Em vaig assabentar pels mitjans de la mort d'en Joan Rocamora. No sabia res de la seva malaltia, i per això m'ha impactat que morís amb només 57 anys.
Visitant en Joan vaig endinsar-me per primera vegada en el món de la presó. Jo era molt jove, 19 anys, i va ser una experiència que em va marcar en diversos sentits. Hi vaig anar a petar sense haver-ho buscat. A la Universitat Autònoma van obrir un programa de voluntariat, i m'hi vaig anar a oferir pel que convingués. Sincerament, no m'hauria imaginat que em demanarien ser voluntari penitenciari.
Però es tractava d'un noi que estudiava la mateixa carrera, i necessitava un enllaç amb la Universitat. Vaig pensar que, hagués fet el que hagués fet, si li podia donar un cop de mà de cara a una futura reinserció, valia la pena.
Al cap d'un temps, li van concedir l'indult i va deixar la presó. Poc abans, em va preguntar si tindria interès a continuar en el món penitenciari visitant uns coneguts seus, presos d'ETA. Li vaig dir que la meva motivació per al voluntariat no era política, sinó d'ajudar fos qui fos (i que per això havia anat a visitar-lo a ell). I que tenia ganes de fer altre tipus de voluntariats, com així va ser.
Després vam anar junts a la Facultat, i es va afegir al meu grup d'amics. Recordo un cap de setmana a Montserrat amb aquesta colla, i com va brodar una imitació del rei Joan Carles que ens va fer riure molt.
Joan, de tant en tant veia els "likes" que em posaves a Twitter, i pensava que eren una picada d'ullet que em feies amb simpatia. Si hagués sabut que estaves malalt! Ni se'm va passar pel cap, i ara em sap greu no haver-te escrit. Descansa en Pau!
(continuarà)
Foto: el moment de deixar el Centre Penitenciari de Brians