Començo l'any a l'hospital

Als qui seguiu la meva evolució: després del meu missatge positiu de l'altre dia en els comentaris, amb un to realista però volgudament optimista, la veritat és que aquests dos dies han estat un calvari. He tingut molt dolor, tot i els calmants. I un vespre es van passar amb la dosi de calmants (perquè no tenien la dosi normal) i em vaig despertar ben drogat. Em vaig espantar molt, perquè no sabia què estava passant i tenia dificultats per parlar i per moure'm amb normalitat. Ara vaig millorant de mica en mica, i segurament demà deixaré l'hospital per continuar l'evolució en una casa d'una congregació aquí Kampala. He de continuar sondat unes setmanes.

Aquests dies està amb mi 24 hores un noi que em considera el seu pare. La seva generositat m'admira. La primera nit no va voler dormir de cap manera en el llit supletori per si em calia la seva ajuda. Ja li vaig dir que, encara que dormís, ja el cridaria si el necessitava, però es va passar tota la nit vetllant-me assegut en una cadira. Sé que m'està molt agraït per com l'he ajudat, però aquests dies s'han canviat els papers i ara soc jo qui li diu gràcies per tanta bondat. A la foto el podeu veure, es diu Thomas. Si li dieu alguna cosa als comentaris, li traduiré.