L'alegria de la Stella

Tot passejant fa ja més de dos anys, l’Aina i l’Oriol van trobar una noia que cosia a l’aire lliure al nostre barri. L’Aina li va encarregar un vestit, i es va generar una sintonia molt maca entre elles. 

La Stella, aleshores amb 25 anys, en portava tres a les ordres d’un sastre. Hi havia començat com a aprenent, i per tant ella li pagava cada mes. Però al cap d’un any, ja sabia tot com anava però el propietari li continuava encomanant encàrrecs. I ella estava treballant no només sense cobrar, sinó pagant mensualment a l’amo perquè representava que estava d’aprenent.

Quan se’m va estripar alguna peça de roba, la vaig anar a veure a casa seva per si m’ho podia arreglar. I, tot parlant, li vaig preguntar si tenia cap somni. Em va dir que el somni era obrir una botigueta i poder tenir el seu propi negoci i les seves aprenents. A mi em va recordar la iaia, que era modista i tenia noies que aprenien a casa.

Gràcies a l’Aina i l’Oriol va rebre l’ajuda, i diligentment amb el seu marit l’han anat tornant fins al final. Quan hi ha projectes d’aquests, intento no fer-m’hi massa present perquè la gent no vegi que hi ha un muzungu implicat (i les històries de gelosies que us he comentat a vegades). Però ara que ho ha acabat, hi vam anar amb el seu marit. Quina alegria en veure un espai tan gran! Amb taulell, vestits i rotllos de roba penjats, més roba i tot de material sota el taulell, un mirall… i ella, amb una alegria desbordant.

Tot i que el marit ho segueix, ella és qui porta el seu negoci, el gènere que necessita, etc. Amb l’ajuda va poder comprar una màquina de cosir, però amb els beneficis en va poder comprar una altra i ara ja té una aprenent! D’aquí un temps planeja comprar una tercera màquina de cosir i poder ensenyar a una tercera aprenent. Em sembla un cas d’empoderament molt bonic. Tant de bo moltes dones puguin també empoderar-se com la Stella!