Fa dos diumenges va morir el P. Joan Recasens, monjo de Montserrat. Havia viscut molts anys fora de Montserrat, sobretot a Sant Anselm a Roma, i això potser a casa nostra el feia menys conegut que altres monjos. Però tots els qui el coneixíem de dintre casa sabíem de la seva gran afabilitat i el seu caràcter joiós.
Sé que alguns agraïu quan faig un retrat personal d'algun monjo que ens ha deixat. D'ell en podria explicar moments preciosos que guardo com un tresor. Però no em surt de parlar-ne més, potser justament perquè m'ha deixat un buit.
Una mort que arriba després de tota una vida fecunda és una culminació que al final ens porta Pau. Però hi ha persones que, per més ancianes que siguin, quan se'n van deixen un buit.
Ara entens, Mare, el que et volia dir l'altre dia?
Tanmateix també tinc una certesa: d'una manera o altra, sempre romandran amb nosaltres.
Va morir el diumenge laetare de Quaresma. Pel que expliques potser és un senyal també del seu temperament. Jo recordo la seva figura al cor durant aquests darrers anys, però personalment no el coneixia.
ResponEliminaJo també el recordo de les eucaristies.
ResponEliminaNo en puc dir res més d'ell, però sí del que dius sobre ell. I t’entenc perfectament, Sergi.
Quan mor una persona gran, vella, la gent acostuma a dir "tenia ja molts anys". I és veritat, però el dol és el dol i la petjada que deixen, és la millor cosa que ens queda d'elles, encara que ens costi de pair la seva absència.
A vegades els monjos que passen més desapercebuts són els que més feina fan. Aquella feina que no es veu però que és igualment important dins una comunitat. Preguem per la seva ànima i que un dia puguem compartir amb ell el banquet del regne del cel.
ResponEliminaVaig coneixer i parlar, amb el Pare Joan Recasens,
ResponEliminauna sola vegada a la vida.
La conversa, com a molt, potser no va durar
ni cinc minuts.
El suficient pero, per emportar-me d' ell ,
un bon record.
Estava jo, davant del despatx del Pare Jaume,
per encarregar unes misses.
En aquell moment, ell no hi ere, I les portes
dels despatx, estaven obertes de bat a bat.
Per les finestres, entrava un sol radiant,
del mes d' Agost, a punt de començar
les Festes de la Mare de Déu.
Just al costat de la porta oberta, hi havia, una pintura
de la Basílica, agafada desde la carretera,
i pintada amb colors molt i molt llampants,
Es a dir: UNA FANTASIA SOBRE MONTSERRAT,
Una pintura moderna, atrevida, peró gens estrafolària
A mí, em va agradar molt...
Mentres l' estava admirant, jo, desde fora del despatx,
entra el Pare Joan Recasens, I tot passant , em diu:
-ÉS BONICA OI ?
Jo, li vaig contestar:
-SÍ, ES BONICA PERQUÉ TOT I SENT TANT LLAMPANT,
NO FA MAL A LA VISTA .
GUARDA TOT ELLA UNA UNITAT,
TANT EN ELS COLORS,
COM EN EL TEMA QUE REPRODUEIX.
Aixó, va ser tota la conversa, no crec que dures més de cinc minuts.
El Pare Joan Recasens, va tornar a sortir del despatx,
i jo, vaig continuar, a la cua, per encarregar les Misses.
Peró, aquests cinc minuts, varen ser suficients ,
per emportar-me del Pare Joan Recasens,
el record d' un monjo acollidor, sensible a l'art ,
I sobretot, la seva veu , el seu parlar suau, baixet,
seré, que amb poca cosa, transmetia pau...
Pare Sergi d' Assis:
AQUELLS CINC MINUTS,
"VAREN DONAR PER MOLT"...
ÉS L ' ACOLLIMENT DEL QUE PARLA
LA REGLA DE SANT BENET.
Salutacions !!
Em sembla que ara, aquesta pintura, està al Musseu !!