diumenge, 3 d’octubre de 2021

Ruptures i pèrdues


I digué el deixeble:
- Com puc fer-ho per viure millor les ruptures i les pèrdues? Cada cop que en visc una, ho passo fatal. 

I respongué el mestre:
- Tu i molta gent. És natural, som humans i tenim sensibilitat. Et podria dir que intentis valorar altres relacions que tens, però tindria la sensació d’estar-te enganyant una mica. Perquè, tot i ser cert, no crec que en algunes situacions les pèrdues puguin quedar compensades. La vida, deia un, és anar-se acomiadant. Pot sonar molt negatiu, però al mateix temps conté quelcom de crua veritat. El repte és aprendre a gestionar-ho, a acceptar-ho, a viure amb agraïment el passat i també el present en la mesura del possible. Però hi ha una set de plenitud que, em sembla, només es pot saciar tenint una gran cura de la vida interior. 

I el deixeble continuà:
- I això com es fa?

I el mestre clogué els ulls serenament i cantà una bella cançó.


PD: Com veieu per la imatge, ja he començat a celebrar avui la festa de Sant Francesc d’Assís.

17 comentaris:

  1. Doncs, moltes felicitats per endavant!!!
    I això de les pèrdues t'hi has de trobar... espero que quan arribi sàpiga seguir el consell del teu mestre :)
    Moltes gràcies, quan escrius a l'atri m'agrada especialment!!!

    ResponElimina
  2. Si, demà la festa de Sant Francesc d'Assis, molt bonica i significativa la imatge. Moltes felicitats. A partir d'una certa edat ben segur que hem experimentat alguna pèrdua i/o ruptura, i encara que intentis aplicar el que diu el mestre, al igual que el deixeble, sovint no saps com fer-ho. En llegir avui, aquesta publicació teva, m'he preguntat si realment és perquè has començat a celebrar la festa de Sant Francesc o perquè estas aplicant-te el text per alguna pèrdua. Una abraçada Sergi.

    ResponElimina
  3. Que les cançons omplin de bellesa la festa de Sant Francesc d'Assís. Feliç dia, Sergi!

    ResponElimina
  4. Jo Porto molt malament les ruptures i les pèrdues.Potser la meva sensibilitat hi tingui molt a
    veure i que el meu lligam amb els llocs i les persones em costa molt de deslligar.Fa patir i molt i també amb els qui t, estimen i tens al costat.
    Benaurats als qui la seva vida interior els pot portar a la serenor i la pau .A mi em calen les paraules i la companyia ,és a dir el compartir.
    Estimat Sergi D,Assís que demà ,la música i la veu et siguin els regals que omplin el teu interior.Desde la llunyania pero molt aprop amb l,estima FELIÇ DIA DE SANT FRANCESC D,ASSÍS.
    Ahh,si pugués venir per una autopista.....ja saps que arribo a la celebració i sense pagar......
    Una forta abraçada. :)

    ResponElimina
  5. Doncs ja et felicito avui diumenge pel teu sant tan entranyable. Demà dilluns seré fora tot el dia i bona part del dia conduint cotxe i per tant em costaria més trobar l'estona.

    ResponElimina
  6. Un tema molt interessant Sergi. Efectivament, vivim les pèrdues amb tristesa i dolor però crec que hauríem d'aprendre a viure la vida amb agraïment constant. Déu ens ho ha donat tot (família, amics, salut, ...) i per tant té tot el dret a disposar segons ell vulgui, o no? Es com aquell a qui li ha tocat la loteria. O bé viu constantment neguitós per tot el que té i que un dia no tindrà o simplement en dóna gràcies i tracta de gestionar-ho el millor que pugui sabent que un dia tot s'acabarà i deixarà de tenir-ho.

    ResponElimina
  7. Avui, vigília de Sant Francesc, hi ha hagut (a la Sagrada Família) una pregària ecumènica: Renovant l'oikos de Déu
    https://livestream.com/accounts/3246094/streamingsf1/videos/226314600
    La pregària ens ajuda també en les pèrdues.
    Feliç dia de Sant Francesc !

    ResponElimina
  8. Ruptures i pèrdues...res pot estalviar el dolor, no és fàcil d'acceptar i hi ha un espai en el cor que quedarà sempre reservat a aquell que hem perdut.
    Però Déu també ens ha donat la meravellosa capacitat de crear infinits espais nous en el cor! No substituirem a ningú, però obrirem nous racons per acollir a altres que potser també en seran d'especials.
    Així doncs, acceptem, agraïm i que la música ens hi ajudi templant i acaronant el nostre interior...bona festivitat de Sant Francesc d'Assís!

    ResponElimina
  9. Pare Sergi s' Assis, FELIÇ SANT !!

    La fotografia és bellíssima.
    SANT FRANCESC,és fa estimar de tothom,
    tant de creients, com de no creients,
    cau bé a tothom...tothom el coneix...

    Entrant en el diàleg entre el deixeble i el mestre:

    Una molt bona cosa, és recordar sovint,
    que en aquesta vida estem de pas,
    tant nosaltres, com els altres.

    Peró, a la vegada és bo engrescar-nos pels grans ideals, i pels nobles projectes ,
    que la mateixa vida, ens va portant.

    Aprendre sempre de les bones qualitats de les persones que se'ns van presentant al llarc de la vida.

    I finalment, penso que en la vida, ajuda molt,
    alló que diu l'Apostol:
    "...sigue gent de bon tracte."

    Aixó, és tot el que crec.

    I, ara que de cop i de volta, m' ha vingut
    a la memória, deixen acabar la meva felicitació
    amb dos refranys dedicats a Sant Francesc,
    QUE varem aprendre a Parróquia de petits :

    . SANT FRANCESC LES VENTADES ENS PORTA,
    I SANT JOSEP SE LES EMPORTA.

    . PER SANT FRANCESC, SEMBRA EL PAGÉS.

    Que passos un bon dia acompanyat
    de les teves dues comunitats !!

    ResponElimina
  10. Que el pobrissó d'Assís sigui llum i guia en els camins que et proposes. Felicitats.

    ResponElimina
  11. Aquest tema sempre és actual i d'alguna manera ens toca o ens tocarà a tots més aviat o més tard, t'he de dir que en la mort d'una amiga, érem joves teníem 19 anys, vaig quedar-me sorpresa del que m'havia afectat, no hi comptava, i va ser quan realment vaig adonar-me del que me l'estimava, en canvi quan s'ha tractat d'un familiar pares... aquest sentiment no l'he tingut, no vull pas dir que no ho hagi sentit de cap manera, però diferent.
    Bé, agrair-te tot el que comparteixes des de l'atri sempre molt interessant, variat, la majoria de vegades em porten a la reflexió.
    Desitjar-te un molt bon dia de Sant Francesc, que puguis festejar-lo i gaudir-lo molt.
    Una abraçada,
    En comunió.

    ResponElimina
  12. Moltes gràcies per les vostres felicitacions! Ja us explicaré com va acabar el dia. Referit a alguns comentaris, jo penso que de pèrdues en tenim tots. No cal que sigui la mort d'algú, hi ha pèrdues de moltes menes i formen part de la vida. Com deia aquell, és un continu anar-se acomiadant. És un aprenentatge que hem de fer tots al llarg de la vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que és aquest anar-se acomiadant, però també anar saludant les noves arribades, el que no té remei, com també es diu, és la mort que és una pèrdua total. Encara que penso en el que em deia la meva mare sovint quan tenia algun problema que l'expliqués a Déu, però també a la iaia que era al cel i que ella també m'ajudaria, aquesta és l'Esperança dels cristians, no?
      (espero a veure què expliques)

      Elimina
  13. Moltíssimes felicitats Sergi!!! Fèia temps que no sabia res de tu i ahir en el dia de St Francesc pensava com podia trobar-te i vet aquí que St Google m'ha portat fins a aquest blog :)))

    No sabia que eres a Uganda! Déu n'hi do on es porta l'amor de Déu en els seus batecs dins els nostres cors!

    Et felicito també per seguir-lo sempre amb Alegria, Simplicitat i Valor. I t'envio molts bons records dels inicis del noviciat a Montserrat!

    Amb molta estima, rep una abraçada virtual ben gran de l'Olga Maria. Benediccions!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga Maria!!! Quina il·lusió!!! Quants anys sense saber de tu!!! Una abraçada ben gran

      Elimina