Fa uns dies us vaig parlar per primera vegada d’en Thomas. El vaig conèixer a Tororo, quan despatxava tot el dia i els set dies de la setmana en una botiga de productes de primera necessitat. No cobrava cap sou, però li subministraven el menjar i un matalàs a la rebotiga (i de fet, ja li feien un favor perquè ell no tenia res de res). Venia d’una família pobríssima. Perquè us feu una idea, va fer tota la Primària descalç perquè no tenia diners per comprar unes sabates. Després va estudiar tota la Secundària fins acabar Batxillerat.
Com a molts de vosaltres, em va impactar el seu continu somriure. I un dia li vaig preguntar si tenia cap somni. De seguida va contestar: “Estudiar comptabilitat”. Vam fer un pla per deixar-li diners per a un projecte, i que així pogués anar-se guanyant els diners per estudiar.
Però un amic el va trucar des de Mbarara (molt lluny de Tororo) oferint-li una molt bona feina en una empresa de comerç online. El vaig ajudar a anar-hi, però allà tot va resultar ser una estafa. L’empresa li demanava molts diners amb l’excusa de diferents requeriments, i a més havia d’enganyar dos joves més com el seu amic havia fet amb ell. Tots dos vam veure clar que no s’havia d’entrar en aquell joc.
I aleshores ell mateix va proposar obrir una botiga de teles per a la confecció de roba. Li va semblar que allà podria fer negoci, i el vam ajudar a començar el projecte. Ha tingut alguns reptes importants, com per exemple que li han entrat a robar dues vegades. Però és emprenedor i treballador de mena. Actualment una família del Penedès està doblant tot allò que estalvia (moltes gràcies!!!) de cara als futurs estudis.
Algú, després de llegir l’explicació de l’altre dia, va dir que era el meu deixeble. I sí, ho vivim així. Però sense renunciar al paper de mestre (i pare) li dic que jo soc deixeble de la seva bondat com a persona. Tots podem aprendre de tots.
En els comentaris, a sota, us actualitzo el meu estat de salut per als qui ho voleu seguir.
A nivell de salut, cada dia estic millor. L’orina no m’està portant problemes. I les inflamacions per l’operació d’hemorroides són grans, però cada dia el dolor disminueix. És qüestió de paciència. Amb en Thomas mirem de fer alguna activitat cada dia, i això també m’ajuda a superar l’estrès de dies anteriors i a recuperar l’esperit habitual.
ResponEliminaLa veritat que canviar l'horitzó ajuda a alliberar les angoixes. Que així continui!!! 🙏🏻
EliminaContenta i agraïda per les teves noticies!!!
EliminaÉs molt bonic tot el expliques Sergi d'en Thomas tot i la vida tan dura que té al davant i al darrera. Un dubte, sí està amb tu, qui cuida el seu negoci??
ResponEliminaQue bé tenir bones notícies Sergi! I que bé trobar persones com en Thomas, fes-li una abraçada de part meva.
ResponEliminaLa vida d'en Thomas (com la de tants ugandesos) no ha estat fàcil. Però segur que el fet de trobar-te a tu l'està ajudant a fer realitat els seus somnis. Una abraçada al Thomas i molts ànims a tu!
ResponEliminaPare Sergi d' Assis, bona tarda :
ResponElimina"
Després de lluitar en mig de
" LES TEMPESTES DEL LLAC DE TIBERÍADES",
ara comenceu a navegar "SOBRE AIGUES MÉS CALMADES " !!
Dessitjo de tot cor, que aquesta "CALMA" ,
es mantingui en el vostre esperit, el la vostre salut,
i en els afers del dia a dia !!
Us tindré present, ara a les Vespres, perque així sigui !!
Salutacions a tots dos.