En l’última entrada, en Joan va respondre: “el Sergi crec que ha volgut integrar-se 100% amb la comunitat d’allà, fent i patint les mateixes limitacions que ells”. Bé, el que jo volia evitar era fer servir un privilegi que tinc com a europeu: agafo un avió, i m’opero a Catalunya com si res. Per això vaig buscar la sanitat de més qualitat que vaig trobar a Uganda.
I després de tot plegat, ara veig que em vaig equivocar. Això em va generar frustració, perquè m’adono que en alguns aspectes no puc ser com ells. És un tema de prioritats. Si jo no estic bé, no puc dur a terme la missió que tinc encomanada. Per tant, el primordial és estar bé de salut. Altrament, posaria en risc tot el meu treball aquí. I si això significa que m’he d’anar a operar a Europa, doncs hi vaig i després torno curat.
Aquesta ha estat la conclusió a la qual he arribat aquests dies. Entenc, per comentaris que he rebut, que això és una evidència per a molts de vosaltres. Per a mi no ha estat tan fàcil, i només l’experiència m’ho ha fet acceptar. I és que em sembla que vivim en un món tan injust, que em sap greu fer servir els privilegis que tinc per haver nascut a Europa. Però en algun cas, justament pensant en la missió, s’ha de fer.
Ara mateix no crec que faci falta. Explico els detalls mèdics per als qui us interessi en un comentari a sota, en aquesta mateixa entrada. Gràcies a tots per les pregàries i l’interès. De tot cor.
Ahir em van treure la sonda urinària. Presenta alguns reptes que espero poder solucionar els propers dies, però estic esperançat. Aquests dies em feia patir que, des que me la van posar (les infermeres van obrir una falsa via i vaig perdre força sang segurament a causa d’una ferida interna), cada dia anava perdent una mica de sang vàries vegades al dia i especialment a la nit. El metge deia que això no havia de passar, i que s’havia de parar, cosa que tampoc no em tranquil·litzava gaire. Finalment, es va anar reduint en quantitat i freqüència.
ResponEliminaD’altra banda, les inflamacions per l’operació d’hemorroides són encara grans, i em sembla que en tinc per setmanes. Espero visitar el cirurgià aquesta setmana vinent per revisar-ho.
De moment, continuo a la residència dels Pares Blancs a Kampala observant com evoluciona tot. Estic esperançat.
D’aquí a tres mesos, si tot va bé, m’haurien de fer una exploració per veure com ha quedat la bufeta.
Sergi, no t'has plantejat fer-te l'exploració a Catalunya?
EliminaEstic d'acord en algunes coses que dius, no som iguals i tu tens que estar bé per poder ajudar-los, malalt no els hi fas cap servei...
I la familia i germans de comunitat estarien, segur, més tranquils.
Et tinc molt present en les meves pregàries.
Sergi, quan puguis torna a Barcelona i que et faci’n una revisio! No pots arriscar-te mes!!!
ResponEliminaMolts ànims, Sergi. Decideix amb tranquil·litat!!!
ResponEliminaBé Sergi, ja ho has dit tu tot 😔
ResponEliminaDels errors se n'aprèn, però clar aquest t'ha portat a l'extrem. Acabo de sortir de missa que l'he ofert per tu 🙏🏻
És difícil saber sempre quina és la millor decisió a prendre. Vas fer el que et va dir el cor. De vegades potser és bo escoltar el cos... Però el que més vull és que tot aquest patiment acabi ràpidament per a tu.
ResponEliminaDesprés de llegir la teva explicació de tot els inconvenients que has anat patint,sonda ,molta inflamació,no es estrany que estiguis flac ,físicament i emocionalment .
ResponEliminaPendre la millor desició? Doncs crec que els metges en què estàs en contacte ,sabran ajudar.te i fer que prenguis la millor desició per millorar la teva salud i el teu patiment.
Estimat Sergi, si tu no estàs bé tampoc les coses podran anar com tu voldries.
Tens privilegis,és clar també serveixen per poder fer tot el treball que estàs fent.
Una abraçada i el meu si us plau "cuida,t molt"
Decisio complicada si vols respectar la teva crida...
EliminaPosar tots els mitjans humans per poder continuar despres amb la Missio? O be ser coherent amb la crida amb el risc de que la.missio falli?
Jo et voldria aqui pero... Buf.... Prego que el do de la saviesa t'il.lumini per saber el que has de fer.
Vaig viure de prop, a Burundi, la malaltia d'un company missioner mallorquí a la dècada dels anys 70, mal atès a l'únic hospital de la província, no se sap encara ara molt bé de què... EL vàrem enviar a Europa... Comprenc perfectament aquest dilema teu que sents, com estranger que vol compartir-ho tot amb els nadius... A vegades no resulta factible i costa d'assumir. Però sense un bon estat de salut, resulta impossible prestar-hi cap casta de servei. En això, el nostre cos comanda. Cal fer-li cas. I atendre la veu del Déu de l'univers: "Hinneni, pareimi, ecce me, me voici, SOM AQUÍ, SENYOR!"
ResponEliminaGràcies pels vostres comentaris! Com us vaig dir fa uns dies, estic en mans d’un uròleg català que està seguint tot el procés. Ell considera que, si continuo amb aquesta evolució positiva, millor no marejar-me més de moment i esperar uns mesos. Em refio d’ell
ResponEliminaPare Sergi d' Assis, bon dia:
ResponEliminaTota la Liturgia d' avui, a les teves intencions.
Penso que és el millor que et puc dir i fer.
Et vaig seguint i acompanyant !!
Doncs vinga, Sergi, confiança en l'uròleg català que et fa el seguiment i... endavant! 💪✌️
ResponEliminaNo era fàcil prendre la decisió i ho vas fer amb la confiança que seria el millor...ara toca lluitar per la recuperació total, que desitjo de tot cor que sigui el més ràpida posible. Una abraçada molt gran
ResponEliminaGràcies per tots els vostres comentaris, que entenc com una expressió d’estimació
ResponElimina