No voldria que aquest text que vaig publicar fa dies us sonés negatiu. És un compartir com van les coses amb transparència, tant si van perfecte com si no.
La veritat és que la nova etapa a Kampala està anant molt i molt bé. El bagatge de 5 anys en aquest país m'ajuda molt a poder imaginar què pot funcionar i què no. La intervenció a l'escola de Saint Henry's va cada dia millor, i el projecte de portar nens dels slums a l'escola està anant beníssim. La "House of the Good Samaritan" ja és una realitat, amb 7 joves acollits que treballen a Kampala i fan vida amb nosaltres. De fet, amb aquests mesos hem trobat feina per a 8 joves (i aquí no és molt fàcil a vegades) i un d'ells viu a l'escola on fa de guarda de seguretat. A la foto en veieu un que treballa al supermercat, més feliç que un gínjol.
Un repte que ara em suposa un maldecap important és l'econòmic. La despesa s'ha incrementat, i hem de mirar de contenir-la. No és fàcil. Hem de pagar un lloguer (m'agradaria comprar una casa, però això tampoc no és tan senzill perquè ha de ser una casa gran i en condicions, i això és car) i el menjar dels qui viuen a la casa. Amb la Junta d'El gra de mostassa hem vist que cal aprimar les despeses d'algun altre projecte per poder afrontar les altres que ara mateix tenim. També som conscients que no ho podem abastar tot, i que ens cal focalitzar-nos.
En fi, com sempre: Déu sobretot i Déu sobre tot. Confiem-nos a la Providència.
Son projectes d'envergadura els que dueu a terme i està clar que els costos econòmics ho deuen ser també, tot i el valor diferent que pot tenir el diner en aquests indrets. Sobre el lloguer de la House of the Good Samaritan, no seria possible un contracte tipus masoveria, que us cedissin una casa per un període llarg d'anys on el cost a assumir fos "només" el manteniment/reforma?
ResponEliminaI això de focalitzar-vos, doncs, també. Les necessitats són moltes, com has dit més d'una vegada, Sergi, però no es pot abastar tot...Enfi, el Senyor proveïrà... confiança i ànims!
Gràcies Ma. Àngels. Estem a la capital, i un contracte com el que menciones és impensable aquí.
EliminaL'economia és sempre un repte important, Sergi! La frase que escrius sobre el lloguer i la compra d'una casa, m'ha cridat l'atenció perquè es podria dir en qualsevol lloc del món. Pels joves catalans que comencen la vida independent és una de les seves grans fites.
ResponEliminaEspero que tot et vagi beníssim com dius i que amb l'ajuda de tots Déu proveixi!!!
Intentarem fer alguna aportació extraordinària per donar-vos una empenta. Molts ànims Sergi!
ResponElimina"...UN REPTE QUE ARA SUPOSA UN MALDECAP.."
ResponEliminaAvui, m' has fet pensar, en tants I tants,
pares de família, que plens d' il.lusions i projectes,
i volent donar el millor pels seus fills, I família,
han de relentir la marxa, han d' aprimar les despeses,
per poder afrontar els pagaments indispensables
de la llar.
Quantes il.lusions, projectes legítims, justos, queden sense realitzar, per falta de possibilitats econòmiques...
Quants pares de familia, tenint capacitats,
per fer estudis universitaris, és varen tenir que posar
a treballar als catorze anys, per ajudar a l' economia de casa ? Moltíssims !!
Peró, un cop s' està davant d,' una família,
l' administració raonable dels béns, és indispensable,
per l' ORDRE de la casa.
El llibre d' " ECONOMIA DOMÉSTICA
I COM PORTAR UNA LLAR"
era indispensable, a partir dels 15/16 anys.
Ere tant respectat com el CATECISME.
El seu contingut ere: "Com portar una casa "
desde la realitat, d' una família " d' economia" mitjana.
I, UN CONSELL, que de diferents maneres ens anave recordant al llarc del llibre:
" MAI ESTIRAR MES EL BRAÇ, QUE LA MÀNIGA "
Potser, hi hauran il.lusions que mai es podran realitzar,
però, potser n' hi hauran d' altres, que, apareixerà el moment oportú, per realitzar-les, llavors, aquesta realització, no ocasionarà cap perill.
Prudència, Ordre, Bona Administració
i aprofitar el moment adequat, el moment oportú,
es el que desitjo , per tots vosaltres,
així, com també, tenir il.lusions...projectes...
peró, a la vegada viure de realitats ,
com un pare de família més !!
Bon repos a tots .
PAX