns moments molt difícils. GRÀCIES, EN TINC UN ALTRE SOBRE L'AMOR que us l'enviaré com a regal de Nadal.

      Elimina
  13. Sorpreses de la vida, llegir avui la Marisa a Google. Demà el tornaré a llegir perque`aquest vespre, la son em pot. Felciitats Marisa.

    ResponElimina
  14. Sempre es pot estimar en l'absència
    Fantàstica reflexió Marisa!

    ResponElimina
  15. A mi em parla de la presència permanent de Déu amb nosaltres i de les pròpies limitacions en veure aquesta presència. De les anades i tornades a Ell al llarg de la vida. De l’Amor que sempre hi és encara que no li tornem la mirada.

    ResponElimina
  16. Moltes gràcies pels vostres comentaris! Ha estat molt interessant posar-ho en comú

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estimat Pare Sergi: no sé si et sabré expressar l'emoció que m'has fet reviure en publicar aquest poema, com l'has entès i comm l'has enllaçat amb la preciosa fotografia. MOLTÍSSIMES GRÀCIES. QUINA BONA SORPRESA! M'agrada que t'hagi agradat, per Nadal en rebràs un altre sobre l'amor humà.

      Elimina
  17. Seré austera.

    Soc profana en aquest gènere en tots els sentits i a grans trets soc força més sensible a l'acústica que a la lletra. Em sabria greu dir quelcom que pogués malmetre el preciós equilibri que ens ofereix l'autora.

    Dels poemes que he viscut, comptats amb els dits d'una mà, aquest (en majúscules) m'ha remogut les entranyes. De la mateixa manera que ho fa el so de la mar pausada i alhora eixalebrant-se. O la remor de la parla entre les fulles dels arbres quan el vent les gronxa adesiara.

    En aquest precís instant, no em veig capaç d'analitzar qualsevol rerefons que pugui tenir l'estructura d'aquests bells mots, o de cercar versemblants en d'altres gèneres o textos paral•lels.

    Tanmateix, hi resto sense esperar-ne més (de mi mateixa), arraulida i embolcallada, per la seva senzillesa, transparència i sonoritat.

    Hi resto sense paraules.

    ResponElimina
  18. Agraeixo moltíssim tots els comentaris tan diversos que heu fet sobre el poema VERBS, alguns m'han tocat a la llaga i altres m'han fet veure coses des d'un altre punt de vista,però tots són molt valuosos per a mi. GRÀCIES A TOTS, I A LA BONA INICIATIVA -COM SEMPRE- DEL PARE SERGI. TINGUEU BON DIA DE TOTS SANTS, ABSENTS I PRESENTS.

    ResponElimina
  19. M'ha cridat l'atenció l´etimologia de la paraula a-mor que algú de vosaltres ha comentat. Ho he buscat:

    Amor se compone del prefijo a- y la palabra en latín -mors (cuyo significado es muerte). Es decir que «vivir con amor» equivale a «vivir sin muerte». Asimismo, amor proviene del latín amma y esta era la palabra que los niños usaban para referirse a su mamá. ... El Amor se siente: requiere de intimidad, pasión y compromiso.

    ResponElimina