Visita de l’Aram

L’Aram als 9 anys, quan va entrar l’Escolania, ja era molt enraonat. S’explicava molt bé per l’edat que tenia. Ara, als 21 anys, continua essent-ho però amb l’afegit d’una formació intensa durant una bona colla d’anys. Ha viscut 5 setmanes molt fecundes a Uganda, i ha fet molta feina! La seva visita ha estat un autèntic regal.

Continua amb la gran avidesa de conèixer que ja tenia a l’Escolania, de descobrir, de comprendre… i això l’ha portat a anar a fons en les trobades amb tantes persones durant aquests dies. Gràcies també al seu bon domini de l’anglès, ara té un coneixement considerable de la realitat d’Uganda més enllà dels tòpics. Però ha estat una combinació d’intel·ligència i al mateix temps de gran sensibilitat, perquè algunes històries o situacions l’han impactat gràcies a la seva empatia. 

Què ha fet? Ha ajudat visitant força projectes de microcrèdits, i enviant-me posteriorment un informe amb fotos i vídeos de cada projecte. Això m’ha descarregat força. I inquiet com és, es va moure per poder visitar el World Food Program que té un magatzem a Tororo i la base de Nacions Unides a Entebbe (on tenen un petit aeroport i tot). Són llocs que conec de fora, però la seva iniciativa m’ha fet adonar que encara em queden llocs interessants per descobrir!

Potser una de les activitats que m’han fet més il·lusió són les classes particulars que ha fet a en Kefas, un noi del barri. Vaig intuir que era un noi amb ganes d’aprendre, però bloquejat a nivell d’aprenentatge. La realitat ha resultat ser molt pitjor que el que jo m’imaginava. I l’Aram es va arremangar i li ha fet una classe llarga cada dia, quan en Kefas sortia de l’escola. Crec que ha desencallat una situació que corria el risc de podrir-se i acabar en fracàs escolar (amb totes les conseqüències que això té a Uganda). Mirarem de donar-hi continuïtat amb l’ajuda de l’Aram des d’Europa. 

Gràcies per tot, Aram!!!