Tot meditant el llibre del profeta Joel, pensava: "Quantes calamitats!".
Diu, entre altres: "S'ha fos l'alegria de la gent. Sacerdots, vestiu-vos de dol i ploreu". "Ai aquell dia!". "S'han eixugat els rierols". "Dia fosc i tenebrós, dia ennuvolat i negre". I així continua.
Encara que sovint busquem i anhelem missatges d'esperança i d'encoratjament en la Bíblia (i de fet, el mateix Joel els donarà), agraeixo que hi hagi passatges crus i dolorosos. Perquè reflecteixen allò que la vida també és.
La Bíblia no és un edulcorant ni una substància que anestesiï. Ben al contrari: et fa tocar de peus a terra quant al sofriment i la misèria de tantes menes. És a voltes dura i et sotragueja per dins. No presenta un món ideal ni de mentida, sinó la realitat més descarnada.
I això fa que, en aquells moments col·lectius o personals més difícils, un hi pugui trobar respostes o camins.
Però sempre és una paraula que ens fa pensar en la Història de Salvació, que com en una trena va combinant moments d'esperança i de lluita, d'alegria i de dissort. I un missatge per al creient: val la pena caminar amb Ell.
Imatge: el profeta Joel a la Capella Sixtina, per Michelangelo.
Sí Sergi, val la pena caminar amb Ell.
ResponEliminaM'has fet pensar en el darrer cas l'eutanàsia que ha sortit als mitjans fa poc, que trist que no tingués ni res ni enlloc on agafar-se aquella noia i penso que pitjor encara els que la hi van practicar, un fracàs col.lectiu diria.
Rellegiré Joel!!!
Moltes gràcies Sergi!!!
M'agrada la imatge de la trena per parlar de la Història de la Salvació, combinant esperança i lluita, alegria i dissort. De fet aquesta imatge es pot incorporar a la pròpia història personal i tambe a la història col.lectiva de la humanitat.
ResponEliminaQuantes calamitats! deia el profeta Joel i podem dir avui dia, nosaltres, atònits i desconcertats per la tirània i la supèrbia dels dirigents del mon que no tenen cap mena d'escrúpol per portar la destrucció i la mort a tants llocs del mon.
Aquests dies llegir el darrer llibre de F. Torralba, "Anatomia de l'esperança" em referma l'esforç que requereix l'esperança, la lluita que la fa persistent i confiada, que provoca petits canvis a base de moltes petites accions de tanta gent que creu que no està tot perdut, convençuda que en els petits actes hi ha la salvació del món. Gràcies, una vegada més, Sergi per portar esperança a tantes vides, a Tororo i a Kampala.
" ...PENSAVA, QUANTES CALAMITATS ! "
ResponEliminaSi llegim, reflexionem, recordem l' Escriptura,
en un sentit ampli, en el seu Llibres,
hi ha " PENES PER TOTHOM ! "
Es veritat, Joel, ens convida a l' arrepentiment, a la conversisió, etc...etc...
PERÓ:
Si, per uns instants , ens tornem a traslladar
al DIVENDRES SANT, viscut, fa molt poques setmanes,
I entrem a la PROCESSÓ DE L' ADORACIO DE LA CREU,
on el COR I EL POBLE, anem cantant, més ben dit, anem Reflexionant els IMPROPERIS DE JEREMIES,
penso que en ells, queda molt ben reflectit,
la " DESORIENTACIÓ, la DECEPCIÓ, DE DÉU,
CAP A LA HUMANITAT.
ES COM SI DÉU NO ENTENGUES, EL QUE HA PASSAT...
ES PARA, I COMENÇA A REPASSAR...
de la mateixa menera que faria un pare amantissim i sacrificat pels seus fills...
-" POBLE MEU, ¿QUÉ T' HE FET?
¿ EN QUE T' HE ENTRISTIT?
RESPONT-ME
M' Imagino a Déu sentit en un pedrís tot repassant,
i no troba cap falla per enlloc.
JO ET VAIG TREURE D' EGIPTE...
JO ET VAIG CONDUIRQUARANTE ANYS PEL DESERT....
JO ET VAIG INTRODUIR, EN UNA TERRA EXCEL.LENT...
i així va repassant...
QUE MES HAVIA DE FER PER TU ?
Es un moment del Cicle Litúrgica de l' any,
que junt amb la LECTURA DE LA PASSIÓ, MORT I RESURRECCIO DE JESUS,
ens hauria d' avergonyir, plorar, I demanar perdó
I, sincerament, penso que durant aquesta PROCESÓ, cap a l' Adoració de la Creu, tots hi fem.
PERÓ, LA MISERICORDIA DE DÉU,
ÉS INFINITA : ENS DIU L' ESCRIPTURA:
I, TORNANT A JOEL,
el el seu escrit, ni que sigui de lluny,
de molt lluny, ja ens parla de L' ESPERIT,
que no és altre cosa que de la PENTACOSTA !!
PREPAREM-NOS-HI !!
PAX
Sempre m'ha agradat el llibre de Job. Creure en Déu no vol dir que tinguem la vida solucionada i que no tinguem problemes. Tenim els mateixos problemes (o més) tan si creiem o no en Déu, però Déu ens dóna esperança, ens ajuda a mirar la realitat amb uns altres ulls; en acceptar els problemes i fer tot el possible per solucionar-los. Com diu sant Pau a la Carta a Timoteu "si lluitem i treballem, és perquè tenim posada l’esperança en el Déu viu, que és el salvador de tots els homes".
ResponElimina