Les darreres setmanes d’escola es va enganxar seriosament a la beguda. No em quadrava, sempre m’havia semblat una persona modèlica en molts sentits. Li vaig demanar que vingués al despatx. I li vaig oferir que, si volia, un cop hagués acabat el curs ens podríem veure perquè el pogués ajudar. Li vaig remarcar que no parlàvem de diners, sinó de poder-lo acompanyar, escoltar i aconsellar. Em va demanar uns dies per pensar-s’ho. Dies després em va dir que sí.
Era evident que caldrien diners, però no volia que em digués que sí pels diners. Havia de tenir motius importants per haver-se enganxat tan fort a la beguda, i probablement necessitaríem temps per posar-hi ordre… Sabia que no podia comptar per res amb la família, només amb una àvia de més de 95 anys.
El primer va ser treure’l de Tororo, i allunyar-lo dels amics que bevien amb ell. Va poder fer les pràctiques del seu ofici lluny de Tororo, i després va aconseguir feina en una empresa de Kampala. Va deixar de beure de seguida. Jo no les tenia totes, hi havia un risc gran que no sortís bé perquè estava molt degradat. Li vaig demanar fortament a Déu que l’ajudés, tant si era a través meu com a través d’algú altre, però que ho fes.
L’hauríeu de veure ara: amb projectes, il·lusions, responsable en el treball (i el valoren!). Hem pogut parlar de moltes coses, de mica en mica i sense presses. Fins ara, en aquest itinerari ha necessitat ajuda també de diners. Però aquesta setmana ha rebut el seu primer sou, i ja l’ha fet servir per pagar les seves despeses. Dono gràcies a Déu per tot plegat.
PD: de l’entrada de l’altre dia (Sense res) us recomano llegir, en l’apartat de comentaris, el que hi vaig afegir dies posteriors explicant com ha evolucionat tot plegat. Us podreu fer més el càrrec d’algunes coses que passen per aquí…
Què bé Sergi, aquest és un relat més encoratjador que l'anterior, segurament també ha estat picar sobre pedra dura però que ha donat els seus fruits. Esperem que d'aquí un temps puguis fer una entrada tan positiva al bloc del noi sense res. Seguirem pegant per tots ells 🙏🏻
ResponEliminaTot tenim dret a una segona, tercera o enèssima oportunitat. Es veritat que hi havia el risc de la recaiguda però en aquest cas amb l'ajut de Déu ha conseguit sortir-se'n. Quina alegria poder rebre notícies com aquestes! Bon Diumenge de Rams!
ResponElimina'Sense res' i 'apostar per algú'.
ResponEliminaQuines dues històries tant il.luminadores del que és el teu dia a dia...
Gràcies Sergi.
Quina sort que tenen els joves que es creuen amb tu en el seu camí! Ets vida i esperança per a tots ells, Sergi! Que el bon Déu t'acompanyi sempre!
ResponEliminaQUATRE GRANS AJUDES EXTERIORS,
ResponEliminaI UNA INTEROIR:
1. L ' AMBIENT. Se l ' ha pogut treure de Tororo.
2. LA FAMILIA. Almenys una àvia, per gran que sigui.
3. UNA AJUDA COMPLERTA I PROFESIONAL.
La que tu li pots oferir
4. UNA FACULTAT. A través, d' una persona,
que li explica, i l ' ajuda a reflexionar, que ets tu.
5. FINALMENT, EL PAS MÉS IMPORTAT:
REFLEXIONAR PER ELL MATEIX,
ADONAR-SE DEL PERILL,
MANTENIR-SE VIGILANT !!
Encomano a Déu el tru treball de PASTOR I METGE
i a ell , la claretat i voluntat per continuar pel bon camí
Bon descans
Gràcies per aquesta història de resurrecció a l'inici de la Setmana Santa
ResponEliminaGràcies pels vostres comentaris!
ResponElimina