Fa molts anys vaig aprendre aquest concepte del P. Miquel Estradé (i en vaig parlar a Oikía). Ell presentava el fet de compartir mútuament les pròpies fragilitats com quelcom positiu. Penso que cal encertar el context, i que per exemple enmig d’un acompanyament cal discernir bé quan és oportú compartir-la o no si ets l’acompanyant (sempre pensant en el bé de l’altre).
Però l’experiència d’aquests dies m’hi ha fet pensar. A vegades m’he trobat amb gent que m’idealitza, com si jo hagués fet un treball espiritual i personal que ja res no m’afectés massa. Home, no us negaré que al cap dels anys sí que hi ha un increment de coneixement d’un mateix i una maduració a diversos nivells. Però estem fets de fang, com us vaig comentar amb to de broma parlant dels homes i els constipats (i jo un d’ells).
Quan no tinc salut, quedo totalment inservible. I no em fa res que els altres ho sàpiguen. No soc fort.
A vegades penso que, quan tantes persones s’han sentit compreses per mi en la seva fragilitat és perquè un servidor també he aprofundit en la pròpia i per això puc fer-me càrrec de la dels altres. Tots som fets de fang, i això es tradueix en diferents tipus de fragilitat. Conèixer-la i acceptar-la ja és un primer pas.
De tant en tant, a La Font de Greccio he escrit històries d’un mestre i un deixeble. Tots som mestres i tots som deixebles. Tots hem après coses i tots estem en camí. Donem-ne gràcies a Déu.
Efectivament Sergi. Estem fets de fang i tots cometem errors (jo el primer) o tenim les nostres pròpies debilitats. A vegades ens fa recança explicar els nostres propis errors/debilitats però com bé dius hem de ser capaços de fer-ho. Gràcies Sergi per compartir-ho! A veure si mica en mica pots anar recuperant la salut, aquest bé tant preuat que quan el tenim no li donem importància i és quan no el tenim que ens n'adonem.
ResponEliminaTens tanta raó¡¡¡ Sergi. La vida és un camí que anem fent i hem de donar gràcies a Déu de que puguem fer-lo, a vegades amb moltes pedres que ens fan caure, ens fem mal i sembla que tot es trenqui però amb l'ajuda de Déu i el nostre esforç ens tornem a aixecar. Només discrepo quan dius que no ets fort, jo crec que ho ets i molt: has tingut el valor de venir a aquest país, lluny de casa, on es viuen condicions precàries, ajudant a millorar la vida dels seus habitants, tens un problema de salut i el passes amb la seva sanitat i dius que no ets fort?. Un altra en les teves actuals condicions hauria tornat a operar se a Barcelona. Endavant, Sergi, gràcies per compartir aquest sentiments i seguim pregant per la teva millora ben aviat.
ResponEliminaDoncs sí, el més fàcil hauria estat tornar a Barcelona i operar-te aquí. Però el Sergi crec que ha volgut integrar-se 100% amb la comunitat d'allà, fent i patint les mateixes limitacions que ells.
EliminaGracias Sergi por compartir tu reflexión, eres fuerte y muy fuerte, esta fortaleza está demostrada en la situación presente y en otras que has pasado, es verdad que todo somos de barro, pero creo que el tuyo está unido por unos lazos de gran generosidad y presencia del Señor. Por tu gran responsabilidad, seguro que te acompaña otra clase de dolor provocado por el deseo de salir de esta situación para seguir frente a tu misión emprendida, quieres seguir ayudando, y esto que parece te frena o entorpece es posible sea el sustento para una mayor fecundidad en tu misión, como la del grano de trigo que ha de morir... Lo tenías más fácil, como te lo han dicho, y tú has querido seguir ahí, ¿eso, no es fortaleza y un buen testimonio?
ResponEliminaÁnimo Sergi, seguimos en estrecha comunión por la plegaria
Estimat Sergi D,Assís!!!
ResponEliminaCompartint la teva fragilitat(això ho dius tu) m,has fet adonar de que jo fa temps que amago la meva.No sóc la mateixa Núria que podia pujar a Montserrat amb cotxe i a vegades massa depressa,per escoltar paraules que em feien veure la llum .Tampoc tinc la facilitat per escriure comentaris en la font i tantes altres macançes que em fan patir a mi i a la meva família..tinc una profunda depressió.
Ara m,agradaria que les meves paraules escrites et fesin una mica de servei ....recordes com vaig quedar de dèbil després de la meva operació i tu amb el teu sentit del humor ,em vas fer esclatar la rialla. Doncs ara em toca a mi...tornaràs a ser el mateix que abans ,tens un bon company que fa camí amb tu QUE DÉU ET BENEEIXI!!!
Bon dia, Sergi! M'agrada molt el que expliques tant que em vas fer recordar una anècdota de fa anys, te'n vaig escriure un comentari que veig que no està publicat, suposo que es va perdre pel camí ;=(
ResponEliminaQue sí, tots som fràgils i reconèixer la nostra pròpia fragilitat és un exercici que hauríem de fer més sovint, sense arribar a ser uns ploraners insoportables :=)
Moltes gràcies per tot el que ens vas explicant i desitjo i prego per la teva recuperació (si pot accelerar una mica el ritme, millor!!!). Una abraçada.
Sí, Sergi, a vegades ens sembla què podem amb tot i no és així tan si som joves com si ja hem entrat a la segona o tercera joventut (perquè la jovenesa d'esperit pot durar més que la física... 😉) Quan tenim un contratemps de salut important és quan percebem aquesta fragilitat i això ens fa replantejar coses, ser més agraïts amb el do de la vida, relativitzar preocupacions i viure per allò que realment val la pena! 😍! Que et recuperis ben aviat, Sergi!
ResponEliminaPare Sergi d' Assis :
ResponEliminaBON DIA !!
COM ANEM ??
Et tinc present en la pregària diaria.
Salutacions
La consciència de la fragilitat ens fa adonar que som limitats i que necessitem presentar-nos tal com som. Fer el contrari és enganyar-nos i enganyar als altres. Les fragilitats tenen múltiples cares. Van des de l'esperit fins a les causes físiques. Conviure amb la fragilitat no és fàcil perquè vivim en un món on es potencia l'heroi, la persona forta i vencedora. Quan la vida no és això. El tecnicolor, només funciona en el cinema.
ResponEliminaBona tarda Sergi d'Assís, estava escoltant una meditació de Thich Nhat Hanh i m'ha cridat l'atenció aquesta frase que pertany al llibre "Being peace" de l'autor esmentat. Diu així:
ResponEliminaLife is both dreadful and wonderful. To practice meditation is to be in touch with both aspects. Please do not think we must be solemn in order to meditate. In fact, to meditate well, we have to smile a lot". Qui diu meditar, diu pregar.
Una bona abraçada.
Em sento tant proper cada vegada que et llegeixo! Gracies i millora't
ResponEliminaEstà clar la metàfora de ser de fang Sergi, però en sóm molts que encara hem d'entrar al forn per fer-nos forts i d'atres que ja teniu unes fornades més a sobre
ResponElimina