Segurament contraposar sentit versus felicitat, com faig en el títol de l’entrada, no és prou adequat. Però m’ha fet reflexionar sobre la relació entre ambdós conceptes el fragment del poema “Menorà”, de David Jou:
“La llum del sentit! Més altaque el sentiment de la felicitat:et guiarà quan la felicitat es pongui,t’acompanyarà quan la felicitat torni a brillar,et sostindrà quan tot s’enfonsi”.
(D. Jou, “Cartografies de Déu”. BCN, 2016: Viena Edicions)
D’alguna manera, el poeta assenyala la primacia del sentit com quelcom que hauria de tenir una continuïtat més enllà de ser habitats per la felicitat o no. Repasso la meva vida, i hi estic d’acord. Els pitjors moments han estat en absència de sentit. I quan hi ha hagut sentit, malgrat que no tot fos fàcil, hi ha hagut força i impuls per caminar endavant amb coratge.
Penso que en la nostra societat occidental massa sovint estem mancats de sentit, i que es cerca la felicitat en l’efímer que s’esmuny amb massa facilitat.
PD: Si no el vau llegir, no us perdeu el comentari de la Teresa M. Castanyer sobre un record de Francesc Torralba quan li feia classe. Deliciós!
Molt bonic Sergi!!! Llegir-te és començar el dia feliç!!!
ResponEliminaMoltes gràcies per la teva companyia!!!
Trobar sentit en tot allò que fem; crec que és la clau de volta de la nostra vida. Com bé dius fer les coses amb sentit no vol dir que siguin fàcils però si que ens ajuda amb fer-les amb esperança i optimisme.
ResponEliminaPD. Em sembla una aportació molt bonica de la Teresa M. Castanyer.
Pocs dies després de morir el meu fill Pau en un sinistre de trànsit, naixia la Naia, la meva primera neta. En un instant, pràcticament, vaig experimentar els dos moments extrems que hom pot viure, morir i néixer. A més, coincidint amb dates per a mi molt significatives: en Pau el diumenge de l’octava de Pasqua; la Naia la vigília de Pentecosta. No és que el naixement de la petita suplís la mort del fill, no. Els dos esdeveniments marcaven una direcció i el seu sentit correcte, apuntat per les pròpies dates. No em resultà evident tot d’una, hi havia molt dolor, tot i que cantava “perquè ens estima, ens visitarà un sol que ve del cel, per il•luminar els qui viuen a la fosca i a les ombres de la mort, per guiar els nostres passos per camins de pau”.
ResponEliminaHan passat nou anys i ho segueixo cantant cada dia, amb agraïment, a la vegada que contemplo el Misteri de “la Llum del sentit”, que em guia, m’acompanya i em sosté. En present.
El desitj de tota persona, és ser feliç.
ResponEliminaÉs una aspiració legítima.
Aconseguir aquesta felucitat,
a traves de " TOT ALLÓ" que és legítim,
tendeix al bé, i ens fa més persones.
Penso que aquest és el camí,,
que la RAÓ, i el CRISTIANÍSME,
ens ho van explicant des de fa segles i segles.
"TOT ALLÓ", no vol dir objectes i projectes,
per altre part molt legítims i necesaris,
sinó que vol dir el seguiment dels Principis Morals,
que ens porten cap a la PLENITUT,
tant en el mon FÍSIC, com PSIQUIC, com ESPIRITUAL,
en el nostre cas, del continent Europeu, el Cristianiame
Seguir els Principis Morals, que ens indica la RECTA RAÓ,
Comportar-se, correctament, en la manera de viure,
Pensar amb les necesitats dels próxim, ajudant-lo
en la mesura justa que un pugui i en la situació que es trobi,
FA QUE EL SENTIT DE LA VIDA I LA FELICITAT,
SUIGUIN UN MATEIX CAMI.
Jo, no hi veig separació
Crec que:
Sempre que la persona , busqui i es treballi
el VERITABLE SENTIT DE LA VIDA,
TROBARÀ, A LA VEGADA, TAMBÉ,
A VERITABLE FELICITAT,
QUE DÓNA LA PLENITUT DE VIDA.
Feliç descans !!
Moltes gràcies per les vostres reflexions!
ResponElimina