Aquestes últimes setmanes he gaudit meditant el llibre de Josuè! Una idea em sobresurt per damunt de les altres: Déu hi apareix sempre com a referent. Però no només quan es parla directament de Déu, sinó també quan es parla de batalletes (que diria el Ramon Ribera) o de repartició de territoris i de l'heretat que correspon a cadascú.
Per això és tan profitós per a la Lectio: perquè és com una brúixola que t'indica constantment on és el nord. I això és tan útil en totes les circumstàncies de la vida! És tan fàcil que ens despistem i ens creiem que tot està a les nostres mans...
Òbviament si en féssim una lectura literal ens cauria de les mans des d'un punt de vista espiritual. Però llegit amb clau simbòlica és una brúixola constant! Déu sempre com a referència.
No és dels llibres bíblics més coneguts o comentats. I això que té trossos deliciosos com la conquesta de Jericó, que sembla més una processó litúrgica que una conquesta! En aquest passatge (i de fet, en tot el llibre) queda clar que, en les grans batalles de la vida, hem de posar tota la confiança en Déu i seguir el seu ensenyament. I el seu ensenyament, com mostrarà Jesús, és sempe d'amor i de vida.
Josuè 1,9: "Sigues ferm i decidit, no tinguis por, no t'acovardeixis. Jo, el Senyor, el teu Déu, seré amb tu arreu on aniràs".
Amén 🙏🏻
ResponEliminaEs veritat !!
ResponEliminaDe la lectura i reflexió de l ' Escriptura,
sempre en surts confortat...consolat...seré...
potser d' una manera sencilla, peró en pau i bon ànim.
L' Escriptura, és el lloc, on els cristians,
dialoguem amb Déu, des de la fe,
peró també, des de la certesa histórica
d'uns fets passats.
Referent al LLIBRE DE JOSUÉ,
sempre m' ha cridat l ' atenció,
una frase del següent verset:
" ... perquè jo seré amb tu
TAL COM HO VAIG SER AMB MOÍSÈS: ..."
Es a dir :
Al meu entendre, "davant tot el que li espera " a Josué,
Déu, com a bon PEDAGOG, el reconforta, i li facilita
l ' actitut de confiança en ELL,
recordant- li un EXEMPLE.
No solament Déu li diu,
que no el DEIXERÀ ( ignorar psicologicament ) ,
ni l ' ABANDONARÀ (allunyar-se fisicament) ,
sino que l' anirà assistint, tal com va fer amb MOISÈS
MOISÈS i JOSUÉ, no solament eren família,
sinó, que també, companys de camí i visicituts
cap el País de Canaan
Crec que en aquest moment, Josué, va comprendre
molt bé, que junt amb la responsabilitat,
que li venia a sobre, també l' aniria acompanyant
l' ajuda i presencia de Déu.
Segurament, Josué, va ser moltes vegades,
testimoni, d' aquesta fe de Moisès davant la Promesa
de l ' acompanyament de Déu, al llarc
del seu camí, cap a la Terra Promesa.
Tot aquest Llibre de JOSUÉ, em recorda JN.17....
Salutacions
El llibre de Josué m’ha acompanyat des de la joventut. Com indiques, a mi també m’ha ajudat a orientar-me. Situat just després del Deuteronomi, em visualitza i actualitza que el Senyor no tan sols em promet, sinó que actua a la meva vida. Moltes paraules de Jesús els hi trobo el fonament en aquests texts. La cita que ens recordes (Js 1,9), veig que és un verset fundant per a tu. Sí, doncs recentment rellegint OIKÍA, l’he trobada idèntica a l’escrit « Sobre el neguit pel passat i el futur », quan recordes una vivència amb de la secretaria del dentista… (pag. 22-23). “Jo seré amb tu, no tinguis por”.
ResponEliminaQue bé que em coneix el Senyor, quin consol i quina força em transmet per emprendre i per afrontar adversitats, compromès com estic amb la Vida! Moltes vegades en soledat.
Ahir llegia Thomas Merton : « D’entre tots els homes el solitari és el que menys sap on va; tanmateix gaudeix de major seguretat, perquè hi ha quelcom del que no pot dubtar: que camina vers on Déu l’està conduint. Per això, precisament, ni ell mateix coneix el camí».
El llibre de Josué acaba amb la renovació de l’aliança a Siquem (capítol 24). M’impressiona la tensió dialèctica entre Josué (ja gran, com Moisès a Dt, 32) i el poble. Uns fets que es remunten a fa 3.300 anys i que poden ser avui tan actuals! Proposta i compromís, asseveració i confirmació. Com en un partit de tennis. Un relat que avui ha d’enrojolar a tebis i “superguais” calculadors, incapaços de jugar-se la vida radicalment. El compromís, a Siquem, es pren en comunitat (el poble), però el relat acaba (verset 28) així : « Josué va acomiadar al poble, i cadascú se’n tornà a la seva heretat ». Cadascú, individual, en solitud, torna a la seva vida de cada dia, al seu treball. Fa molt respecte…
L’evangeli d’ahir, solemnitat de la Transfiguració, Jesús també em convida a afrontar el dia a dia, el seu seguiment, amb unes paraules molt semblants : “Joan, aixeca’t, no tinguis por. I baixa de la muntanya..." (Mt 17,7.9).
Gràcies Marta, Pilar i Joan!!
ResponElimina