La sorpresa de la Núria

De tant en tant rebo algun paquet, i no n'acostumo a parlar per no fer promoció que m'envieu segons quines coses (perquè el que m'interessa de debò és material per tal d'ajudar la gent). Però en aquest cas em sembla que està bé compartir-ho, sobretot perquè la persona que ha tingut la iniciativa ha passat una temporada no massa fàcil i sé que ho ha fet amb tota l'estimació i estarà contenta. 

Aquests dies tinc la visita d'una catalana que coneix la "Nuria Fenix", aquest és el nom amb què signa els comentaris a La Font de Greccio (i que, per tant, molts ja coneixeu). Doncs la Núria li va encomanar que em portés una sorpresa que sabia que m'agradaria (ai, Núria, sí que em coneixes els gustos!). Ni més ni menys que dos Cacaolat!! Feia més de tres anys que no en bevia, i això que m'encanten (aquí no tenen res de semblant). Un no va durar ni cinc minuts, i l'altre ha durat un dia. Amb un missatge de la Núria: els "Donuts" no podien ser, però almenys els Cacaolat!

A vegades hi ha gent que em pregunta què és el que costa més de la vida aquí. Hi ha moltes coses, i de signe ben diferent. Però personalment una de les que em costa més, encara ara, és el menjar. A Montserrat es fa una cuina fantàstica, variada i molt ben preparada. I jo que soc llaminer de mena trobo a faltar, per exemple, la pastisseria d'alguns dies de festa. Però no us penseu, no me'n faig més problema: ho trobo a faltar, però forma part de l'opció i no cal donar-hi més voltes. Ho visc amb pau. 

Estimada Núria, moltes gràcies per pensar en mi i per fer-me aquest detall tan singular i deliciós!! El teu gest i aquestes ratlles són un cant a l'amistat que perdura amb el pas dels anys.