Crec que no puc ser tingut per racista o xenòfob: m’estic dedicant als africans tant com puc. I tinc amics musulmans. Però m’ha sorprès que es pretengui que no escoltem la Sílvia Orriols i les seves tesis. Ara ja l’he escoltada diverses vegades, i m’ha aportat elements de reflexió.
No m’agrada quan es refereix al vel islàmic com un “parrac”. Però l’heu sentit parlar de la llengua catalana? O dels drets de les dones? Per posar només dos exemples.
Per què, quan es fa un reportatge de Ripoll, només s’entrevista gent que li va en contra? I el gran número de ciutadans que l’han votat… no pot ser interessant també escoltar-los? Escoltar no vol dir aprovar ni estar d’acord. Però sí mirar d’entendre quines raons els mouen, i dialogar-hi d’una manera o altra.
La Sílvia Orriols té un discurs molt clar sobre la immigració. Quin és el discurs dels altres? Tinc la sensació que ha posat el dit a la llaga en qüestions molt delicades, i que altres només hi passen de puntetes (potser vaig errat). És clar que són temes complexos. Però no seria un risc deixar-los sense afrontar, i que en alguns barris o pobles es vagin corcant?
El seu discurs genera por en diversos àmbits, i se l’intenta silenciar per protegir la societat. Però, no pot passar que amb aquest intent de silenciament se l’estigui amplificant i per tant aconseguint justament el contrari?
El que s’esdevé a França aquests dies és simptomàtic. Us recomano ferventment
aquest vídeo, que també aporta elements de reflexió. M’agradaria que no fem una anàlisi superficial del que està succeint aquests dies, i intentem mirar quin és el rerefons i de quina manera es pot evitar que passi el mateix a Catalunya en el futur.
Repeteixo la meva tesi: escoltar, reflexionar, dialogar. I treballar pels valors en què creiem, és clar que sí!