Sense res

Va gastar els pocs diners que li quedaven per venir-me a veure. A la butxaca, 4.000 xílings ugandesos (1 euro) per menjar i per pagar lloguer en algun lloc. O sigui, res.

Feia pràctiques en una empresa de ciment, però se li van acabar els diners i va haver d’abandonar l’habitació on estava de lloguer. Va dormir una nit a l’habitació d’un company (que el dia següent el va convidar a marxar perquè necessitava l'espai). Va passar una nit sense dormir deambulant pel poble. Va arribar amb gana, son, i desanimat. A casa seva no en volen saber res (un context molt complicat).

Sabeu que m’agrada deixar diners perquè comencin un projecte, i que després els vagin tornant. Però hi ha situacions de tanta vulnerabilitat que demanen actuar a l’instant. El primer de tot va ser comprar menjar i beguda. I després, parlar. 

Vam fer un pla. Pagaríem el lloguer d’una habitació durant dos mesos en una barriada molt senzilla de Tororo, i un servidor intentaria aconseguir que un amic li deixi una moto per poder fer de “bodaboda” (taxis barats d’aquí) i sobreviure durant un temps. Paral·lelament, ajudar-lo a estalviar per acabar de pagar la quota pendent de l’escola i així tenir un títol (vol dir que m’anirà donant els diners que estalviï i jo els hi guardaré). I després, que busqui feina com a mecànic (que és el seu món). 

Crec que se’n sortirà. Necessitava una injecció inicial de diners, una empenta i sentir que importava a algú. És molt bon noi, i em resulta incomprensible que algú pugui quedar tan sol i desemparat. Però se’n sortirà.