divendres, 20 de març del 2026

La llei de la selva


Darrerament estem en un context internacional amb alguns líders que es regeixen per la llei de la selva: el més fort guanya. La llei del més fort s'aplica quan l'ésser humà es deixa portar pels instints més animals. Però a favor dels animals hauríem de dir que molts d'ells no són tan recargolats com alguns humans.

Estem vivint un retrocés important, i personalment no soc optimista. Ho dic en el sentit que penso que les circumstàncies encara poden empitjorar molt més. 

Aleshores què? No hi ha res a fer? Penso que convé fer el mateix de sempre: en un món on sembla que prevalgui el més fort, continuar treballant pels drets dels més vulnerables. Amb la mateixa tossuderia que els més forts. 

No està a les nostres mans decidir el curs del món, però sí fer tot el que estigui al nostre abast. I n'estic convençut que cadascú, des d'allà on és, pot aportar molt. Ni que sigui al seu voltant. És allò que deia en Pere Casaldàliga, encoratjant tothom a comprometre's d'una manera o altra.

Els de la llei de la selva no estan pas cansats. Per tant, no ens podem donar per vençuts. Com deia el P. Miquel Estradé: "Cansem-nos-hi, però no ens en cansem!".


Foto: "Lluita de goril·les a Rwanda". Susan McConnell (National Geographic).

10 comentaris:

  1. Llegir-te és un bàlsam sabent des d'on parles.

    ResponElimina
  2. Jo tampoc sóc gaire optimista en aquest cas, però la frase del P Miquel Estradé m'ha fet pensar que si, que hem de fer el bé sempre i a tothom, sense cansar-nos. Gràcies per compartir-ho, Sergi!

    ResponElimina
  3. " I N' ESTIC CONVENÇUT QUE CADESCÚ,
    ALLÀ ON ÉS, POT APORTAR MOLT "

    Pare Sergi, em pregunto peró,
    QUE PODEM APORTAR,
    des d' els nostres llocs,
    en aquesta Europa Occidental ?

    Penso que, en aquesta Europa Occidental,
    hi podem aportar,
    UNA SÓLIDA I SERIOSA FORMACIO PERSONAL,
    tant en nosaltres mateixos, com en els demés,
    si es que tenim alguna cosa valuosa per transmetre,
    i si s' escau la situació.

    Peró, a la vegada, també em pregunto :
    - Com interpretar el teu " APORTAR MOLT" ?

    Aquest, " APORTAR MOLT" ,
    l' interpreto, més qualitativament, que quantitativament.

    No sé, si aquesta és la teva intenció.
    Peró, en tot cas, deixe'm continuar la meva reflexió.

    Em pregunto :
    -ON TROBAR AQUESTA FORMACIÓ, SÓLIDA,
    en mig d' una societat, en que ,
    LA CONFUSIÓ INTENCIONADA està en tots els mitjans
    de Comunicació ?

    Crec que aquí, hem d' imitar el TIRADOR D' ARC,
    com veiem en els Jocs Olímpics,
    Tots recordem, aquells moments emocionants !!

    El Tirador d' Arc, que fa?
    El Tirador d' Arc, busca al mil·límetre L' EXACTITUT !!
    BUSCA L' EXACTITUT, QUE NÓ, LA PRECISIÓ,
    dues coses molt i molt diferents !

    I, en l' home del carrer, I en el cristià del carrer,
    on està L' EXACTITUT, DE LA SEVA FORMACIÓ ?

    L' EXACTITUT DE L' HOME, LA SEVA DIANA,
    ESTÀ EN ELS PRINCIPIS.

    EN EL " PRINCIPI" HI HA LA VERITAT.

    La Veritat, de tots els aspectes que formen
    la vida de la persona, I que si cal ,
    potser, alguna vegada podren ajudar al prócim
    o, ens poden ajudar a nosaltres,
    que aixó, per experiència meva, et puc dir que sí !!

    Ara, s'em fan presents, totes les persones que,
    estant molt aprop dels PRINCIPIS,
    ENS HAN ANAT ACOMPANYÀNT, DONANT-NOS
    UNA SÓLIDA FIRMACIÓ :
    Pares, Professors, Conciliaris, Monestir de Montserrat,
    Bons exemples de vida, de persones senzilles,
    de gent de la Parróquia, del veïnat ...
    Tots ells, segur que ens anaven traspassant, aquesta veritat , que contenen ELS PRINCIPIS.

    Quantes vegades no hem escoltat,
    no hem llegit, no hem reflexionat,
    no ens ha impressionat aquest començament :


    " Al PRINCIPI existia
    la PARAULA.
    La Paraula estava amb Déu
    I la Paraula era Déu...
    Evangeli segons Joan
    Pròleg 1, v1
    Pare Sergi,
    Aquesta és la meva reflexió
    davant les teves paraules.

    Salutacions i a no trigar !!
    PAX


    ,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Pilar, penso que la manera és comprometre's allà on un és, i de la manera que cadascú consideri convenient. Avui llegia un comentari molt bonic d'en Joaquim a l'entrada que vaig escriure sobre ell, i constatava que la seva vinguda ha estat una alenada d'aire ben fresc per a molts. Per als qui l'han tractat, ha valgut molt la pena. Aquests gestos són els que van transformant el món de mica en mica, com una llavor, com aquell llevat dintre la massa... aquestes imatges precioses que segur que has meditat moltes vegades! Penso que estem cridats a això. Una abraçada!

      Elimina
  4. Són temps tan complicats els que vivim que costa veure la llum al final del túnel...Tanmateix, el vostre testimoni, Sergi, i el de tants altres, són aquests llumets encesos enmig de la foscor, la tossuda esperança que segueix obrint camins. Gràcies per la vostra empenta! Un altre mon és possible!

    ResponElimina
  5. Senyor,
    Fes de mi un instrument de la teva pau.
    Que on hi hagi odi hi posi amor.
    On hi hagi ofenses hi posi perdó.
    On hi hagi discòrdia, hi posi la veritat.
    On hi hagi dubte hi posi fe.
    On hi hagi desesperació hi posi esperança.
    On hi hagi tristesa hi posi joia.

    ResponElimina
  6. Pare Sergi d' Assis,
    bona nit del traspàs de Sant Benet.

    Estic completament d' acord amb el que tu dius.

    "...LA MANERA, ÉS COMPROMETRE'S
    ALLÀ ON UN ÉS..."


    Per aixó, jo he volgut, no sé si ho he aconseguit
    emmarcar la meva opinió, en l' Europa Occidental,
    que comparat amb Africa, té, materialment parlant ,
    DE TOT I MES, peró, que les noves generacions, desde
    fa un desenes, tot i que han estat escolaritzades,
    fins els divuit anys, molts d' ells ha tingut carreres,
    o alguns més estudis a l' estranger, pateixen d' una
    gran ignorància.
    Fa molt poca estona un noi m' estava defensant,
    com una cosa del més natural del mon.,
    aquests concerts, que és donen a les fosques,
    peró, que durant tota l' estona apareixen unes llambregades de llum, que destrocen la visió,
    el cervell, I l' esperit ...
    Amb quina serenor, és pot sortir després, d' estar ficat
    en un concert així ??
    I, aixó, un cap de setmana, I un altre, I un altre...

    Aquests nois, I ja , no tant nois, a la vegada et defensen
    el gran ideals de Justícia...Igualtat...cultura...
    sense veure que són víctimes d' un sistema que els porta, o bé, estan atrapats, en un camí equívoc !!

    Africa, està faltada d' ALIMENTS, HOSPITALS, METGES,
    ESCOLES, CANALITZACIONS..per tothom i per tots els barris,
    peró, Europa, està molt faltada d' idees, que la portin
    cap a la VERITAT, I nó cap a l' ENGANY.
    Abans, aquest treball es feia a les escoles.
    Ara a les escoles, solament se'ls demana ,
    que facin projectes...
    Peró, solament pots fer un PROJECTE, de la matèria
    que sigui, sí abans has tingut la FORMACIO, adequada a aquest projecte

    SÍ, tots hem de treballar des d'el nostre lloc !!

    Vosaltres, a Àfrica, treballant per aconseguir coses materials, I així poder portar una vida digne.

    Nosaltres, a l' Europa Occidental,
    perquè la persona sàpigue destriar la veritat, de l' error,
    i també pugui portar una vida digna,
    davant de tant engany, disfressat de felicitat !!

    Aixó, és el que volia dir
    Tot és treballar per la dignitat de la persona,
    tal com tu dius, " ALLÀ ON UN ÉS"

    Feliç i merescut descans !!


    ResponElimina
  7. Pare Sergi d' Assis :

    Ahir, al llegir la teva opinió,
    ( 21 Març 2026 a les 18:22 )
    en contestació al meu primer escrit,
    em vares fer pensar, en un llibre, que va tenir
    una gran influència en els joves de la meva generació.
    En aquest llibre ens parla, de la nostre presència
    de cristians, en mig del mon.

    " EL LLEVAT DINTRE LA MASSA "
    Ev. Mat 13, 31-35

    Jesús en aquestes Paràboles , ens parla de tenir paciència...respectar els temps, peró també,
    vigilar, que no és passi l' hora.

    Parlo de " EN EL CORAZON DE LAS MASAS"
    del Pare René Voillaume. -1960 ?

    A mitat del llibre, ens fa una gran advertència, que nosaltres, acabant l' adolescencia, I amb l' entusiasme, que li és propi, haguéssim pogut caure a la trampa.

    En un moment , on en totes les Parròquies ,
    Organitzacions d' Església, és va desencadenar
    " UNA ACTIVITAT DESENFRENADA, DE REUNIONS
    I MÉS REUNIONS...ASSEMBLEES I MÉS ASSEMBLES,
    VOLUNTARIATS I MÉS VOLUNTARIATS,
    aquest llibre ens avisa, d' una cosa importantíssima :

    " LA MASSA" SI LA MIREM PER FORA, SEMBLA AMORFE, PERÓ, PER DINTRE, TÉ UNA GRAN
    ACTIVITAT D' ABSORCIÓ ."
    Vigileu, que aquest contacte tant seguit amb els homes i les seves desgràcies, físiques, morals, etc...etc..
    no us arribi a absorbir tant , que perdeu de vista,
    la vostre primera VOCACIÓ , EL VOSTRE CONTACTE
    AMB DÉU, ja que d' aquí deriva la vostre presència,
    en mig del mon.

    Aquesta lectura, per nosaltres, ens va servir,
    PER POSAR LES COSES EN EL SEU LLOC .
    PER UN CRISTIA, PRIMER DÉU ,
    LA VIDA DE PREGÀRIA...LA LITÚRGIA...
    L' ESCRIPTURA...ELS SILÉNCI, tant oblidat
    i poc valorat o desacreditat...
    DESPRÉS, TOT EL DEMES :
    Vocació concreta, vida de treball, responsabilitats
    Eclesials, Formació, Estudis, Cultura, Esport...

    Al sortir de Missa, avui, en fèiem memória
    amb uns amics d' infantesa...

    Es el que diu Jesús,
    en l ' Evangeli de Joan 15, v.5

    Aquest llibre, ens va salvar d' exageracions,
    i de no perdre el sentit de l' ajuda al próxim,
    si ho fem , en un sentit cristià, que considero,
    molt respectables altres postures

    Gràcies, per recordar-nos tot aixó,
    i aquells primers temps tant i tant
    importants, de la nostre primera fomació.

    PAX

    ResponElimina
  8. MISSATGE PER A MERCÈ R.: SI NO M'ENVIES EL TEU CORREU O WHATSAPP, NO EM PUC POSAR EN CONTACTE AMB TU. EL POTS ENVIAR PER AQUÍ I NO EL PUBLICARÉ. GRÀCIES!!

    ResponElimina