Aprofitant que era Dilluns de Pasqua, i per tant festiu a Uganda, ahir vam fer una visita formativa amb els nois de la "House of the Good Samaritan" que no treballaven ni anaven a l'escola (altres sí que havien de treballar).
Vam visitar el temple Bahai de Kampala, anomenat el Temple Mare d'Àfrica. És un dels principals temples d'aquesta religió arreu del món. Més enllà d'algunes especificitats d'aquesta religió (com totes tenen d'una manera o altra), és una religió que defensa que el Déu de totes les religions és el mateix i valora els aprenentatges que es poden extreure de diverses religions. Veuen la humanitat com una unitat més enllà de les diferències que els humans fomentem.
Podriem dir que altres religions defensen el mateix. Però ells, a l'interior del temple, a més dels seus llibres sagrats també hi tenen la Bíblia, l'Alcorà i llibres d'altres religions perquè la gent pugui meditar amb ells. Abans d'entrar-hi, vam mantenir una conversa llarga amb dos dels seus membres, i dos dels nois van formular moltes preguntes a partir de la seva pròpia fe.
Aleshores vam fer una estona de silenci a l'interior del temple, un lloc on la natura i l'arquitectura t'eleven l'esperit. En marxar, un dels nois em va dir que s'havia arribat a sentir incòmode en alguns moments pel fet de pertànyer a una altra religió. Li vaig assenyalar que és molt positiu conèixer altres realitats diferents de la nostra, i mirar si en podem aprendre alguna cosa. I que això no implica deixar allò que som, però sí adquirir nous coneixements i arribar a comprendre com altres persones miren la realitat des d'una perspectiva diferent de la nostra.
A les persones amb trajectòria fonda de fe com tu: segur que us fa bé aquesta visita. A la gent novella no se si li pot incomodar o crear inseguretats...
ResponEliminaJo a Terrassa tenia just davant de casa un Temple Bahai: les persones que el portaven eren molt, pero molt, bona gent.
Com més gran em faig, més oberta em torno a la riquesa espiritual de les diverses religions. Sense conèixer-les a fons... em sembla que en essència, hi ha més coses que ens uneixen que no pas ens separen i que de totes en podem aprendre alguna cosa, en el sentit que dius Sergi. Som nascuts en una cultura concreta i portem incorporada una religió identitària que podem fer nostra o no en la nostra trajectoria personal segons les experiències viscudes. En aquesta nostra època de globalització on les diverses religions arriben arreu del mon és fa molt i molt necessari el diàleg interreligiòs i la pràctica de l'ecumenisme. Dos grans temes, aquests.
ResponEliminaA mi sempre m'han semblat curiosos els Bahai! Poc m'imaginava que tinguessin un temple així d'important, els que jo conec estan en els baixos d'un edifici de pisos.
ResponEliminaI sí que em sembla que té una mica de raó aquest noi que diu que es va sentir incòmode, les vegades que els he visitat a mi la incomoditat m'ha vingut per allò de mirar-los una mica per sobre l'espatlla perquè nosaltres som els que tenim la religió de debò, el Bahaulà aquest ves a saber d'on va sortir...
Què hi farem!!!
Moltes gràcies, Sergi, per seguir ampliant els nostres coneixements!!!
No conec gent d'aquesta confessió religiosa. Per a mi és sorprenent que no arribin a tenir ni dos cents anys d'existència (en el terreny de la història de les religions això són quatre dies). Curiosament el seu origen és a Pèrsia que des de fa anys forma part de l'Iran. A mi em recorden una mica als gnòstics, dels quals n'hi ha hagut un bon grapat dins del cristianisme. Alguns fins i tot hi posen l'evangeli de Joan dins de les influències del gnosticisme. No tinc formació teològica i per tant mai de la vida no em ficaré en aquestes discusions.
ResponEliminaCRISTIANISME
ResponEliminaVIDA CRISTIANA
I ALTRES RELIGIONS.
En la História del Cristianisme,
l' Esglesia, ha passat per totes les etapes.
1. UNES VEGADES, PERSECUCIÓ I MARTIRI.
2. UNES ALTRES VEGADAS, LA PERSECUCIÓ,
HA ESTAT PER INDUIR-LA CAP A L' ERROR.
3. I UNES ALTRES VEGADES,
HA PASSAT PER ÉPOQUES DE PAU.
Parlo des dei meu ambient, que ens coneixem tant i tant, ja desde petits:
La nostre generació, nascuts després d' una guerra,
I persecució religiosa, , varem entrar en una etapa , en que tots, VAREM SER CRISTIANS.
Es varen obrir les esglésies, tots varem ser batejats, tots barem rebre formació Cristiana, tant a les Parròquies, com a les escoles privades o públiques.
Per a nosaltres, nens encara, aquella situació, ens semblava del més natural...
Peró, arribats als 12/13...anys, qui va tenir bons
Conciliaris, familia, etc...etc...
varem donar un pas endavant, I varem abraçar, voluntariat conscientment, fins on l' edat ens permetia, LA FE CRISTIANA:
JESUS DE NATZARET, FILL DEL PARE, A TRAVÉS DE LA SAGRADA ESCRIPTURA, ENS ANAVA EXPLICANT QUI ERA DÉU...
PERO:
AMB EL CONCILI, I TAMBE AMB ELS PRIMERS
VIATGES A L ' EXTRAGER, DESCUBRIM QUE,
MÉS ENLLÀ DELS PIRINEUS, HI HA UNALTRE REALITAT CRISTIANA, UNALTRE REALITAT RELIGIOSA, :
A les escoles, als instituts, als grups d' escoltisme,,
etc...etc...els nois i les noies, convivien entre diferents
Religions CRISTIANS : CATÓLICS, LUTERANS
,ANGLICANS, ORTODOXES, JUEUS,
CALVINISTES....
Aquests descobriments, més , certes lectures,
més les Pregàries i reunions, per la Unitat de les Esglésies, etc...etc...va fer que certs amics nostres
( MOLT BONA GENT) , anessis desfigurat
els principals fonaments de la fe Cristiana,
i anessin construint " UNA BAREJA DE CRENCES
O DESCREENCES" de tal manera que amb els anys
varen anar passat :
DE CRISRANS A RELIGIOSOS,
I DE RELIGIOSOS, A ESPIRITUALS.
Que són tres coses ben diferens
- Allà dalt , hi ha l' esperit...
- En aquest esperit, , ens hi trobem tots.
-Tota la gent de bé, de totes les religions, estem
en aquest esperit...
I, aixó,és el que contínuament repeteixen
Jo penso que part d' aquest amics meus, que per un altre costat són gent amb carrera, no han volgut, aprofundir en la seva fe, en moments que per nosaltres va ser molt important, no solament la FE EN DEU, EN CRIST EN L' ESGLESIA...
sinó que fins allà on vàrem saber i poder, varem
estudiar, llegir , sobre que es el CRISTIANISME.
ROMANO GUARDINI, EN AQUELLS ANYS DE JUVENTUT,
ENS VA AJUDAR, MOLT I MOLT, JO CREC QUE
VA SER FONSMENTAL !!
Ells, no ho varen entendre, no varen donar-hi importància, varen creure que aquesta barrege
amb definicions tant inconnexes, era l' esperit
de LA UNIO DE LES ESGLÉSIES...
Tampoc no sabem si va ser una madre,
intel.lectual...
En tot cas, de tant en tant, allí estem, al seu costat,
prenent un tallat, I animant-lis a que un dia es posin a llegir, una HISTORIA DE LES RELIGIONS. segur que
si més nó, els posarà les idees en ordre.
Aquesta és la gran ventades de coneíxens
de ben petits !!
Salutacions
PAX !!
Respectar les altres religions, respectar altres maneres de creure en un Déu, ... certament un manera que ens pot sorpendre però és la única que ens porta a pensar en els altres com a germans i no com a enemics.
ResponElimina