.jpg)
He passat uns dies a Tororo i he tingut l'oportunitat de fer unes quantes visites. Una d'elles ben especial: l'Alweny Oliver i l'Ilukol Joseph.
L'Alweny és qui porta el nom del programa de beques d'El gra de mostassa: "Beques Alweny". Tot i la seva forta malformació a les mans i als peus, fa anys que va a l'escola gràcies a uns padrins a qui estem molt agraïts! I aquest any fa el setè de Primària, que és el darrer curs! Vol continuar estudiant, i per tant si tot va bé l'any vinent començarà la Secundària. Es mou habitualment amb cadira de rodes, però porta unes genolleres que li va donar en Pep per quan s'ha de moure per terra. La vaig veure contenta i potser una mica menys tímida que altres vegades.
A la mateixa escola hi ha l'Ilukol Joseph, a qui vam operar tres vegades de la gran malformació a la boca. Ja té 15 anys, i és més alt que jo! Ara està fent 4t de Primària (recordeu que, quan li vaig proposar d'anar a l'escola, hi havia anat un sol dia de la seva vida!). Se'l veu molt content, i treu bones notes (a final del curs passat va ser el quart millor de la classe). Els seus padrins volen continuar ajudant-lo durant tota la seva educació: moltes gràcies!
A vegades em pregunto què passarà amb la integració en una altra escola, on no hi hagi tants joves amb dificultats com en aquesta escola on van ara. També em pregunto quina feina podran fer quan siguin grans. Potser no serà fàcil, però ara no ens cal avançar esdeveniments. Estan estudiant, aprofitant el temps i construint el seu futur. Que Déu els beneeixi!
Quina alegria tornar a sentir aquests dos noms i saber que creixen be i segueixen amparats pel gra de mostassa. Gracies Sergi i Pep!
ResponEliminaDe moment toca acompanyar-los fins on es pugui. Està clar que el futur per aquests joves és incert. Molts ànims! I preguem a Déu per ells.
ResponElimina" A VEGADES EM PREGUNTO ..."
ResponEliminaUna cosa importantíssima per aquests nois,
que ja de per sí, I degut a la seva situació,
pateixen greus limitacions,
és que no solament tinguin bons mestres,
de totes les ciències i tecnologies que puguin,
sinó, I sobretot, que tinguin bons educadors.
QUAN MÉS PRÀCTIC ÉS EL MESTRE/A,
QUAN MÉS ES RECOLZE EN EL·LS SENTITS,
PER EXPLICAR " EL SENTIT DE TOT " ,
TANT " MENYS EXACTE" ÉS EL CONEIXEMENT,
QUE VOL TRANSMETRE .
L' ÚNIC CONEIXÉMENT EXACTE
que anem tenint, en la nostre formació,
és aquell que surt, dels PRIMERS PRINCIPIS,
i que, aixó sí, en els seus inicis,
la humanitat, al llarc dels segles, ha necesitat,
de l' ajuda dels sentits, per poder passar - ho,
a la raó i al pensament intel.ligent.
Aquests nois , precisament, per les seves limitacions,
aixó, han de arribar a tenir-ho ben clar.
ELLS, NO SÓN LES SEVES, LIMITACIONS...
ELLS SÓN PERSONES !!
Entendre, aixó, i vetllar, per fer-ho conscient
en el seu interior, tota la vida,
serà el que els farà valuosos,
davant d' ells mateixos i davant la societat.
Pare Sergi d' Assis:
Sí,
Qué Déu els beneeixi.
Que també beneeixi a tots nosaltres,
el mon occidental ,
sempre tant proper de caure en la temptació
de sabrevalorar les tecnologies..etc...etc...
I oblidar els PRIMERS PRINCIPIS, que són els que constitueixen els nostres VERITABLES ESTUDIS,
tinguem l' edat que tinguem .
Bon descans !!
PAX
.