Recordareu la història de la Nebye que us vaig explicar per Nadal. Fa unes setmanes la vam visitar als slums amb en Kefas i la Collens, la responsable de la seva "Small Christian Community". Havíem de provar les sabatetes per al nen que tenim en el programa de beques, nen que ella ha acollit tot i no ser fill seu.
En acabar, amb la traducció de la Collens, li vaig dir que en la primera visita havia quedat molt impactat per la seva història de generositat: que, tot i tenir tantes dificultats amb els seus propis fills, n'havia acollit dos més que la mare havia abandonat. I li pregunto:
- Recordes què et vaig dir aquell dia?
I sense dubtar, respon:
- Sí.
- Què? - li contesto sorprès.
- Que un dia Déu m'ho recompensaria.
Li ho havia dit, de fet, sense pensar-ho. Però ella ho tenia ben present! Em va sortir així perquè vaig sentir que un gest de tanta generositat Déu no el podia deixar sense recompensa (ni que fos al Cel!).
I aleshores li vaig dir que havia compartit la seva història amb la meva gent, i que dues persones havien fet un donatiu per a ella: un de 100 euros i un de 23. Va reaccionar amb uns ulls plens d'emoció.
- Ja saps què faràs amb aquests diners?
- Sí, em serviran per millorar el negoci que tinc.
Setmanes després, ho hem anat a comprovar. Continua fent menjars a un carreró dels slums, però ha pogut incrementar la quantitat de menjar que cuina i això li permet tenir més beneficis. Està molt contenta, com podeu veure a la foto. Moltes gràcies a les dues dones que ho heu fet possible!
Molt bonic Sergi!!!
ResponEliminaSí que té cara de felicitat!!! Què està cuinant?
Em sembla molt encertat això que dius de la recompensa de Déu si no és aquí, al cel serà!!! 🙏🏼
Moltes gràcies per posar-nos al dia sobre la Nebye!!!
Un bon exemple de generositat el cas de la Nebye. Tant de bon nosaltres ens hi puguèssim assemblar.
ResponEliminaMillor poder tocar el cel a la terra, em sembla a mi, ha, ha...Quin goig poder fer feliç a la Nebye i a tants d"altres a través dels projectes endegats!
ResponElimina" PERÓ ELLA HO TENIA BEN PRESENT "
ResponEliminaPare Sergi d' Assis,
quan he llegit aquestes paraules, m' has recordat
aquell verset de Sant Lluc:
- Maria guardava tot aixó en el seu cor i ho meditava.
Les paraules que li vas dir,
les va guardar com un tresort,
com un missatge molt important.
Pel que li vas dir, I també,
per la persona qui li va dir.
Un monjo-prevere.
La Nebye, se'n recorda, precisament perqué
te poques coses, fora y dintre seu.
Segur que, aquestes mateixes paraules,
dites a una senyora d' Europa, carregada de família, treball , voluntariats, conferències, etc...etc...
tot molt bó i legítim, aquesta mateixa senyora,
agues dit:
- Ai, mira, quin monjo més amable, I potser,
tal dia com avui, potser, ho recordaria " de lluny"
Peró, aquest tenir poques coses,
de ben segur, forçada per la situació, és evident,
a ella, una dona molt intel·ligent.ligent,
li ha servit per guardar-ho com un missatge
importantíssim que ha rebut .
Jo ho veig així !!
I ara, unaltre cosa:
Referent al negoci.
Estic molt d' acord en que la Nebye,
no hagi millorat el carretó.
Ja vindrà el moment !!
Ara per ara; el més important,
es que pugui donar el millor genero possible,
i la major quantitat possible també .
En tot negoci, sigui quin sigui,
sigui on sigui, tres coses són primordials,
abans que el carretó:
1. La qualitat del genero.
2. Un tracte i atenció al públic, servicial, amable,
però, sense passar-se.
3. Allunyar de la parada, I allunyar-se,
de les " tafaneries de botiga, de clients, de barri..."
Sí !
Estic ben segura, que un dia tindrà un carretó millorat,
I una clientela que li seran fidel.
Salutacions !!
PAX